Aquest passat divendres 20 d'agost s'ha celebrat la segona conferència del cicle sobre 'Revoltes i moviments socials a Mallorca', organitzat per l'àrea de cultura de l'Ajuntament de Montuïri amb Biel Mayol, regidor i historiador, com a motor i ànima d'aquestes trobades ja clàssiques en l'estiu.
La xerrada ha anat a càrrec de l'algaidina Catalina Martorell Fullana, doctora en Història, amb el títol 'Els orígens del feminisme a Mallorca'.
Martorell ha destacat una sèrie de fets i circumstàncies externes i internes que varen afavorir l'emergència d'un incipient moviment reivindicatiu dels drets de la dona a Mallorca entre el final del segle XIX i principi del XX.
El primer que ha destacat la historiadora Martorell és que els primers moviments feministes a Mallorca es localitzen en l'àmbit republicà.
És a partir de la revolució de setembre de 1868 quan sorgeix una nova ideologia que va aterrar a Mallorca a partir de l'esmentada revolució coneguda com La Gloriosa. A partir d'aquest moment s'aixequen les veus contra els poders tradicionals de l'antic règim, com ara, el clergat, la noblesa, l'alta burgesia i la monarquia.
A partir de l'exili de la reina Isabel II engega un nou període conegut com el sexenni democràtic o revolucionari on s'hi estableixen una sèrie de regles i reivindicacions bàsiques de perfil democràtic, com ara, la instauració del sufragi universal només per a homes que, més tard, a la República de 1933 s'estendrà a les dones, la llibertat de culte, d'associacions i d'impremta.
Ha remarcat Martorell que és a partir de la Constitució de 1869 i la visualització de l'enderrocament de l'estàtua de la reina Isabel II al Born de Palma quan es comença a prendre consciència de la reivindicació d'allunyar la dona de la influència de la religió catòlica com a causant de la ignorància i analfabetisme que es registra a Mallorca a finals del segle XIX arribant a la taxa del 90%.
És el moment de l'inici de projectes educatius integrant a la dona a finals del segle XIX amb dones que participen en els debats, en els ateneus, en les vagues i també com escriptores. Un període caracteritzat, també, per la reivindicació de drets i millores pels homes i dones per igual, postulats que defensen els socialistes utòpics, com ara, Charles Fourier que defensen la igualtat entre sexes, l'abolició del matrimoni i l'amor lliure, un nou cooperativisme i l'emancipació de la dona.
Martorell remarca com a dada important que la primera lluita feminista a Mallorca sorgeix a partir de l'oposició al clericalisme dominant i opressor nascut a les sagristies, també ha recordat que és un període d'emergència dels moviments obrers i anarquistes que afavoriren la presa de consciència a Mallorca de les classes populars, l'associacionisme i de la condició d'esclavatge a les colònies espanyoles.
Ben aviat podreu escoltar la conferència completa a la ràdio Ona Mediterrània en el programa Ona Bon dia!
Toni Rotget
4 comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
Des del moment en que les dones no poden exercir el sacerdoci, ni ser papes, ja s'esta discriminant al sexe femení. I és per aquest motiu, entre molts d'altres, que l'Església esta en retrocés a tot el món:Perque no se sap adaptar a les circunstàncies i continua aferrada a uns costums que ni son dogma de fe, ni tampoc s'ajusten a la doctrina de Crist i que fan molt de mal als fidels. El Papa Francesc va proposar poder ordenar sacerdots a homes majors casats i tots els cardenals ultra-ortodoxes se li van tirar damunt. I aquestes coses agraden als talibans. Però a les bones persones cristianes els esmussa.
Però ara té un fronts de lluita molt lloables. No ho oblideu.
Aquesta dona té raó, el bisbe Taltavull és va vacunar molt abans que les monges.
La Iglesia solo ha ensalzado a la virgen María, y a determinadas mujeres, pero solo cuando han fallecido, pero a las mujeres terrenales siempre las ha tenido como el peón de brega, que sirve para todo, pero que no sube ni un solo peldaño. Esto por lo que hace mención a las mujeres. En cuanto a lo que predican, es un acto de fe que cabe creer, o no.