Ha mort l'historiador Josep Fontana

Fill d'un llibreter de vell de Barcelona, Fontana es va llicenciar el 1956 en Filosofia i Lletres, en l'especialització d'història, a la Universitat de Barcelona i es va doctorar en Història a la mateixa universitat el 1970.

Gramsci, Thompson i Benjamin

Més enllà de la investigació històrica, va ser un pensador teòric en el camp de les ciències socials, vinculat als corrents comunista i catalanista, i amb influències d'Antonio Gramsci, E. P. Thompson i Walter Benjamin. De fet, va militar políticament al PSUC des de poc després de llicenciar-se, el 1957, i fins a principis dels anys 80.

Fontana defensava que determinats processos històrics no són fruit de l'evolució natural, sinó de decisions polítiques concretes, i també la funció orientadora i alliberadora de la ciència històrica.

Per això deia que calia no només analitzar el passat, sinó també proposar projectes socials. Era totalment contrari a les tesis de la fi de la història, i també va ser molt crític amb la transició política espanyola.

És autor d'una vintena de llibres, bona part dels quals publicats una vegada ja s'havia jubilat. Per exemple, una d'aquestes obres, 'Por el bien del imperio. Una historia del mundo desde 1945', publicada el 2011, ja és considerada una obra de referència sobre aquest període.

Fundador de l'Institut Jaume Vicens Vives

Va ser també fundador i director durant deu anys de l'Institut d'Història Jaume Vicens Vives, de la Universitat Pompeu Fabra fins que el 2001 es va jubilar. A banda de a la UB i a la UPF, també ha ensenyat Història a la UAB i a la Universitat de València.

A més d'aquesta activitat acadèmica, també ha estat professor convidat a universitats de països llatinoamericans, entre els quals hi ha Mèxic, Colòmbia, Equador i Argentina.

Va col·laborar amb les revistes històriques 'Recerques' i 'L'Avenç'. L'any 2006 li van concedir la Creu de Sant Jordi, i el 2007, el Premi Nacional de les Arts de la Generalitat.