Joan Veny i Clar ha rebut avui vespre el 47è Premi d’Honor de les Lletres Catalanes atorgat per Òmnium. Les 1.900 persones que omplien el Palau de la Música Catalana han homenatjat el lingüista mallorquí pel seu compromís i treball constant amb la llengua catalana durant més de 60 anys. Veny ha destacat la passió per la llengua, des del seu Campos natal de la postguerra: “Per a mi, trobar una paraula nova és com caure del cel un pètal de rosa o fer brillar una nova estrella en el firmament. Em plau reiterar que sóc un enamorat de les paraules”. Ha recordat Antoni M. Badia Margarit, Joan Bastardas, Francesc de B. Moll, Joan Coromines i Pompeu Fabra: “Gràcies als meus mestres, que han contribuït amb la seva saviesa a la meva formació com a lingüista. Catifa vermella als nostres savis!”.
Joan Veny reivindica la unitat de la llengua en rebre el 47è Premi d'Honor de les Lletres Catalanes
També a Illes Balears
- Palma es presenta a Nova York com un referent cultural amb una mostra de flamenc
- Perdre la feina per defensar el català a l'aula
- L'Associació de Periodistes es posiciona en contra del nomenament de Josep Codony com a nou director general d'IB3
- El centre de Salut Emili Darder desobeeix la normativa vigent
- SIAU romp el silenci entorn del mestre i cantant Miquel Roldán
5 comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
Enhorabona a En Joan per tota sa feina que ha fet en defensa de sa nostra llengua. Necessitam més filòlegs com ell.
Quines autoritats de les Illes van acompanyar a tant il·lustre lingüísta? O eren de fira? Enhorabona al guardonat!
La nostra llengua ès una, gràcies Joan Veny,lo trist ès que les diferèncias les utilitzan els "blaveros" i els "gonellas", però això ès un mal menor. Salut
"...la nostra nit va ser molt llarga, però va sortir el sol, i ara cal esperar la plenitud del migdia. Quan somiam sols, només es un somni; però qua somiam junts el somni es pot convertir en realitat ". -- Se m'ha posat la pell de gallina i se m´han humitejat els ulls. Gràcies Joan. -- Visca Les Balears.
Els catalans som acollidors, però es necessari que els immigrants tinguin la deferència de voler-se integrar. Sense aquesta condició la convivència no és plena.