Les Balears se sumen a les vagues dels museus

Per a més inri, la disminució sistemàtica de la despesa pública en cultura, tractada com un bé de luxe, o la pujada de l’IVA cultural ha ofegat el sector, limitant, així, el dret d’accés a la Cultura, un dret fonamental i irrenunciable per construir-nos com a persones i com a comunitat.

Aquest mes floreix la revolució dels museus a Espanya. Els centres en vaga són el Museu d'Art Contemporani de Barcelona (Macba), la Fundació Miró de Barcelona, el Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB), el Museu del Disseny, el Monestir de Pedralbes, el Museu de les Cultures del Món, el Museu Etnològic, la Fundació Tàpies, el Arxiu Històric de Barcelona i el Museu de la Música a Barcelona, però també en el Museu de Belles arts a Bilbao.

Que els museus de les Illes Balears no estiguin en vaga (encara) no certifica que no hi hagi motius, precarietat, contractació abusiva o irregular, com està passant a altres llocs d’Espanya.

De fet els treballadors d'Es Baluard han convocat una vaga per al dia 1 de juliol.

Quin model de museus tenim a les Illes Balears? Per què tenim museus amb la col·lecció estancada? Museus que, infrafinançats, han conduït artistes i productors culturals a convertir-se en fabriques d’oferta cultural gratuïtes o en el millor dels casos precàries? Museus que han afavorit situacions de sobreexplotació del personal i/o l'externalització? Museus que mantenen en plantilla assessors imposats amb salaris privilegiats? Museus, Fundacions... entitats del sector públic amb interferències privades? Públic o privat? Però qui paga? Tu. I el Govern de les Illes Balears, el Consell Insular de Mallorca o l’Ajuntament de Palma? No es pensa auditar el funcionament dels museus? Si s’estan produint aquestes situacions de mala praxi, no hauria d’intervenir immediatament? I la seva voluntat política de regeneració? S’ha esfumat?

REFLEXIONEM. Hem d'avançar com a agents de canvi, des de l'acompliment d'una labor professional-empresarial compromesa. Aquesta política cultural no es expansiva es caciquista.
És urgent i necessària una inversió i un respecte, una inversió humana, de recursos i de capitals a iniciatives que contribueixin a posar les bases per a més educació, més cultura, més llibertat i més justícia.

«És la precarietat Estúpid!» com clama Colaborabora en la seva aportació a #‎Frau_jove‬: «La precarietat travessa les nostres pràctiques, les nostres vides en general. Si alguna cosa som, som precàries, les filles pròdigues de la classe obrera. Ni tan sols podem considerar-nos el 'precariat'. Massa atomitzades i desarticulades encara per pretendre una lluita o una negociació col·lectiva. Però cada dia més, som part d'una multitud que crema en el combat de la vida; una Godzilla Ciutadana que manté una lluita aferrissada a les fronteres de la subjectivitat i en les esquerdes de la vida quotidiana.»