La Plataforma per la Llengua ha presentat aquest dilluns 'Amb el català, fem pinya!', una publicació editada conjuntament amb la Fundació Carulla i la Generalitat de Catalunya que recull 14 experiències vitals sobre el procés d'arrelament a la nostra societat, en el qual la llengua catalana hi ha tengut un paper vertebrador com a llengua pròpia del territori.
'Amb el català, fem pinya!' recull 14 experiències vitals sobre el procés d'arrelament a la nostra societat
També a Illes Balears
- Palma es presenta a Nova York com un referent cultural amb una mostra de flamenc
- L'Associació de Periodistes es posiciona en contra del nomenament de Josep Codony com a nou director general d'IB3
- El centre de Salut Emili Darder desobeeix la normativa vigent
- Narges Mohammadi: dona de foc
- Perdre la feina per defensar el català a l'aula
10 comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
BAH, Vertaderament ets un paranoic. I tu ara et penses que jo em dedic a citar tarats i d'observar-los d'amagat? Has d'estar molt malalt. Altres feines tens jo, que no faria mai una cosa d'aquestes. Sou uns malalts greus. Qualsevol dia vos pot pegar per atacar persones o coses. Pareixeu protagonistes de films de por. Si fóssiu gent que té costum de llegir, jo diria que vos heu fet un enfit de llegir Millennium o novel·la negra escandinava en general Ara, una cosa t'he d'agrair: jo sí que escric novel·la, i les idees que em dones amb les teves psicosis són un tresor per al meu rebost de personatges tortuosos i revinclats. Un dia o altre em servireu i segur que serà cas de dir que "la realitat ultrapassa la ficció". Redell, quin bestiar de remuc!
Tià vertader. Però la catadura moral d´una persona que cita a una altra a un lloc, però que quan la segona arriba, enlloc de presentar-se se queda observant-lo d´amagat i no dóna la cara, forçosament ha de ser molt baixa, Gairebé tan baixa com el seu nivell cultural i d´educació, civisme i comportament social.
Perquè una persona (?) usurpi el nom d'un participant en aquest fòrum (i a qualsevol altre) ha de tenir un concepte baixíssim de si mateixa, s'ha de considerar un no res. Són tan poqueta cosa. Mentrestant, companyons, vos torn demanar que no puntueu mai més (ni en vermell ni en verd) correus d'aquests espècimens infrahumans. No els doneu corda, per molt que, de fet, allò que demanen desesperadament, allò que imploren patèticament, és no esser ignorats. No els faceu el joc, deixau-los fer, que acabin els alens ells tots solets. Que se'n tornin a escatar peix. A mi, quan usurpen el meu nick de Tià, m'honoren.
Mentrestant, IB3 menysprea la nostra llengua emetent una altra pel·lícula en foraster (16h 38', 29-7-2016).
S'autorepressió de sa població catalanoparlant, que assumeix que s'expressa en una mena de gerga i que es de fora no hi han d'entrar, és un aspecte molt més trist de s'opressió nacional que sa mateixa coacció des cossos i seguretat de s'estat, per exemple
Visca Mallorca lliure de feixisme pancatalanista. Pancas, ARRUIX de sa nostra terra.
Veiam si ens entenem. El tal "Mallorquín" i els seus acòlits (jo mantenc que es tracta de la mateixa persona) té la seva fracció de seu segon de glòria cada pic que li posau un punt negatiu o vermell: segons l'infant la jugueta. Per què no el deixau anar d'una vegada, fins que abandoni per frustració i avorriment? Que se'n torni a ca seva, on sa dona el teu tenir ben assocat, impedit d'obrir la boca i ben fermat, i per això cerca aquesta vàlvula d'escapament bramant bajanades en aquest fòrum. Deixau-lo anar. Com si no hi fos.
Crec que molts (jo també) feim massa cas a les grolleries i asenades d' un analfabet funcional, com demostra ser el mallorquín.
"1923: La nostra parla La nostra parla era una societat presidida pel maonès Joan Mir i Mir, el qual havia escrit el 1917: "Per part meva, crec necessari dir-vos en primer lloc que estic del tot conforme que la nostra parla no és més que una petita variació de la llengua catalana, i em pens que tots arribarem a comprendre que som catalans, fills dels que varen prendre Menorca als moros i dels qui han anat venint d'aquelles hores ençà. Catalans som i en bon català acabaran per escriure tots aquells que vulguin fer-ho així com toca". El desafiament no seria fàcil i sorgirien polèmiques per part d'aquells que defensaven el castellà. Però Joan Mir i Mir tenia les coses ben clares." (Miquel Ferrà i Martorell, dBalears, 8-2-2012) Joan Mir i Mir tenia el mateix sentiment nacional que Ramon Llull, Anselm Turmeda, Vicenç Ferrer, Ferran Valentí, Jaume Cadell, Calixt III, Marià Aguiló, Felip Curtoys i Valls, Josep Lluís Pons i Gallarza, Jeroni Rosselló, Josep Tarongí, Benvingut Oliver i Esteller, Josep Miquel Guàrdia, Ramon Picó i Campamar, Lluís Martí, Antoni Vicens Santandreu, Joan Torrandell, Nicolau Primitiu Gómez Serrano, Estanislau Aguiló, Miquel Duran, Miquel Costa i Llobera, Joan Estelrich, Eduard Martínez Ferrando, Antoni Maria Alcover, Pere Oliver i Domenge, Llorenç Riber, Miquel Ferrà, Antoni Salvà, Joan Pons i Marquès, Isidor Macabich, Francesc de B. Moll, Marià Villangómez, Gabriel Alomar, Alexandre Jaume, Francesc de S. Aguiló, Pere Ballester, Tudurí Garcia, Joan Timoner i Petrus "Menorquit", Víctor Major, Emili Gómez Nadal, Carles Salvador, Pere Capellà, Joan Fuster, Llorenç Planes, Gregori Mir, Blai Bonet, Josep Maria Llompart, Nadal Batle, Miquel Bauçà, Baltasar Porcel, Josep Guia, Joan Guasp, Miquel Barceló, Bartomeu Mestre i Sureda "Balutxo", Biel Majoral, Gonçal Castelló, Gabriel Bibiloni, Bernat Joan, Pau Cateura, Antoni Mas i Forners, Joan Lladonet, Jordi Caldentey, Maria Antònia Font, etc. Cadascun d'aquests és un feixista, segons "Mallorquí".
Demostrem, a aquests que escriuen aquí en espanyol, que la llengua inútil i innecessària, dins del nostre territori lingüístic, és la forastera i no -com ells voldrien- la catalana. Col·laborem a llur adaptació al nostre país fent-los imprescindible el català; facem com si no entenguéssim la llengua dels seus comentaris.