El poliesportiu del Gornal (Hospitalet de Llobregat) ha acollit la 66a Nit de Santa Llúcia, la festa de les lletres catalanes, que anualment organitza Òmnium Cultural i en la que es lliuren els premis més importants de la literatura catalana. En una gala dirigida per Joan Font (Comediants), diversos artistes de la segona ciutat més gran de Catalunya han participat en el lliurament dels guardons. Jordi Cuixart, president d’Òmnium Cultural, ha destacat l’aportació dels veïns de l’Hospitalet en la riquesa de la cultura catalana i ha reiterat el suport incondicional a la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, assistent a la nit. Així mateix, Cuixart ha remarcat que cal «serenitat i fermesa en aquesta hora greu en què la democràcia i la llibertat d’expressió es veuen constantment amenaçades» i ha insistit en la necessitat d’un referèndum perquè «el poble de Catalunya pugui decidir el seu futur i no sigui cap tribunal el que ho faci».
‘El setè àngel’, de David Cirici, ha merescut el 57è Premi Sant Jordi de novel·la; ‘La ciutat cansada’, de Maria Cabrera, el 58è Carles Riba de poesia; ‘Vida familiar’, de Jenn Díaz, el 19è Mercè Rodoreda de contes i narracions; ‘L’illa de Paidonèsia’, d’Oriol Codina, el 54è Premi Josep M. Folch i Torres; ‘Sentinels’, de Martín Piñol, el 43è Premi Joaquim Ruyra de narrativa juvenil i el 3r Frederic Roda de teatre ha quedat desert. El 7è Premi Òmnium de Comunicació ha estat per la revista Enderrock i el 30è Premi Internacional JB Cendrós per a Mary Ann Newman.
3 comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
"1923: La nostra parla La nostra parla era una societat presidida pel maonès Joan Mir i Mir, el qual havia escrit el 1917: "Per part meva, crec necessari dir-vos en primer lloc que estic del tot conforme que la nostra parla no és més que una petita variació de la llengua catalana, i em pens que tots arribarem a comprendre que som catalans, fills dels que varen prendre Menorca als moros i dels qui han anat venint d'aquelles hores ençà. Catalans som i en bon català acabaran per escriure tots aquells que vulguin fer-ho així com toca". El desafiament no seria fàcil i sorgirien polèmiques per part d'aquells que defensaven el castellà. Però Joan Mir i Mir tenia les coses ben clares." (Miquel Ferrà i Martorell, dBalears, 8-2-2012) Joan Mir i Mir tenia el mateix sentiment nacional que Ramon Llull, Anselm Turmeda, Vicenç Ferrer, Ferran Valentí, Jaume Cadell, Calixt III, Marià Aguiló, Felip Curtoys i Valls, Josep Lluís Pons i Gallarza, Jeroni Rosselló, Josep Tarongí, Benvingut Oliver i Esteller, Josep Miquel Guàrdia, Ramon Picó i Campamar, Lluís Martí, Antoni Vicens Santandreu, Joan Torrandell, Nicolau Primitiu Gómez Serrano, Estanislau Aguiló, Miquel Duran, Miquel Costa i Llobera, Joan Estelrich, Eduard Martínez Ferrando, Antoni Maria Alcover, Pere Oliver i Domenge, Llorenç Riber, Miquel Ferrà, Antoni Salvà, Joan Pons i Marquès, Isidor Macabich, Francesc de B. Moll, Marià Villangómez, Gabriel Alomar, Alexandre Jaume, Francesc de S. Aguiló, Pere Ballester, Tudurí Garcia, Joan Timoner i Petrus "Menorquit", Víctor Major, Emili Gómez Nadal, Carles Salvador, Pere Capellà, Joan Fuster, Llorenç Planes, Gregori Mir, Blai Bonet, Josep Maria Llompart, Nadal Batle, Miquel Bauçà, Baltasar Porcel, Josep Guia, Joan Guasp, Miquel Barceló, Bartomeu Mestre i Sureda "Balutxo", Biel Majoral, Gonçal Castelló, Gabriel Bibiloni, Bernat Joan, Pau Cateura, Antoni Mas i Forners, Joan Lladonet, Jordi Caldentey, Maria Antònia Font, etc. Cadascun d'aquests és un lladre, segons na "Bel".
Més ho sentiria ell però, per sa curtor, ni tan sols és capaç de donar-se´n compte. Es gonellisme també marca molt.
Estàs molt malament. Ho sento.