Palma
La Xarxa Municipal de biblioteques de l'Ajuntament de Palma va ser creada la dècada del 1980. Està formada per 22 biblioteques de dos tipus, les de barri: El Coll d'en Rabassa, Gènova, La Indioteria, Infantil de Nou Llevant, L'Olivar, El Rafal Vell, Sant Jordi, Santa Catalina, Son Cànaves, Son Cladera, Son Ferriol, Son Fortesa, Son Gotleu, Son Rapinya, Son Sardina i Son Ximelis, tenen una capacitat o serveis més reduïts, mentre que les de zona: Cort, Joan Alcover, Josep Maria Llompart, El Molinar, Ramon Llull i Encarnació Viñas, tenen uns horaris més amplis, així com una major oferta de fons. La biblioteca més antiga de la xarxa és la de Biblioteca de Cort, inaugurada en 1935, que va ser la primera biblioteca pública de la ciutat. Per altra banda, la més recent és la Biblioteca de Pere Garau, inaugurada el passat mes de juliol.
Sis de les biblioteques de barriades, amb la Biblioteca Infantil Nou Llevant, encara són gestionades per una empresa externa, a l'espera de la supressió de l'externalització del servei i siguin gestionades, com la resta, directament per l'Ajuntament mitjançant la Coordinació de biblioteques. Totes les biblioteques tenen tecnologia Wi-Fi que permet la connexió de qualsevol portàtil, i també disposen de llocs individuals d'accés a Internet.
La Biblioteca Pública de Palma Can Sales és un centre bibliotecari de titularitat estatal integrat en el sistema espanyol de biblioteques, la gestió va ser transferida a la Comunitat Autònoma de les Illes Balears el 24 setembre 1984. L'any 1955 havia estat traslladada des del convent de la Nostra Senyora de Montision a la Casa de Cultura de Palma, lloc on va romandre fins al mes de setembre del 2004. Després d'aquest any, la biblioteca es va traslladar al nou edifici de Can Sales.
Mallorca
La Xarxa de Biblioteques de Mallorca està composta per la Biblioteca de Cultura Artesana, a Palma, i 70 biblioteques municipals, integrades en la vida cultural dels pobles i eix essencial per a la participació ciutadana.
Aquestes biblioteques tracten de satisfer les necessitats d’informació, formació, cultura i oci de tots els habitants en tots els formats possibles, destacant la incorporació de les noves tecnologies, com l’ús d’Internet i de suports electrònics. A més, el Consell facilita fons bibliogràfics adaptats a les necessitats específiques de les persones usuàries de les biblioteques. Aquests fons es complementen amb les col·leccions locals, essencials per conèixer la història i la vida dels municipis. A les biblioteques es pot trobar informació sobre la història del municipi ja que part de les publicacions locals històriques, que abasten un període que arriba fins al segle XIX han estat digitalitzades. Així com revistes i diaris locals per estar sempre al dia de tot allò que succeeix.
Menorca
La Xarxa de Biblioteques de Menorca neix l'any 1985, amb el consens de tots els municipis de l'illa, al voltant del Consell Insular de Menorca, amb la intenció d'ajuntar esforços per millorar el servei de lectura pública tot centralitzant les tasques tècniques en el Servei Coordinador de Biblioteques del Consell Insular de Menorca.
La Xarxa de Biblioteques de Menorca quedà constituïda per les biblioteques públiques municipals d'Alaior, es Castell, Ciutadella, Ferreries, es Mercadal, es Migjorn Gran i Sant Lluís, el Centre de Lectura de Fornells i el Servei Coordinador de Biblioteques del Consell Insular de Menorca, que exerceix les funcions de gestió i direcció tècnica. La Biblioteca Pública de Maó, de titularitat estatal, s'incorporà a la Xarxa el setembre de 2011 com a biblioteca insular quan passà a ser gestionada pel Consell Insular de Menorca.
Eivissa
Les biblioteques integrades a la Xarxa del Consell d'Eivissa són: Ses Figueretes, Can Misses, Sa Colomina, Cala de Bou, Es Cubells, Sant Miquel, de Jesús, Santa Gertrudis i Sant Carles. I 7 les biblioteques municipals d'Eivissa: Can Ventosa, Sant Antoni, Santa Eulària, Sant Joan, Sant Josep, Vicent Serra Orvay i de l'Arxiu Històric d'Eivissa i Formentera.
Les biblioteques es constitueixen en centres essencials per al manteniment i la difusió de la cultura. Amb la intenció de contribuir al funcionament i a la millora en les instal·lacions de les biblioteques existents i fomentar-ne la creació de noves, així com potenciar la seva coordinació i interrelació, el Consell Insular d'Eivissa va crear, l'any 2001, un Centre Coordinador de Biblioteques com a eix vertebrador del funcionament de les biblioteques d'Eivissa, per tal d'afavorir i obtenir un dinamisme i una optimització en els serveis que ofereixen, especialment els de consulta i de préstec i facilitar així l'accés a la cultura a tots els ciutadans i ciutadanes.
Formentera
La Biblioteca Municipal de Formentera va obrir l'octubre de 1983 al costat de l'església de Sant Francesc, gestionada pel Patronat Municipal de Cultura. Els seus 36 m2 contenien un fons de 1.300 llibres. L'any 1984 es va signar un conveni amb 'La Casa de Libros' (propietat de Bob Baldon) amb el qual tot el seu fons va passar a ser municipal. L'any 1999, la Biblioteca Municipal es va traslladar de forma provisional al carrer d'Eivissa. El 23 d'abril de 2007, el dia de Sant Jordi, obrí les seves portes al carrer de Pius Tur Mayans amb el nom de Biblioteca Marià Villangómez.
El 8 de gener de 2018 es va obrir el Punt de lectura de Sant Ferran ubicat al carrer de Mallorca. Es tracta d'un espai polivalent que té les característiques pròpies d'una biblioteca. El seu fons està format per una petita col·lecció permanent infantil i una altra d'adults.
El 31 de maig de 2014 es va inaugurar la Casa del Poble de la Mola, on es va obrir un punt de servei de biblioteca amb una petita col·lecció permanent.
Tant a la biblioteca Marià Villangómez, com al Punt de Lectura de Sant Ferran es programen de manera periòdica activitats lúdiques, educatives i culturals adreçades a públic adult i infants. Així mateix, s’organitzen cursos d’escriptura, fotografia i presentacions de llibres, entre d’altres.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.