La Universitat Catalana d’Estiu és des de fa cinquanta anys un espai de llibertat i de trobada d’estudiants, professors, professionals, polítics i assistents en general dels set territoris que conformen els Països Catalans: l’Alguer, Andorra, Catalunya, Catalunya Nord, la Franja de Ponent, les Illes Balears i el País Valencià. Durant set dies Prada i la comarca del Conflent acullen una de les manifestacions culturals de més pes i projecció de Catalunya Nord i s’hi poden sentir tots els accents de la nostra parla.
Enguany la Univeristat Catalana d’Estiu de Manresa es durà a terme del primer al 5 de juliol, mentre que la tradicional de Prada tendrà lloc del 16 al 24 d’agost del 2019.
En el cas de Manresa tendrà lloc a un campus vertebrat en tres espais al centre de la ciutat: a l'Institut Lluís de Peguera es faran els cursos universitaris i els actes i commemoracions; a l'Espai Plana de l'Om, els debats i les sessions de cinefòrum; i a la Plaça Major, els concerts. Hi haurà també dues tardes amb visites guiades per la ciutat de Manresa, el monestir de Sant Benet de Bages i les mines de sal i el castell de Cardona.
A l'edició d'enguany d'ambdues convocatòries, l’IEB aporta els concerts de Joan Miquel Oliver, el dia 4 de juliol a la Plaça Major de Manresa, i el dia 19 d’agost, Anna Ferrer i Clara Penya actuaran al Liceu Renouvier a Prada.
Enguany l’UCE retrà homenatge durant el mes d’agost a Aina Moll, filla major de Francesc de Borja Moll, amb qui va col·laborar en els dos últims volums del Diccionari català-valencià-balear. El 1953, va obtenir la llicenciatura en filologia romànica. Després va ampliar estudis a París, Estrasburg i Zuric, i des de 1954 fins a 1961 va ser directora de la Biblioteca Raixa.
3 comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
--«Com havia de ser la nostra revista? L’acord fou unànime: la nostra revista seria oberta a tothom, a tots els corrents estètics i a tot Catalunya (aleshores no dèiem “Països Catalans”, sinó Catalunya i prou. Per a nosaltres, tan Catalunya era Barcelona, com Alcoi, com Ciutat, com Lleida o com Perpinyà; i com que no significàvem res, ni érem cap força ni cap perill, ningú no hi tenia res a dir)». Josep Maria Llompart (Latitud 39, agost de 1981). L’article es refereix al naixement, l’any 1952, de la revista Raixa. http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/258699 --Paraules de l'escriptor de Consell Joan Guasp en un fragment del parlament que va fer a la nit de les revistes en català (Barcelona, març 2013) i reproduïdes a la pàg. 20 del núm. 232 de la revista "El Mirall" (maig-juny 2013): "[...] nosaltres, des de les Illes, pensem en la Nació com una unió dels mal anomenats Països Catalans. Això de Països Catalans i de Catalunya, expressat com s'entén ara, no és del tot exacte. Hem de parlar només de Catalunya, però no com el Principat tot sol, sinó que formem Catalunya el Principat, [...], les Illes i el País Valencià. I altres petits territoris [...]. Jo que sóc de la zona del Raiguer, al centre de Mallorca, sóc tan català com els que han nascut a les comarques del País Valencià, la comarca d'Osona o de l'Empordà o qualsevol altra. Tant com un senyor nascut a Sant Just Desvern o a les rondes de Sant Antoni o de Sant Pere. [...]"
"La proposta de Guia recull, així mateix, una llarga tradició d'ús ample del significant Catalunya. Com a exemple paradigmàtic, el mallorquí Gabriel Alomar es referia a tota la Catalunya com a agrupació de la Catalunya continental i la Catalunya insular, tal com recull Gregori Mir en el llibre 'Sobre nacionalisme i nacionalistes a Mallorca'." (Viquipèdia, article "Digueu-li Catalunya") Aquí teniu la proposta de Josep Guia: http://in.directe.cat/documents/digueu-li_catalunya.pdf
Tant ens ho escriviu, que m'han si ens ho fareu creure, que formen part les illes, dels inventats Països Catalans! Mai tan ben dit: set n'entren i set n'han de sortir.