La vicepresidenta del Consell i consellera de Cultura, Patrimoni i Política Lingüística, Bel Busquets, ha recordat que des del departament es va considerar important convocar ajuts per a la realització de projectes relacionats amb la Germania mallorquina, «un esdeveniment transcendental en la història de Mallorca que pensam que necessita ser recordat i reivindicat». «I amb aquests ajuts s’han pogut dur a terme actes relacionats amb la germania i també s’han realitzat productes culturals que perduraran en el temps per a recordar els agermanats», ha afegit la vicepresidenta.
A més, aquest documental amb textos originals, guió i direcció d’Antoni Maria Thomas, es fa amb perspectiva de gènere i ens presenta personatges femenins interpretats per les actrius Carme Serna, Aina Zuazaga, Alícia Garau, Marga López, Apol·lònia Serra i Neus Cortés.
Segons Thomas, és comú que en els fets històrics col·lectius, el paper de la dona apareix en segon terme, amb escasses referències concretes. Una mostra està en la documentació coneguda i estudiada sobre la Germania a Mallorca. Un temps convuls que creà personatges com el paraire Joan Crespí o el barreter Joanot Colom, caps que varen ser de la revolta. Però i entre molts d’altres, també intervingueren personatges femenins dels quals tot just ens han arribat noms, oficis, situacions personals o fets durant la Germania.
Són aquí sis dones, la majoria sorgides del poble rebel i que en un moment o l’altre adquiriren un cert protagonisme com aferrissades defensores de la Germania, però també alguna d’elles perseguida per la seva pertinença a les classes o estaments dominants. Agermanades unes, mascarada altra.
La dramatització original de cada una d’elles inclou paraules, frases i accions que les referències històriques atribueixen a diferents personatges femenins durant la revolta, de manera que s’han anat creant unes personalitats que volen ser síntesi d’allò que es coneix de la presència activa de la dona en aquells convulsos dos anys i mig.
«Les sis històries que viuen, no inclouen oponent, ni masculí ni femení. Ningú les interpel·la, ningú les parla, són elles les que interpel·len, les que parlen, també a l’espectador d’avui. Interpel·len de fet a la història que les ha deixades arraconades, en els cantons dels documents que gairebé només de passada a elles fan referència, siguin d’un bàndol, agermanades, siguin de l’altra, mascarades», ha afegit Thomas.
Participa aquesta producció d’allò que els historiadors han deixat més que provat: que la Germania de Mallorca, com la del País Valencià, com en cert sentit els Comuneros de Castella, són revoltes, aixecaments populars, moviments socials en exigència de justícia social, amb un ideari precís que va pretendre capgirar l’ordre social i instaurar-ne d’altre basat en el bé comú i arrancar d’arrel la vella societat estamental opressora. Com és sabut fracassaren i a sang i foc ho pagaren.
L’assessorament històric és de la historiadora Margalida Bernat. La producció i realització és de Pere Salom amb la productora Estudi Salom. Càmera i Edició: Antoni Madico i Pere Salom. Postproducció d’àudio: Lucía Millán. Grafisme: Antoni Salom. Textos originals, guió i direcció: Antoni Mª Thomas.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.