Carles Hac Mor ha estat reconegut aquest dimarts amb el XVI Premi Jaume Fuster dels Escriptors en Llengua Catalana, en reconeixement a la seva trajectòria.
Aquest premi es concedeix a través de les votacions dels companys d'ofici membres de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana, els quals han volgut retre un homenatge pòstum al poeta, que va morir el 27 de gener de 2016, dues setmanes després de convocar-se el premi.
La presidenta de l'AELC, Bel Olid, ha fet entrega d'un diploma i d'una ploma commemorativa a la companya del poeta, Ester Xargay, que ha recollit el guardó. El crític literari Jordi Marrugat ha glossat la trajectòria de Carles Hac Mor, i la poeta Laia Martinez i Lopez n'ha recitat alguns poemes, durant l'acte que ha tingut aquest dimarts al migdia a l'Aula dels Escriptors de la seu de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana, a Barcelona.
Premi Jaume Fuster
El Premi Jaume Fuster dels Escriptors en Llengua Catalana és un guardó destinat a posar en relleu el conjunt de l'obra d'un escriptor o escriptora de la literatura catalana. És un premi a la trajectòria, a la repercussió i a la divulgació que ha tingut la seva obra, i té especial rellevància pel fet de ser escollit a través de les votacions dels companys d'ofici socis de l'AELC. El sistema és el següent: en una primera ronda, els socis poden escollir qualsevol escriptor o escriptora –viu en el moment de convocar el premi i que no l'hagi rebut abans– i en una segona ronda, la votació es fa entre els tres noms més repetits.
En aquesta setzena edició, els finalistes han estat Carles Hac Mor, Jordi Pàmias i Antoni Vidal Ferrando.
1 comentari
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
Les realça i estilitza llur complexió Allà on brollen fonts d´aigüa salada, per on passa el bestiar hi és afaiçonada la imatge sobrera d´aquella que no sap quina paret toca, baldament al seu marit li caigué una estaca per darrera que l´abaté de tan saberut despullada la voldria, sense veladures vels cintes cinyells, sivelles amb les seves llàgrimes, i mitja rialla de dents de marbre, i de llavis absents que no anirien pas, de buit com la guineu que té al cau a tocar el racó ben quiet d´un brivall. Carles Hac Mor