'Crèiem que si duràvem un any ja seria molt'

Des d’aquell 18 de desembre de 1980 fins ara han canviat els ànims. En els inicis d'una nova dècada, Capdepera aprofitava l’embranzida dels diaris locals i s’afegia a l’onada. Naixia la revista Cap Vermell gràcies a la confiança de tots aquells que volien oferir un diari de referència al municipi.

Els que començaren avisaven que «si duraven un any, seria molt», per això és just definir com a proesa la continuïtat de la revista fins al dia d’avui. Així ho confirma un dels seus redactors, Pere Cortada, qui promou amb orgull l’evolució d’una publicació que ha sabut sobreposar-se als nous temps.

El 2006 es deixava de publicar la revista en paper i al 2007 es creava la web que es mantindria fidel als objectius dels seus creadors. I després de 250 revistes en paper, més de 20 llibres editats, suplements, homenatges, plomes de ferro, anuaris i premis Cap Vermell, el ritme no atura. I és que segons Cortada, «hem après molt», aconseguint una estabilitat de visites (1200 visites diàries de mitjana) i interactuant a xarxes com Facebook (unes 8.000 visites setmanals) , o Youtube (més de 1500 vídeos). A més la web ja està adaptada per poder ser vista des de qualsevol dispositiu mòbil, adequant-se «a tot el que vengui».

I el que ve d’entrada és una temporada plena d’actes de celebració d’aquest aniversari. Des del passat 4 de desembre s’ha estrenat l’exposició que comprimeix aquests 35 anys de vida del diari. Al Centre Melis Cursach de Capdepera s’hi reuneixen un bon grapat de documents i fotografies d’un mitjà que ha recollit les inquietuds literàries, d'investigació, de cuina i de qualsevol manifestació sorgida dels gabellins i gabellines que han donat vida a aquests 35 anys de feina.A més, l’olor del paper no s’oblida i des del 2007 s’ha creat un anuari que enguany també serà presentat. 

En els anys 80 sorgia un nou pilar de l’onada de revistes locals i aquests dies toca celebrar la seva supervivència. Les inseguretats dels inicis es transformen en la necessitat actual de sumar més persones al capdavant de Cap Vermell. Però Pere Cortada s’esforça a concloure que «encara que faltin mans estam prou contents de tot el que ens ha portat fins aquí».