Pep Sala i Joan Capdevila rememoren en un llibre la història del disc 'Quina nit' de Sau

En el llibre, els seguidors de Sau podran descobrir anècdotes i històries del grup que no coneixien, així com el perquè de moltes altres coses que sí que coneixien, segons ha explicat Sala.

També parlen de gent desconeguda per al públic general, però molt important per al grup, sent el seu amic Pere Monells, a qui dediquen el llibre, un dels més importants. 'Quina nit' està dedicat també al cantant del grup, Carles Sabater, mort l'any 1999, i molt present tant en el llibre com en les seves vides.

Han explicat que l'adoraven, que el troben a faltar sempre i que no poden evitar esmentar-lo en cada concert que fan, però el que destaquen sobretot és que els valors dels tres creixessin exponencialment quan estaven junts.

Consideren que el llibre pot ser interessant també per a principiants en el món de la música perquè mostra com aconsegueix l'èxit un grup. «La lliçó que podem donar és la fe cega en nosaltres mateixos. Estàvem convençuts que això funcionaria», ha dit Sala.

Segons han explicat, el més important per a ells va ser passar-ho bé sempre, fins i tot quan les coses els anaven malament, perquè al principi no tenien diners ni sabien de què anaven a viure.

Capdevila ha dit que es prenien les desgràcies sempre rient, i que això era el que més els unia, la «màgia» que hi havia entre ells.

Així, han assegurat que van posar la seva amistat sempre per sobre de tot. «Nosaltres no vam ser més que tres amics que la van fer grossa», ha fet broma Sala.

La idea d'escriure el llibre va sorgir quan un agent literari va proposar a Sala escriure unes memòries, però ell va preferir escriure un llibre sobre el disc 'Quina nit', que en aquest moment estava recuperant per a una gira.

Va decidir que volia fer-ho amb Capdevila, a qui descriu com «l'home invisible, però imprescindible», i es van dividir els capítols que escriuria cadascun.

Així, entre els dos, i parlant i investigant, van ser capaços d'anar recordant el que va succeir fa 30 anys. «A vegades necessites una mica d'espurna perquè s'encengui la flama de la memòria», ha dit Sala.