dBalears14/04/20 0:24
TW
8

La Plataforma per la Llengua proposa dotze lectures en català per a poder descobrir llibres, assajos i monogràfics que tracten aspectes com l'educació, la història, la sociolingüística o la diversitat lingüística al territori. «T'animem a descobrir aquelles editorials, revistes i institucions que han fet públiques les seves lectures o a ajudar les petites llibreries del teu barri i encarregar un llibre per ajudar-los a seguir endavant un cop tornem a sortir al carrer», ha explicat l'ONG del català.

  1. El català, llengua mitjana d'Europa. Multilingüisme, globalització i sostenibilitat lingüística (Octaedro, 2018). Coordinat per Emili Boix, Rosa M. Torrens i Albert Bastardas, el llibre presenta reflexions sobre la importància de les polítiques lingüístiques per evitar la pèrdua dels usos de les llengües minoritzades, així com altres temes; per exemple: la globalització, l'etnolingüisme, la tria de les llengües en la llar o la socialització lingüística, totes elles prenent el català com a punt en comú. Pots llegir-lo en línia a través d'aquest enllaç.
  2. La llengua de la plaça (Bromera, 2017). El sociòleg i periodista valencià Toni Mollà explica la importància que té l'espai públic en la visibilitat i vitalitat de la nostra llengua. Quin paper hi té, el mercat, en la política lingüística? Si en vols fer un primer tast, abans d'endinsar-te en la lectura, en aquest enllaç pots veure l'entrevista que li van fer a Mollà a la Fira del Llibre del 2018.
  3. Cròniques negres del català a l'escola (Edicions del 1979, 2019). El filòleg Pere Mayans mostra una visió panoràmica sobre el món de l'ensenyament a casa nostra i apropa tot de declaracions polítiques, disposicions legals i articles que s'han utilitzat per argumentar diferents posicions al llarg de les últimes dècades respecte al tema. Quins atacs ha rebut l'escola catalana al llarg dels anys? Per què s'intenta esquinçar un sistema d'èxit com el de la immersió lingüística? Respon a tot això i a molt més en aquesta lectura de títol thrillerià. Si vols descobrir-ne més també pots fer un cop d'ull a l'estudi que té l'entitat sobre la immersió lingüística.
  4. Les llengües de l'anaconda (Viena, 2018). L'etnolingüista David Valls exposa en aquest llibre un munt d'històries fascinants de parlants, llengües i comportaments en els diferents continents. L'autor, especialitzat en llengües austronèsies i de Papua Nova Guinea, ens ajuda a entendre les visions que cada cultura transmet a través dels seus idiomes. Prenent de punt de partida Els viatgers de la Gran Anaconda (Catalunya Ràdio), en què el periodista Toni Arbonès explora paratges desconeguts, al seu torn, David Valls exposa curiositats de llengües indígenes. Aquesta lectura és una opció perfecta per deixar-te endur mentalment fora de les quatre parets de casa.
  5. El valencianisme lingüístic (Àrbena, 2018). Què és el valencianisme lingüístic i quant n'hi ha hagut durant el segle xx? Aquesta és la pregunta inicial a partir de la qual Abelard Saragossà ofereix una panoràmica als debats lingüístics valencians de tot el segle passat. Descobreix la reflexió sobre els models lingüístics que s'han defensat fins ara dins del valencianisme i com caldria encarar la qüestió lingüística en territori valencià de cara al futur. Vols veure tot el que fa l'entitat per la llengua al País Valencià?
  6. Ensenya'm la llengua (Gregal, 2018). El lèxic català de la quotidianitat mèdica que amb els anys hem anat perdent el recupera Antoni Beltran en aquest llibre. Un vocabulari popular i col·loquial al voltant del món de la salut, el dels nyanyos i les estrebades, que era habitual a les consultes i que, tot i que encara es fa servir, de mica en mica s'ha anat oblidant. Aquest llibre enginyós, presentat, entre d'altres, per la territorial de la Plataforma per la Llengua del Maresme el juliol del 2018, s'acompanya amb il·lustracions del dissenyador Josep Maria Pous­ Culí. Un llibre amè i distès que ens pot ajudar a recordar i a recuperar alguns conceptes del dia a dia.
