Els reptes de futur
«El gran repte que com a nació hem d’afrontar avui és el mateix que afrontem des de 1714 ençà: el recobrament de l’autogovern que aleshores perdérem, i amb aquest recobrament el de la llengua com a principal signe d’identitat col·lectiva; i ho hem de fer lluitant, com sempre, contra els obstacles que ens hi oposen les greus limitacions derivades de la manca d’estat propi i del marc historicopolític en què ens movem.
Els reptes concrets d’avui són els mateixos amb què ens enfrontàvem als anys vuitanta. [...]
1r repte: La fragmentació territorial [...]
2n repte: La normalització lingüística, com a fonament de la cohesió interna de cada territori [...]
3r repte: La integració de nova gent vinguda de fora [...]
4t repte: Eliminar la incomprensió –o el desconeixement—del fet diferencial català dins i fora del territori, i la nostra incapacitat de fer-lo entendre [...]
Em limito a considerar la possible evolució de la nostra situació dins el marc del mapa polític actual, ja que les esperances que alguns havíem posat en un possible paper de l’Estat espanyol i dels Països Catalans en la configuració definitiva de la Unió Europea –com a estat plurilingüístic i plurinacional i com a comunitat lingüística i cultural, respectivament—s’han vist frustrades per la persistència, i fins i tot el reforçament, de la visió monolítica que els estats membres tenen de si mateixos i dels altres que formen la Unió.
Dins aquest marc, hi ha dues perspectives possibles, segons que continuem com fins ara o que ens replantegem a fons objectius i estratègies per intentar adaptar-nos a les exigències del moment present. [...]
L’alternativa és, doncs, un replantejament a fons de la qüestió, per tal d’establir objectius més ambiciosos i noves estratègies –encara que siguin arriscades—per a afrontar els mateixos reptes amb tàctiques i mètodes adequats al present».
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.