El deliri continua: Bauzá afirma que «NO, NO y NO. Catalán, valenciano y mallorquín NO son la misma lengua»

Quan es va publicar el text de la Constitució n'aparegueren tres versions en la nostra llengua, la a la b i la c, corresponens, se suposa, al català, al valencià i al balear, sense nomenar-los. A les tres versions hi ha pàgines senceres amb un contingut idèntic, i altres en les que s'hi troben unes poques paraules distintes. Fins que hi apareix una d'aqueixes singularitats, ningú no pot endevinar quina de les tres versions està llegint. En totes les llengües del món, basten un parell de línies per saber en quina llengua estan escrites.

Bauzá germà d´en Boadella. Dos bufons dels molts que hi ha en sa cort eÑera.

Com apotecari deu defensar que l'aspirina es diferent de l'acid acetilsalicílic. Aquest personage ja es una cariatura d'ell mateix. Penós

--"Hi ha un bloc que a mi, m’ha agradat molt llegir, escrius sobre la catalanitat, que significa la catalanitat? Significa què ets, d’on vens i cap on vas. Significa no atacar les teves arrels, per què és tant fàcil dir que ets espanyol i tant difícil dir que ets català? Si descobreixes que tots els teus avantpassats són catalans, tu d’on ets? En Jaume I va repoblar Mallorca amb gent, bàsicament de Girona. La prova més clara és que trobarem 200 o 300 llinatges que són llocs de Catalunya. Jo, fins i tot, no ho he investigat massa, però Lladonet, és un derivat de Lladó i a Campos hi ha dues possessions, una que es diu Lladó i un altra de Lladonet. Però Lladó, en el Principat, hi ha dos pobles que s’ho diuen. Els fills d’espanyols, tenen ben clar que són espanyols, perquè els fills de catalans no?" https://www.dbalears.cat/cultura/2020/01/10/334833/joan-lladonet-per-tan-facil-poder-dir-ets-espanyol-tan-dificil-dir-ets-catala.html --Paraules de l'escriptor de Consell Joan Guasp en un fragment del parlament que va fer a la nit de les revistes en català (Barcelona, març 2013) i reproduïdes a la pàg. 20 del núm. 232 de la revista "El Mirall" (maig-juny 2013): "[...] nosaltres, des de les Illes, pensem en la Nació com una unió dels mal anomenats Països Catalans. Això de Països Catalans i de Catalunya, expressat com s'entén ara, no és del tot exacte. Hem de parlar només de Catalunya, però no com el Principat tot sol, sinó que formem Catalunya el Principat, [...], les Illes i el País Valencià. I altres petits territoris [...]. Jo que sóc de la zona del Raiguer, al centre de Mallorca, sóc tan català com els que han nascut a les comarques del País Valencià, la comarca d'Osona o de l'Empordà o qualsevol altra. Tant com un senyor nascut a Sant Just Desvern o a les rondes de Sant Antoni o de Sant Pere. [...]"

--"El gener de 1928 apareix a Mallorca LA NOSTRA TERRA, una magnífica revista mensual d’Art, Literatura i Ciència que es publicarà fins a l’aixecament feixista-militar de juliol de 1936. En els editorials teoritza i propugna la reconstrucció nacional a partir de la llengua, la cultura i els eixos identitaris de la personalitat col·lectiva del conjunt de la nació. La revista comptava amb col·laboradors destacats d’arreu de Catalunya (Amades, Carner, Chabàs, Coromines, Fabra, Macabich, Martínez Ferrando, Maseras, Moll, Saltor, Soldevila, Villangómez…). En les seves quatre mil cinc-centes pàgines, no apareix l’expressió Països Catalans i, en canvi, és habitual la denominació Catalunya Gran i molt freqüent el gentilici catalans aplicat als mallorquins i als valencians. Els editorials i els nombrosos articles referits a la qüestió nacional catalana, són una font imprescindible de referència." --«Mallorca, sense perdre cap característica de la seva fesomia pròpia, no és altra cosa que una illa catalana, digui el que digui tot el filisteisme vuitcentista. Com a tal forma part de la Catalunya integral, participant amb ella de la unitat de raça, de la unitat de llengua i de la unitat de cultura, la qual ha enriquit molt sovint amb aportacions de gran vàlua. Cal desfer l’equívoc que Mallorca és una regió d’Espanya distinta de Catalunya, i desvirtuar el regionalisme o el mallorquinisme com a conceptes mancats totalment de sentit». LNT (1930) http://blocs.mesvilaweb.cat/balutxo/?p=258699

«Com havia de ser la nostra revista? L’acord fou unànime: la nostra revista seria oberta a tothom, a tots els corrents estètics i a tot Catalunya (aleshores no dèiem “Països Catalans”, sinó Catalunya i prou. Per a nosaltres, tan Catalunya era Barcelona, com Alcoi, com Ciutat, com Lleida o com Perpinyà; i com que no significàvem res, ni érem cap força ni cap perill, ningú no hi tenia res a dir)». Josep Maria Llompart (Latitud 39, agost de 1981). L’article es refereix al naixement, l’any 1952, de la revista Raixa. http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/258699

Com pot anar el món amb polítics tan extremament tossuts i incultes?

--«Alcover, un altre gran català de Mallorca, (…) ha afirmat altra vegada la unitat de Catalunya en declarar, entremig dels aplaudiments dels congressistes, que quan es parla de catalans s’ha d’entendre que es parla de tots els homes de llengua catalana». Enric Prat de la Riba (1906) --«Acceptau de bon grat nostre present i sapigau que los fills de les Illes tenim per molt de ser catalans! Volem bé a les lletres catalanes, perquè som catalans». Josep Lluís Pons i Gallarza (1873). http://blocs.mesvilaweb.cat/balutxo/?p=258699

@Balearium Espanya es va inventar en qualque moment de la història. O creus que just després del BigBang ja existia? És absurd que els nacionalistes espanyols com tu tengueu la barra de negar qualsevol nació que no sigui l'espanyola. Negant-li l'existència. Negant-li la cultura. Negant-li qualsevol dret a ser.

"Cal situar-nos en el calendari a l’entorn previ al llibre de Benvingut Oliver. Com a primer punt clau de referència, cal relatar que la primera meitat del segle XIX, La Renaixença va activar la represa de la llengua i de la cultura catalana i, amb elles, l’assumpció de pertinença a la nació catalana. Cal tenir en compte que el gentilici catalans, habitual als regnes de Mallorca i de València durant els segles XIII, XIV i XV (vg. al final ANNEX 1) i, amb menys mesura el XVI i XVII, s’havia vist gairebé arraconat el s. XVIII fora del Principat a partir dels Decrets de Nova Planta. Un segle després, sobretot a partir de La Renaixença (1833), la catalanitat reviu i el gentilici es recobra i s’usa amb gran normalitat i naturalitat al llarg de la segona meitat del segle XIX a les Illes Balears i Pitiüses." http://blocs.mesvilaweb.cat/balutxo/?p=258699