Mallorca és escenari del rodatge de la nova pel·lícula d’Agustí Villaronga 'El ventre del mar'

'El ventre del mar' és una pel·lícula basada en fets reals, amb guió i direcció d’Agustí Villaronga, que s’inspira en el capítol que porta el mateix títol de la novel·la 'Oceà mar', en què l’escriptor italià Alessandro Baricco pretén entendre com s’enfronta l’ànima humana als conflictes. L’argument gira entorn de l’horror que viuen durant dies i dies 147 homes confinats en un rai a la deriva enmig del mar. Aquest naufragi va ser immortalitzat pel pintor francès Théodore Géricault en el famós llenç 'El rai de la Medusa', conservat al Museu del Louvre.

El rodatge, que va començar el 3 d’agost i continua fins al dia 23, es fa en diverses localitzacions de Mallorca i la mar Mediterrània. Un dels escenaris principals de la història és el Sindicat de Felanitx, on aquests dies roden els protagonistes de la cinta, que representen dos punts de vista oposats a l’hora d’enfrontar-se al naufragi: un oficial i un mariner, interpretats pels actors Roger Casamajor i Oscar Kapoya. L’actriu mallorquina Muminu Diallo fa el paper de Therèse.

El projecte, que neix des del confinament, va fer canviar els plans del seu creador, Agustí Villaronga, que inicialment l’havia concebut com una obra de teatre: «En el camí se’ns va creuar una pandèmia i el món de la cultura, com molts d’altres, va quedar desprotegit. Hi va haver un moment que semblava que el món aniria a la deriva. Ens va recordar el rai d’’El ventre del mar’ i ens vam plantejar molts dubtes. Així va néixer aquest projecte, amb la idea de comprendre’ns una mica més a nosaltres davant de les dificultats i tractant d’entendre una mica més com reacciona l’ésser humà davant dels conflictes».

La pel·lícula no només narra un terrible fet real ocorregut durant la colonització del Senegal, sinó que posa el focus en molts conflictes actuals, com les tensions racials sorgides als Estats Units i l’abandonament que viuen moltes persones per la crisi econòmica arran de la Covid-19, i és una referència inevitable als moviments migratoris de la Mediterrània.

Sinopsi

Juny de 1816. La fragata Alliance, de la marina francesa, embarranca en un banc de sorra davant de les costes del Senegal. Com que els intents d’alliberar el casc de la nau resulten inútils, no queda més remei que abandonar-la.

Els bots de salvament de què disposen no arriben per acollir tots els tripulants, així que es construeix un rai d’uns 12 metres de llarg per 6 d’ample. En aquella embarcació precària hi obliguen a pujar 147 homes: soldats, mariners, algun passatger i uns quants oficials. El pla d’evacuació de la nau preveu que els bots remolcaran el rai fins a la costa.

El pànic i la confusió s’apoderen del comboi. Per covardia o per ineptitud, els bots perden el contacte amb el rai. La soga que l’arrossega es trenca, o algú la talla. L’abandonen a la seva sort. El corrent l’arrossega i desapareix a l’horitzó. Un horror que va durar dies i dies. Un escenari en què es van mostrar la pitjor de les crueltats i la més dolça de les pietats.