Harold Bloom: «La fecunditat i l’originalitat de Llull són sorprenents»

http://www.poetshouse.org/watch-listen-and-discuss/listen/2006-harold-bloom-catalan-poetic-tradition-ramon-llull-present-full-audio

La revista Catalan International View (www.international-view.cat), en un dossier dedicat al VIIè centenari de la mort del català més universal, reprodueix un fragment d’aquella intervenció de Harold Bloom, que elogiava la fecunditat i l’originalitat de Ramon Llull.

La intervenció començava així: «La vida de Ramon Llull és tan inversemblant que és temptador veure’l com el Don Quixot català, un personatge literari en lloc d’un personatge històric. És el Cervantes del català, el seu Goethe, Dante o Chaucer, en definitiva el creador del català literari, el fundador d’una tradició».

«Ramon Llull va ser el pare de l’alta literatura no solament perquè va reinventar la llengua catalana –com Shakespeare, Dant, Goethe i Montaigne van reinventar la seva- sinó perquè, com Cervantes i Walt Whitman, va forjar de nou la relació entre la creació de mites i l’esperit individual» i afegí: «La fecunditat i l’originalitat de Llull són sorprenents».

El crític també va dir: «Catalunya és una civilització diferent i les seves diferències amb Castella són d’entrada aclaparadores per a un amateur i foraster com jo. Però hi ha diverses Catalunyes: Llull era mallorquí, i Barcelona no és Mallorca, tot i que en aquests moments hi ha més similitud entre aquestes dues ciutats que no pas amb València, orgullosa de les seves pròpies tradicions socials i literàries».

«Catalunya és una idea, o un conjunt d’idees, així com un lloc i una gent, unides per una llengua i per una llarga història d’opressió espanyola, que culmina amb el feixisme de Franco. L’honor de Catalunya, com el del País Basc o el de Madrid, és el d’haver lluitat fortament contra el feixisme militar i clerical» afirmava Bloom.

I tornant a Llull: «És un escriptor fascinant i difícil, que intent llegir quasi sempre en llatí, perquè ell mateix es traduïa del català al llatí, en aquell moment la llengua universal».

«Com a crític literari m’interessa sobretot la retòrica de Llull. La retòrica de Llull s’ofereix al lector amb el palmell obert, no amb el puny tancat, però aquesta mà evangèlica no s’assembla a cap altra que conegui. Com el fantàstic hermètic, Bruno [Giordano Bruno], Llull organitza la seva imaginació amb un Ars d’arts: memòria, lògica, retòrica, psicologia, cosmologia i teologia es fusionen en una elaborada dansa de principis i figures, tal com feien els sufís i la càbala catalana, que per descomptat Llull va absorbir i utilitzar. Tanmateix, tot allò que Llull va apropiar-se, ho va transferir a un Ars totalment propi» explicava Harold Bloom, un gran difusor de la cultura catalana que l’any 2002, va rebre el XIV Premi Internacional Catalunya.