Quan va néixer la delegació de l'OCB a Pollença?
La delegació va néixer oficialment l'any 1979, encara que abans ja s'havien organitzat cursos de català al Club Pollença.
Quines són les fites més importants de l'OCB a Pollença durant aquests 40 anys?
D'aquella primera època destacaria quatre coses: el periòdic El Gall, principal raó de ser de la delegació; el nomenament del pintor Dionís Bennàssar com a fill il·lustre; la creació de l'escola de música i l'acte de resposta al Decret de Nova Planta, amb la participació de Biel Majoral i Antoni Artigues. Darrerament, segurament el lipdub de la campanya 'Mallorca M'agrada!'
Quins actes de celebració estan prevists?
Hem fet una taula rodona amb antics membres de l'OCB de Pollença, en la qual també s'hi projectaren imatges, i de cara a la Diada estam pensant un acte centrat en la figura de Xesca Ensenyat, primera presidenta i que enguany fa deu anys que va morir.
Pollença manté un alt dinamisme cultural en l'actualitat, no és així?
Així és, ara mateix Pollença compta amb diverses entitats culturals actives, ja sigui l'Ateneu, associacions de música tradicional o juvenils. A més, la Biblioteca Pública manté una programació constant. Afegiria que gràcies a l'impuls de l'OCB, el dia de Sant Jordi s'ha convertit en una data fixa del calendari cultural pollencí.
Quins reptes té la llengua catalana avui a Pollença?
Segurament els mateixos que a tot el litoral turístic mallorquí: arribar a tots els treballadors d'aquest sector, visquin aquí o siguin temporers. Demostrar que utilitzar el català no ha de ser motiu de conflicte, sinó mecanisme d'integració i de comunicació, de crear comunitats entre els mallorquins i mallorquines i diferent origen, independent d'on hagin nascut. A més, cal fer visible la llengua catalana al turista, que sigui conscient que és la llengua pròpia del territori que està visitant.
I l'OCB?
La nostra delegació necessita sobretot un grup de gent que permeti mantenir una activitat estable i que faci pinya, ja que la falta de mans pot fer que tot i les ganes, el cansament acaba desembocant en períodes massa llargs d'inactivitat.
5 comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
si van a París bé que han d'aprendre francès, no?un poc farta que el que hauria de ser normal sigui un repte...
És que el el fet d'anar a un bar o a un restaurant d'aqui, però que el camarer que un mindundi, que ha vingut a treballar perque a casa seva no té on caure mort, no te vulgui despatxar i que en ocasions, fins i tot cridi a la policia com si fossis un delinquent, tot just perque parles la llengua d'aqui, no tan sols és un fet absurd, si no que és una falta laboral greu que podria fer que acomiadàssin al empleat groller, si no que és un delicte contra la ciutadania.
Les administracions públiques, com a representants de la societat que l´ha votada, també tenen el deure d´ajudar-hi.
Yo no sé si es triste o no; todo es según el color del cristal etc. etc. Si ese señor tiene un "repte", lo que debería hacer es ponerlo en marcha inmediatamente. A ver cómo sale la cosa.
Ja és trist que hagi de ser un repte aconseguir alló que ens correspòn. De totes maneres, ben fet i ànims.