El parlament francès va rebutjar la setmana passada l’aprovació de la Llei de llengües regionals, un text que reclamava fomentar l’ensenyament, l’ús públic i la presència a mitjans de comunicació de llengües no oficials a l’Estat francès, com el català, l’occità, el basc, el cors, el bretó, el flamenc i l’alsacià.
Aquesta Llei fou impulsada pel parlamentari bretó del grup ecologista Europe Écologie-Les Verts (EELV) Paul Molac, davant la segona negativa de l’Assemblea Nacional francesa, el 27 d’octubre de 2015, a ratificar la Carta europea de llengües regionals o minoritàries. En aquell moment, la Plataforma per la Llengua hi va mostrar el seu rebuig i preocupació.
Davant d’aquesta situació, Neus Mestres, directora de la Plataforma per la Llengua, lamenta que l’Estat francès «no hagi assolit un consens a favor de la pluralitat lingüística del país, amb una llei com la proposada –i no aprovada-, que milloraria la situació del català a la Catalunya del Nord».
La Plataforma per la Llengua sol·licitarà una reunió amb el cònsol francès a Barcelona per tal d’analitzar la situació de la llengua catalana a la Catalunya del Nord, intercanviar punts de vista i estudiar vies de col·laboració amb el govern francès per garantir els drets lingüístics dels catalanoparlants.
El procés de votació
Després d’un intens debat, els primers tres punts de la llei van ser aprovats per 13 vots a favor i 10 en contra. Va ser aleshores que els diputats republicans, socialistes i ciutadans van demanar que la votació fos pública i es permetés comptar els vots de quatre diputats absents físicament en el debat. Aquests diputats havien escrit cartes posicionant-se en contra de l’aprovació d’aquesta llei, fet que va decantar la votació final a 14 vots en contra i 13 a favor.
El català a la Catalunya del Nord
Quant a la demografia lingüística, les dades d'una enquesta recent indiquen que el 40% de la població (aproximadament unes 140.000 persones) declara saber parlar català, tot i que un 16% reconeix tenir certs problemes d'expressió causats per un coneixement insuficient de la llengua. La competència lingüística augmenta amb l'edat: si només el 16% dels joves de 18 a 24 anys declaren parlar correctament català, el resultat és de 73% en les persones més grans de 65 anys. També el factor territorial és important: en els municipis de menys de 1.000 habitants, el 70% de la població sap parlar català, mentre que a la ciutat de Perpinyà la xifra baixa al 39%. El coneixement del català també és més elevat entre els agricultors (72%) i els jubilats (63%) que en els altres grups socials.
Pel que fa a l'ús social de la llengua, el 68% dels catalanoparlants declaren parlar sovint en català, el 22% de tant en tant, el 7% rarament i el 3% mai. L'ús del català és més estès al si de la família o amb els amics (66%) que no pas amb les persones grans (37%) o en l'activitat diària (37%). D'altra banda, el 61% dels catalanoparlants afirmen que el seu ús de la llengua és estable, mentre que el 21% pensen que va disminuint i el 18% pensen que augmenta. Excepte en la franja d'edat compresa entre els 18 i els 24 anys, la percepció de l'increment de l'ús del català és inversament proporcional a l'edat. Aproximadament 55.000 persones declaren llegir correctament el català mentre que els agricultors i els estudiants són els que presenten percentatges més alts en la capacitat d'escriure'l (aproximadament el 25%).
13 comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
Es tema de ses llengües i de ses nacions sense estat sotmeses a s'estat francès (i, de fet, altres estats europeus diferents de s'espanyol encara que d'una manera no tan contundent) fa dubtar obertament sobre si es projecte europeu val la pena. També ho fa dubtar es fet que a Europa hi trobem tantes monarquies
I que aqueix bocí dels Països Catalans, la quinta regió de Catalunya i lloc de procedència dels avantpassats de la majoria de mallorquins, hagi quedat en mans dels francesos, en tenen la culpa les males polítiques espanyoles, donat que el rei Felipe IV va signar la cessió del Rosselló a França sense consultar-ho amb les Corts Catalanes, ni tampoc amb els rossellonesos, els quals no ho van saber fins passat quaranta i dos anys , quan es va publicar el Tractat dels Pirineus. . El Castell de Salses al límit del país, en peu per defensar durant més de sis-cents anys, la Catalunya Nord dels setges dels francesos, on mils de milers de soldats donaren les seves vides defensant-la, va obrir les seves portes als francesos i entrega les seves claus, sense a forca de cap altres armes que les de la ineptitud, el menyspreu, i la traïció del seu propi rei i dels mals consells seu vàlid el Conde Duque de Olivares. Així que malament per la política centralista gala, però s´ha de saber que la culpa de l´amputació un troç de Catalunya, és d´un monarca espanyol.
