Aquest dijous vespre, Can Alcover de Palma, ha acollit l'acte d'homenatge i comiat a Muriel Casals, expresidenta d'Omnium i de la Federació Llull.
A l'acte, organitzat per l’Obra Cultural Balear (OCB), hi ha parlat el president de l'Entitat, Jaume Mateu, que ha glosat la figura de Muriel Casals.
Posteriorment hi ha hagut una breu actuació musical a càrrec de Joan Fiol Dolç, que ha interpretat el Cant del Ocells.
A continuació s'ha fet la presentació de la novel·la ‘Els cors de pedra’, de Miquel Àngel Maria, amb les intervencions de Francesc Vicens i l’autor del llibre.
Vos reproduïm el discurs del president de l'Obra Cultual Balear:
«Benvinguts a Can Alcover i moltes gràcies per voler ser aquí i participar en aquest acte d'homenatge i comiat a Muriel Casals, expresidenta d'Òmnium i diputada del Parlament de Catalunya.
Abans de res, però, vull agrair a l'editor Lleonard Muntaner i a Miquel Angel Maria, autor de 'Els cors de pedra', que hagin volgut ajornar uns minuts la presentació d'aquesta novel·la per poder fer coincidir aquesta trobada nostra amb la que Òmnium Cultural i altres entitats estan duent a terme, ara mateix, al passeig dels Til·lers del Parc de la Ciutadella, a Barcelona. Així, el reconeixement al compromís en ferm de Muriel Casals per la llengua i la cultura catalanes, i per extensió pels nostres Països, es manifesta amb l'amplitud que cal i ella es mereix.
Muriel vivia l'Obra Cultural com un espai més dels seus interessos i seguia ben de prop el camí -en certs moments autèntic calvari- que feia el català a l'arxipèlag.
Els forts vincles que ens unien tenen data d'inici: el 5 de juny de 2010. Muriel havia estat elegida presidenta d’Òmnium el 20 de març d'aquest mateix any i aquest dia, en el jardí d'aquest casal, la Federació Llull va retre homenatge al seu predecessor en el càrrec, Jordi Porta. D'aquest espai alcoverià que el meravellava en va sortir fent el propòsit de refermar complicitats i sensibilitats entre les entitats que ella i jo representàvem i entre els nostres respectius territoris.
Dos anys més tard, el 10 de juny de 2012, entrats en forta recessió lingüística; en els anys més obscurs de la nostra història recent, volgué ser present a la trobada de socis de l’Obra Cultural, a Lluc, en la que celebràrem el cinquantenari de l’entitat. Allí va poder sentir i calibrar la força de la nostra gent, el tremp de la nostra parla i la voluntat agermanada de no abandonar-la mai. I nosaltres, sentírem el seu alè i coratge, una força que mai no ens ha abandonat.
Finalment, i per exemplificar l'estima que sentia per les illes i per l'Obra Cultural, Muriel Casals també va voler ser present a la manifestació dels cent mil, la del 29 de setembre de 2013, la de la dignitat, la del poble en revolta que diu prou al greuge i a l'abús, i que va viure amb la camiseta verda posada amb una emoció a moments incontenible.
I de la mateixa manera que ella va venir a fer-nos costat quan més ho necessitàvem, Muriel Casals també va voler que l'Obra Cultural, en representació dels illencs, participàs en les grans mobilitzacions del Principat des de la capçalera, compartint portada amb les entitats ciutadanes principatines que les organitzen, un honor que esdevé privilegi personal i col·lectiu.
Volia que hi fóssim en primera línia, que compartíssim amb ella calfreds i commocions, perquè estava convençuda que el procés emancipatiu iniciat al Principat és, també, el camí d'alliberament de la llengua i la cultura catalanes, de tota la catalanoparla, en definitiva.
Muriel Casals gaudia del contacte humà, de parlar amb tothom, de conèixer parers i, sobretot, d'escoltar, la facultat -a voltes desdenyada- que permet estendre diàlegs, enginyar ponts i també fonamentar conviccions. Creia fermament en les persones i en la tendresa com a força revoltadora que permet la dignificació personal i col·lectiva. Per això va ser, és i serà per sempre més un referent per als qui estimam la llibertat i la nostra terra; això és, volem estimar la nostra terra en llibertat, en justícia i en dignitat.
En el Concert per la Llibertat celebrat al Camp Nou el 19 de juny de 2013, Muriel Casals va dir que no érem allà per cercar cap somni perquè “nosaltres som el somni».
Fem-li cas, doncs. Siguem de bon veres aquest somni; siguem capaços d'encomanar, com ella, afecte, il·lusió, generositat i coratge, la ruta que va seguir per atansar-se als altres, al poble i a la llibertat.
Gràcies infinites, Muriel. A la teva pau encomanam el nostre esperit de lluita.»
21 comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
Una altra pel·lícula en foraster, en aquests moments i tot l'horabaixa, a IB3.
Ara mateix, IB3 està emetent una altra pel·lícula en foraster. Encara!
En estos momentos, IB3 no está emitiendo una película en español ni tampoco en catalán (afortunadamente). Es normal que se emitan las que están en español. Recuerden el derecho y el deber de conocer la lengua española por parte de los ciudadanos y los poderes públicos.Es en beneficio de todos.
Ara mateix, IB3 està emetent una altra pel·lícula en foraster. Encara!
Ara mateix, IB3 està emetent una pel·lícula en foraster. Encara!
Allò que molesta més els "trolls" (els que escriuen en foraster en aquest fòrum ho són) no és que valorin els seus comentaris en vermell o que opinin en contra d'ells -això els permet de continuar replicant-; sinó que no els facin cas. Per tant, la cosa millor que es pot fer és no respondre'ls i deixar-los la puntuació en blanc; fins i tot, no llegir les seves opinions. D'aquesta manera, la provocació que pretenien no té cap efecte.
Estos catalanistas siguen con la tabarra del fallecimiento de la Muriel. Ya lo ven, de una persona que se dedicó a sembrar cizaña por todas partes y especialmente en Baleares:¿qué méritos tenía la renegada franchuta?
És interessant veure dues poesies juntes i poder comparar. Aixi podem veure sense cap dubte, el que és l´art de les paraules i el que és només rima.
La meva Pàtria Balear, no és lON s´hi amaguen els feixistes, els mateixos que demà se manifestaran defensant que no se tomi monument, dedicat a un vaixell que va matar molta gent innocent. Qui estima la nostra llengua no a esquartera ni fa malbé la seva gramàtica, ni insulta als dames. Per moltes cançons de na Marga Pocoví o d´en Jaume Sureda que copin i aferrin. Falsos, que deis Balears però voleu dir España Una, Grande y Libre.
Patria Balear Quant el cel besa la mar, Allà enmig de ses onades, Unes illes encantades, Dins s’aigo pareixen surar. A elles jo vull cantar, Amb sa llengo mallorquina, Que xarrava sa padrina, I mun pare m’ensenyà. No m’agrada de xerrar amb paraules que no entenc, Si sa salada ens fa contents, es bolero vull ballar. Menorca vull estimar, i Eivissa i Formentera, i a Mallorca i a Cabrera A n’aquest poble vull glossar. Quina llastima seria oblidar com es rallar i canviasem es xerrar, jo crec que me moriria. Ja sé que tot es correcte en això des "vull canviar" i an es meus fills vull ensenyar que conservin es Balear No m’agrada de xerrar amb paraules que no entenc, Si sa salada ens fa contents, es bolero vull ballar. Menorca vull estimar, i Eivissa i Formentera, i a Mallorca i a Cabrera A n’aquest poble vull glossar.