  7. Catalunya Nord. La llesqueta del septentrió (Edicions El Jonc, 2017). El periodista nord-català Aleix Renyé narra en aquesta lectura anècdotes lingüístiques quotidianes amb tocs d'humor i molt de contingut polític. Un relat sobre l'ús social i públic de la llengua catalana en el territori i la realitat que viu el català a la Catalunya del Nord. Renyé ha participat en el cicle de debats "Què me'n dius?" que la Plataforma per la Llengua va dur a terme durant el 2017, concretament en el cicle de "Mites i realitats de la Catalunya del Nord".
  8. La llengua catalana i la Guerra dels Segadors. Llengua i política a la Catalunya del segle xvii. Alexandre Ros i Gomar (1604-1656) (Afers, 2016). És un llibre del catedràtic d'història moderna Antoni Simon Tarrés. El volum se situa al segle xvii, emfatitzant l'etapa al voltant de la Guerra dels Segadors, per exposar els enllaços entre la llengua catalana i la política. Es posen de relleu els instruments i les polítiques que van tenir impacte en la llengua, el debat que van suscitar i les repercussions que tingueren. També s'examinen els vincles triangulars entre les decisions del poder, l'estat de la llengua i el territori. A partir de la figura de Ros i Gomar s'exemplifiquen aquestes connexions poder-llengua-nació durant el segle xvii a Catalunya i en la monarquia espanyola. Antoni Simón Tarrés va guanyar amb aquesta obra el XXXII Premi Ferran Soldevila.
  9. La nova articulació catalano-valenciana-balear (Revista de Catalunya, 2017). El debat sobre la manera com cal anomenar el conjunt de territoris de parla catalana ha estat molt intens, i no sempre senzill. Aquest monogràfic ofereix una àmplia panoràmica al voltant de les connexions entre Catalunya, el País Valencià i les Illes Balears. Aquesta relació es descriu en el llibre, no només des del punt de vista lingüístic, sinó també fixant-se en l'economia de l'arc mediterrani i en els projectes comuns reeixits en l'àmbit acadèmic i cultural. Coordinat pel filòleg Jordi Manent, La nova articulació catalano-valenciana-balear inclou salutacions dels presidents Carles Puigdemont, Ximo Puig i Francina Armengol.
  10. La reivindicació de l'escola catalana. Un compromís col·lectiu (Eumo Editorial, 2019). La mestra, filòloga i activista Teresa Casals i el periodista Martí Mas relaten una experiència generacional clau: la de l'escola catalana dels anys setanta i vuitanta. En aquest llibre s'explica la història personal d'aquells que van fer possible la recuperació d'un model educatiu, el reciclatge de mestres i la formació del professorat. Enguany, la Teresa Casals ha estat guardonada amb el Premi Especial del Jurat dels Premis Martí Gasull i Roig de la Plataforma per la Llengua. Aquí pots llegir l'article que la vicepresidenta de l'entitat, Mireia Plana, ha escrit sobre la dedicació de Teresa Casals a la llengua catalana.
  11. Parlants fets i drets (Voliana, 2018). Ferran Suay, l'autor, recull en aquest llibre un gruix important d'articles publicats els darrers anys on defensa, amb fermesa i exemples clarividents, la necessitat que els valencians i el conjunt de catalanoparlants tinguin un comportament lingüístic responsable. Una lectura que anima a reflexionar sobre les decisions lingüístiques que prenem cada dia i els diferents usos lingüístics de la nostra llengua.
  12. La nova normativa a la butxaca. L'ortografia catalana i la gramàtica de la llengua catalana (Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 2018). Recordes tot l'enrenou que va causar l'eliminació dels accents diacrítics? Recordes algun canvi més que et sorprengués de la nova normativa? Quins altres retocs es van fer i no ens en vam adonar? La filòloga i professora de la Universitat de Barcelona Neus Nogué va publicar aquest llibre de consulta, útil per a tots els públics i especialment per a aquells que treballen en l'àmbit lingüístic. Descobreix en aquest petit vídeo-resum què s'amaga entre les pàgines d'aquesta nova normativa de butxaca.