Art i història a les festes de Canamunt

Tot un recull d'actes per contribuir a fer, d'un barri actiu i reivindicatiu durant tot l'any, un lloc i una quinzena d'entreteniment, de festa i de interrelacions personals.

Dimarts nit, la varen dedicar a la cultura, d'una banda, amb la inauguració de l'exposició 'Dansa del traç' de l'artista Jordi Coll i Ambrós, a l'Ateneu popular l'Elèctrica. I d'una altra, a la plaça Quadrado, amb la projecció del documental 'Germania. Silenci Trencat', elaborat per la productora Al Vent i promogut per l'Assemblea Sobiranista de Mallorca. Aquest documental s'emmarca en els actes de commemoració del cinquè centenari de la Germania de Mallorca (1521-23), aixecament en què s'enfrontaren els sectors populars mallorquins a unes oligarquies privilegiades i corruptes.

L'exposició 'Dansa del traç'; del mallorquí Jordi Coll, de 23 anys que enguany ha acabat Belles arts a Barcelona; combina música vibrant, enèrgica i rítmica amb una sèrie de pintures: gravats, acrílics sobre llenços, o fetes amb pigments naturals, aquests últims són la màxima expressió de la natura, després de realitzar un programa Erasmus a Bolonya, coincidint amb el transcurs del confinament per la Covid-19, fa dos anys.

El mateix artista descriu així la seva exposició: «La música té una importància fonamental en les investigacions estètiques de l'obra. Mitjançant aquesta, aconseguesc connectar amb l'instant. Per això, l'activitat pictòrica va en sintonia amb la música, sobretot ritmes orientals i africans, a més de temes tradicionals, religiosos i tribals de nombroses. Tot parteix d'aquí, les obres neixen de les sensacions que em transmet la música, com em fa vibrar, desconnectar i fluir. Transportar o transcriure la vibració al paper o al llenç. Aquí és quan entenc la importància del so en la meva obra, com alguna cosa que pensem que només podem percebre a través de l'oïda pot arribar a ser físic, a ser corporal. El so es forma per ones. Ones que reboten d'aquí a allà, ones que no aturen, en constant moviment.»

Jordi Coll i Ambrós afegeix: «Partint de la vibració, aquesta s'ha convertit en un grafisme, en un llenguatge basat en formes primàries i primitives. Una literatura del gest, de l'impuls i de la dansa del traç. Al mateix temps, el voleteig dels signes segueix un principi rítmic continu. Cada peça és explosió i corrent, com un trajecte en múltiples direccions. Una de les claus de tot el procés està en el posicionament inicial del qual partesc, no prendre moltes decisions. Que les decisions sorgeixin de manera espontània, com si elles mateixes tinguessin autonomia, que les formes sorgeixin enèrgiques, fortes i vibrants.»