Són uns nacionalistes ultres, uns mestres del supremacisme, l'enveja dels espanyolistes com podem comprovar als seus comentaris. Fins i tot fer mal ho saben fer millor que els supremacistes de la hispanidad. A jo enveja no me'n fan cap: haver-te de reafirmar anul·lant els altres demostra més impotència i inseguretat que altra cosa. Poden rallar es seu flamant idioma "nazional" pertot es seu territorio "nazional", però ni amb açò no deuen deixar de ser uns pocacosa tota la vida. Només els alimenta l'estar per damunt dels altres, la branca competitiva del ser, i sense la branca cooperativa ens falta la meitat de la naturalesa humana.
@Un No te enteras de la película. A nadie le molesta la diversidad. Molesta que una minoría intente imponer sus pajas mentales al resto en base a la manipulación histórica. A me importa un carajo lo que tú hables. Lo que no consiento es que le expliques a mi hijo en clase tus paranoias como si fueran dogma de fe porque a tí te han comido la oreja. Lo vas pillando?.
Allò que molesta més els "trolls" (els que escriuen en foraster en aquest fòrum ho són) no és que valorin els seus comentaris en vermell o que opinin en contra d'ells -això els permet de continuar replicant-; sinó que no els facin cas. Per tant, la cosa millor que es pot fer és no respondre'ls i deixar-los la puntuació en blanc; fins i tot, no llegir les seves opinions. D'aquesta manera, la provocació que pretenien no té cap efecte.
Allà si que han reduït tota llengua que no fos el francès a llengüa de segona, els hi diuen "patois" despectivament a tots els idiomes diferents del francès que es parlen dins França. Ara, des del punt de vista de l'estat jacobí, és normal que vulgui ser uninacional i faci això: llevant a la gent la seva llengua li despulles la seva identitat, i és la forma més senzilla de controlar-los i poder "unificar una nació" sense se't desmadri el ramat. Fer-ho bé i des del respecte de la pluriculturalitat és més difícil, i a sobre, els has de tractar bé, on vas a parar! Si no els hi prens la llengua això comporta el perill de que, si no els tractes be, recordin qui son i se'n vulguin anar del país per formar país propi. O sigui, és una forma d'actuar que serveix els interessos d'un estat, no els de les persones.
Tots aquests que insultau els que no parlen llengües majoritzades i us pensau que per les vostres boques surt el sant greal de la consciència només teniu un nom: sou uns xenòfobs. Cap motiu no justifica que una persona estigui per sobre d'una altra. Cap. Ni el color de pell, ni el gènere, ni la llengua que es parli. Res. Els vostres comentaris s'haurien de castigar perquè són racistes i perquè, a més, no sou capaços que assoleixin la condició d'arguments. No aportau cap dada rellevant sinó tan sols el vostre odi irracional. Aquest article se centra en la situació del català en la Catalunya Nord, d'acord, però són moltes més les llengües —les persones— afectades per aquestes polítiques de repressió totalitarista a l'estat francès (i a l'italià, i a l'espanyol, etc.). El fet més anòmal és trobar-se un estat monolingüe de fet. No sé quin model de referència podeu arribar a admirar-hi. Tanta nosa us fa la diversitat? Au, busqueu-vos un bon terepeuta i deixau viure els demés!
Profundíssims comentaris, els dels pro-messetaris i carpetovetònics.
Son menos gilipollas que nosotros.
Excelente noticia. Los franceses lo llevan claro y no creen en normalizaciones lingüísticas ni zarandajas varias.