Esperança Camps: «Som conscients que si no feim que la nostra llengua sigui present en tots els àmbits, no serem res».

Quin és el balanç dels primers mesos a la Conselleria?

Han estat cinc mesos molt apassionants i actius. Hem hagut de prendre decisions que, de vegades, no ens han agradat, però el balanç és positiu. Vàrem començar un grup de gent molt jove, amb moltes ganes de canviar coses, perquè pensàvem que els ciutadans havien triat un canvi i em sembla que hi estam contribuint.

Encara s'ha de desenvolupar la llei de transparència.

Dia 10 de desembre va entrar en vigor la llei de transparència estatal, aprovada fa dos anys. Implica molta feina per a l'administració. El Govern Bauzá no havia fet absolutament res. Aquests dos anys haurien d'haver servit per a crear una instància superior on resoldre els conflictes que es presentin als ciutadans que demanin qualsevol tipus d'informació a l'Administració i trobin que no han estat atesos. Per això, nosaltres hem afegit una funció al Consultiu que és la d'arbitrar en aquests casos.

Teniu previst posar en marxa una oficina contra la corrupció.

És fruit d'una feina molt reflexiva i interdepartamental. En cap moment ha de dependre del Govern, sinó del Parlament. Estarà en marxa els primers mesos de l'any 2016.

Com es concreta la participació ciutadana en un sistema on la gent ja delega en els polítics?

Participar no s'entén com anar cada quatre anys a les urnes, sinó que va més enllà. Una de les funcions pendents és l'elaboració d'una llei de consultes, que canviarà la relació entre l'administració i l'administrat.

Quan sentim parlar de llei de consultes, pensam en Catalunya. Però hi ha consultes molt més bàsiques que es podrien fer via telemàtica. Anirà per aquí la cosa?

Una de les autonomies més avançada en aquest aspecte és Aragó, amb qui estem en contacte. Efectivament, quan parlam de consultes no només parlam d'autodeterminació. Hi ha casos d'ajuntaments que han de decidir si l'enllumenat ha de ser aquest o aquell. S'haurà d'articular la fórmula.

Es recupera el Consell de la Joventut. Quines altres línies estratègiques teniu en matèria de joventut?

També hem recuperat el certamen 'Art Jove'. La legislatura passada hi va haver molts de conflictes entre els joves i l'Administració. Des del primer dia, va ser una de les prioritats de Joan Ferrà. L'art és una de les activitats fonamentals. La cultura i la joventut van plegats.

I també a la participació...

Per exemple, la recuperació del Consell de la Joventut està lligada a la participació. El decret que el crea s'ha debatut.

La primera acció important en política cultural ha estat el retorn a l'Institut Ramon Llull.

Això ens dóna una imatge de normalitat que no hauríem d'haver perdut mai. Llengua, cultura...han d'estar per damunt del govern de torn. L'Institut Ramon Llull ens permet d'exportar l'activitat dels nostres creadors.

Teixir ponts entre les illes de les Balears és un altre objectiu.

Molts venim d'illes petites i sabem les dificultats de la doble i triple insularitat. Per això hem posat en marxa un circuit de cultura entre les illes –de moment és per arts escèniques, però el volem ampliar– i consisteix en un catàleg d'espectacles perquè puguin circular per Mallorca, Menorca, Eivissa i Formentera. No tenim tarifa plana aeroportuària, però intentarem reduir al màxim la insularitat.

Una de les línies de feina serà la de donar suport a la indústria cultural.

L'entrada a l'Institut Ramon Llull ens permet tenir una relació més estreta amb l'Institut Català d'Estudis Culturals, que fa molt bona feina. De vegades a les companyies els falta una persona que pugui vendre i exportar els espectacles. Treballam en això i també en la indústria audiovisual, que està patint molt.

El món audiovisual va viure una hecatombe la passada legislatura i, segurament, és un dels que pot tenir més oportunitats.

Aquí hi ha molts de talents i hem de donar suport a les productores. La cultura també és un niu de llocs de feina.

Hi haurà alguna estratègia específica en aquest camp, partint de la base que segurament tenim els millors platós d'Europa i serveis complementaris?

No podem deixar de banda cap sector. Des del petit documental que volen fer tres persones, fins a grans rodatges de pel·lícules europees. Estem fent feina per a potenciar, dins el nostre pressupost, l'oficina de les Illes Balears Film Comission, perquè sabem que és important perquè es mogui l'economia.

El canvi a IB3, que ha començat amb l'elecció d'Andreu Manresa com a director general, com hauria de culminar?

Ell va dir que la ràdio i la televisió de les Illes s'han de semblar als ciutadans de les Balears. Crec que és una molt bona declaració d'intencions, juntament amb el fet que primer volgués anar a la ràdio i no a la televisió. Manresa els va recordar que ell mateix havia estat vetat a IB3 Ràdio i que ell no vetaria ningú. Té les mans lliures per fer una ràdio i una tele professional i per triar el seu equip. El canvi comença perquè aquesta consellera deixi de xerrar de la ràdio i la televisió, que han de ser notícia per l'estrena d'un programa o una sèrie.

Hi ha d'haver reciprocitat després de la recuperació dels canals catalans?

És una idea. N'hem de parlar amb el Govern de la Generalitat. També és cert que probablement la ràdio i televisió pública que teníem ara no interessava a Catalunya. Esper que a partir del nou model que posarà en marxa el nou director general, sigui una ràdio i televisió totalment exportable, com ho és la que ens arriba de Catalunya. La reciprocitat haurà de ser gairebé automàtica.

Quines són les línies fonamentals de la Direcció de Política Lingüística?

Es va posar en marxa el Consell Social de la Llengua Catalana. Aviat tendrem els resultats de les ponències. El 2016 se celebra el 30è aniversari de la Llei de Normalització Lingüística, i estem preparant actes de commemoració però també de revisió. Per a mi, el seu principal valor és que va ser aprovada per consens, però algunes coses s'hauran de canviar perquè la societat també ha canviat. Haurem d'intercanviar experiències amb altres comunitats amb les quals compartim la llengua.

Què podem dir a la gent que va fer vaga de fam o que va lluitar amb totes les seves forces i que veu com ara es dediquen només 2 milions i mig d'euros del pressupost a política lingüística?

En primer lloc els volem agrair molt l'esforç per fer valdre la nostra llengua, que no deixa de ser la nostra cultura i identitat. A la vegada els volem demanar complicitat. Sabem que els dos milions i escaig no és l'ideal, però tampoc no és l'ideal el pressupost que tenim per IB3 o per a educació, tot i que es fa un gran esforç pressupostari. A les Balears patim un infrafinançament desbordant i injust. De vegades no amb més doblers es fa una millor gestió. Esperam que el 2017 es pugui normalitzar aquesta situació. Nosaltres no ens estarem d'esforços. Som conscients que si no feim que la nostra llengua sigui present en tots els àmbits, no serem res.

Deia Ramon Llull que viu millor «el pobre dotat d'esperança que el ric sense ella». L'àrea de Cultura «té Esperança», això és segur.

Sabem que tenim molts còmplices com vostès i els agraïm la confiança i complicitat.

Manteniu un dietari, la qual cosa és sorprenent.

Efectivament. Tenc un blog a Internet un poc abandonat des de juliol. Però ara ho faig a través de Facebook de manera més breu, perquè tenc la necessitat de comunicar el que faig a la Conselleria.

I sobre 'Cara B', la novel·la que heu escrit.

Em sap greu per l'editor, perquè no el puc acompanyar tant com m'agradaria. El mes de gener participaré en un festival de novel·la negra a Catalunya, també a la Barcelona Negra.