Petits i grans han pogut gaudir de valent. Els llibreters han omplert les taules col·locades al carrer tant amb novetats literàries com amb exemplars ja clàssics. A més, destaquen els llibres per a nens, que han pogut gaudir d'activitats específiques com tallers i contacontes.
Els llibres més venuts a Palma han estat, en llengua catalana, ‘La ciutat de les ànimes’ de Miquel Àngel Vidal, ‘Les llegendes de la ciutat de Palma’ de Gaspar Valero i Llorenç Garrit, i ‘Tot ho faig perquè tinc molta por’ d’Empar Moliner. El més venut en llengua castellana ha estat ‘Reyes de Alejandría’ de José Carlos Llop.
Partits polítics
Els partits també han participat del Dia del Llibre i la diada de Sant Jordi 2016: com ja és tradició, MÉS per Palma ha instal·lat un estand al carrer Sant Miquel per informar del seu projecte polític però també per vendre els llibres editats per la Fundació Emili Darder i l'Ateneu Pere Mascaró. Enguany, a més, MÉS ha repartit un punt de llibre amb un poema de Rosa Maria Arrazola que parla sobre la llibertat de les dones i denuncia la violència de gènere. Així mateix, s'han recollit en un fullet la tasca de l'àrea de Cultura, Patrimoni, Memòria Històrica i Política Lingüística que encapçala Miquel Perelló.
D'altra banda, el president del PI, Jaume Font, ha visitat la fira del llibre de sa Pobla al costat del batle, Biel Ferragut, mentre que el vicepresident, Josep Melià, i el secretari general, Antoni Amengual, han estat al 'estand 'del PI a Palma. Paral·lelament, al Corte Inglés d'Avingudes i en el de Jaume III ha tingut lloc una signatura de llibres amb la participació de diversos autors, com Andrés Isern, Celia Velasco, Mica Cañellas i Octavio Cortés, entre d'altres.
Aniversari
Un dels protagonistes del dia ha estat l’especial dels 20 anys del dBalears. Molts ciutadans lluïen el diari, que es pot trobar a quioscs i llibreries, mentre que els principals representants institucionals de les Illes es fotografiaven amb el seu exemplar.
48 comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
¿Y desde cuant escriure en mallorquí és de franquistas?. Per favor, un poc de seriedat per part teva estiría bé. Ser mallorquí y estima Mallorca, incluida sa seva llengo vernàcula, no és de franquistas. Imposar una "llengua" forastera y extraña a n'es ciutadans, sa catalana, és una pura dictadura llingüística y un cruel atentat contra es poble balear, ni més ni manco.
¿Y desde cuant escriure en mallorquí és de franquistas?. Per favor, un poc de seriedat per part teva estiría bé. Ser mallorquí y estima Mallorca, incluida sa seva llengo vernàcula, no és de franquistas. Imposar una "llengua" forastera y extraña a n'es ciutadans, sa catalana, és una pura dictadura llingüística y un cruel atentat contra es poble balear, ni més ni manco.
Parla per tu i els quatre franquistes deixa fer als damés! I escriu bé, que així com ho fas, no és més que un nyarro franqusta, com el vostre totem (o tontem)
Per na rosadelsvents. Sincerament, crec que t'has equivocat de comunidat autònoma, aqui xerram, pensam y feym feyna en mallorquí. Som mallorquins a n'es 100 x 100 !!! Qui no estigui d´acord, arrux y barco cap a Catalunya !!!
Abans de celebrar a Dia del Llibre, a Mallorca ja se celebrava Sant Jordi, encara que el temps de Franco es va quasi prohibir.
Visca Mallorca lliure de feixisme pancatalanista. Qui no hi estigui d´acord, arruix i barco !!!
ALM: Si és que s´en han donat compte o si no ho han fet ells aposta. El fi de setmana el dBalears se publica, i jo aquesta setmana no l´he comprat per mor d´aquest fet, agreujat amb que els gonelles si que poden puntuar (i també hi ha algun punt positiu cap a comentaris nostros, que pot ser que sigui de gent que no comenta)
Si es tracta d'un ciber atac, això de no poder puntuar els comentaris, o segons quins comentaris, el dBalears hauria de mirar de corregir-ho, puix que la secció, sense aquesta puntuació, perd molt d'interès.
Xerram, pensam i treballam en català. Som catalans, al 100 x 100 !!! Qui no hi estigui d´acord, arruix i barco !!!
Referente a Cabrera,en 1916 el archipiélago es expropiado a Sebastián Feliu de Cabrera y Quadreny por intereses de la defensa nacional por 362.148 pesetas, al detectarse información a través del Almirantazgo Británico al frente del cual estaba Winston Churchill, que submarinos alemanes con bandera austro-húngara destacados en el Mediterráneo occidental (i.e. el SM U-5 del Capitán Georg Ludwig von Trapp) reparaban averías o repostaban combustible en el área de Cabrera, servicios presuntamente suministrados por el financiero Juan March dado que éste disponía de una extensa finca en el litoral (Sa Vall) en Mallorca justo frente a Cabrera, lo cual facilitaba determinadas operaciones de este tipo desde la costa colindante de Mallorca y los islotes adyacentes o desde gabarras a flote situadas en las inmediaciones. Sin embargo, la familia ex-propietaria, mantuvo un largo y costoso pleito contra el Estado, en el que invirtieron parte de su fortuna; y que años después, el Tribunal Supremo se pronunció a favor de la administración central; la familia Felíu tuvo que utilizar parte del dinero de la expropiación para sufragar los gastos. Con motivo de esta incautación se establece en la isla de Cabrera una guarnición militar permanente.