El Teatre Principal de Palma acull, una vegada més, aquest diumenge a la nit, els Premis 31 de Desembre 2015 organitzats per l’Obra Cultural Balear (OCB). L’acte inclou un bon grapat d’artistes i convidats «amb la ferma intenció que siguin una mostra representativa del potencial creatiu de les Illes Balears».
La Nit de la Cultura ha començat amb el discurs del president de l'OCB, Jaume Mateu, qui ha saludat l'audiència d'IB3, «després de quatre anys d'ignorar l'entitat», ja que enguany es poden tornar a seguir en directe el premis a la televisió autonòmica i per internet a través de http://ib3tv.com/ib3/player/ib3sat.php
A continuació, el presentador de l'acte, l'actor Joan Miquel Artigues, ha donat pas a la primera actuació de la nit, el conjunt Roig, de Manacor, que ha interpretat tres temes amb el lliurament dels premis.
Els premiats
En aquesta gala s’entreguen el Premi Josep Maria Llompart a Gabriel Barceló i Bover; el Premi Emili Darder a l’Orfeó l’Harpa d’Inca; el Premi Bartomeu Rosselló-Porcel al grup Taverners; el Premi Bartomeu Oliver a Projecte Fabricantes de Bunyola; el Premi Miquel dels Sants Oliver a I si passa, què ens passa?; el Premi Aina Moll i Marquès a Jaume Fuster i Alzona, i el Premi Gabriel Alomar a la revista Enderrock.
Els Premis 31 de desembre instaurats per l’OCB tenen com a finalitat «reconèixer, estimular i fer sorgir tot tipus d’actuacions, comportaments i activitats encaminats a afavorir l’ús normal de la llengua catalana en tots els àmbits de la vida social i pública, promoure la cultura i desvetllar i estendre la consciència nacional pròpia de les Illes Balears».
4 comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
"[...]l'ideal fóra adoptar, no ja la forma "Catalunya Gran", sinó senzillament Catalunya, per designar les nostres terres. Ara bé: aquesta aspiració ha d'ajornar-se sine die. Podem preparar les condicions materials i morals perquè, un dia sigui ja factible. I és per això que en certs moments caldria recomanar una cautela esmolada en l'ús de la paraula "Catalunya". Hauríem de fer els majors esforços per reservar-li en el futur aquella amplitud integral. És per aquesta raó que convé emprar sistemàticament la denominació "el Principat"[...] Al cap i a la fi, en tot aquest problema del restabliment d'una terminologia col·lectiva apropiada, la victòria sobre els anacrònics prejudicis particularistes ha de ser guanyada a força de reiterar les fórmules escollides i procedents, i a força d'acostumar-nos i acostumar els altres a utilitzar-les d'una manera metòdica. No ens hem pas d'enganyar: es tracta d'una qüestió de rutines. Contra la rutina creada en els temps de la nostra disgregació com a poble, hem de crear-ne una altra que resumeixi la nostra voluntat de reintegració. [...]" Joan Fuster, "Qüestió de noms" (1962) Ara ja és factible, el futur ja és aquí. Tots quants tenim voluntat de reintegració ja hem superat "la rutina creada en els temps de la nostra disgregació com a poble" i, gràcies a tots aquells qui ens han preparat "les condicions materials i morals" perquè ho sigui, de factible, ens hem acostumat a utilitzar metòdicament el corònim Catalunya amb l'amplitud integral que li correspon, això és, de Salses a Guardamar i de Fraga a Maó i l'Alguer. També, empram sistemàticament la denominació "el Principat" per referir-nos a les quatre províncies de la Comunitat autònoma espanyola, dita "Catalunya" per la legalitat estatal ocupant i per tots quants no han aconseguit, encara, "la victòria sobre els anacrònics prejudicis particularistes".
Visquen els Països Catalans, representats pel Pi de les Tres Branques. per cert, que uns vàndals d´extrema dreta, varen ser enxampats pels Mossos d´Esquadra, tallant una de les branques del Pi que es troba a Castellar del Riu (Barcelona) i no els varen "riure la gràcia", com fan altres policies, sinó que els varen tancar a la presó. Aquestes son les avantatge de tenir una policia autonòmica.
-1289: A la dedicatòria que fa Ramon Llull en un manuscrit seu que va lliurar al Dux de Venècia, Pietro Gradenigo, es pot llegir: "Ego, magister Raymundus Lul, cathalanus" ("La Festa de l'Estendard y los orígenes de los mallorquines", Bartomeu Bestard, cronista oficial de Palma. Diario de Mallorca, 30-12-2012) -1309: Fragment de l'aprovació de la Doctrina lul·liana "ad requisitionem Magistri Raymundo Lull Chatalani de Majoricis" ("Nueva Historia de la Isla de Mallorca y de otras Islas a ella adyacentes" de Joan Binimelis, Mallorca 1593. Traduïda de l'original català al castellà per Guillem Terrassa i impresa a la impremta Tous de Palma l'any 1927 per al diari "La Última Hora". Tom V, capítol I, pàg. 10) -1365: Els diputats mallorquins escriuen al Cerimoniós: "Com los mallorquins e poblats en aquella illa sien catalans naturals, e aquell regne sia part de Catalunya...", http://argumentari.blogspot.com.es/2009/02/referencies-sobre-la-llengua.html -1390: Els jurats del regne de Mallorca ordenaven que "si alcun català robava gra de dia, lo fossen tallades les orelles; si el lladre era un catiu o cativa" se li augmentava el càstig. Si el robatori era durant la nit se'l condemnaria a la forca, "per qualsevol persona axí catalana, com catiu o cativa". Això demostra que el gentilici "català" es feia servir per a referir-se als repobladors cristians lliures, o als seus descendents, i per a diferenciar-los, dins la societat mallorquina, dels esclaus. ("La Festa de l'Estendard y los orígenes de los mallorquines", Bartomeu Bestard, cronista oficial de Palma. Diario de Mallorca, 30-12-2012) -1418: Anselm Turmeda es presenta ell mateix de la manera següent: "aquell fill d'Adam que està assegut sota aquest arbre és de nació catalana i nat a la ciutat de Mallorques i té per nom Anselm Turmeda". ("La Festa de l'Estendard y los orígenes de los mallorquines", Bartomeu Bestard, cronista oficial de Palma. Diario de Mallorca, 30-12-2012)
Visca Catalunya