L'historiador i polític mallorquí Mateu Morro presenta una nova publicació amb motiu del tricentenari. 'Fora botiflers, fora galls! La Guerra de Successió a les illes Balears' és un llibre breu amb l'objectiu clar d'explicar «un fet importantíssim: la història de 1715 i dels anys anteriors i posteriors».
Morro considera que la població balear «sap molt poc de la seva història» i creu que això «no és cap casualitat». «Em crida l’atenció que estiguem davant un tricentenari d’aquesta importància i les institucions no hagin fet res o fins i tot ho vegin amb recança», subratlla.
Sobre el títol del llibre, Morro assegura que crida l’atenció, però que no és res més que una expressió molt coneguda, «la que clamaven els pagesos mallorquins quan entraven a ciutat per aclamar Carles III enfront de Felip V».
La Guerra de Successió va tenir un impacte major del que sembla. De vegades passa inadvertit que va ser un conflicte internacional (fins i tot alguns historiadors l’han considerat la primera guerra mundial de bon de veres).
L'historiador afegeix que va ser un conflicte «polític i territorial en el qual es va disputar un model d’estat centralitzat de caràcter unitarista –que seria la proposta borbònica–, i un model d’estat confederal –que reconeix la pluralitat dels països i pobles– que és l’austriacista.
Morro explica en el llibre que els Països Catalans i la Corona d’Aragó varen optar pel bàndol austriacista. Felip V seguia les pautes de l’oligarquia castellana-espanyola que volia eliminar les institucions de la Corona d’Aragó i centralitzar l’estat, per tal de salvar el que quedava de l’antic Imperi Espanyol, que en aquells moments «feia aigües». Volia fer un model «a la francesa» en el qual Espanya es confonia amb Castella.
Així i tot, diu l'escriptor, «seria simplista dir que Castella anava amb Felip i Aragó amb Carles, perquè també hi havia austriacistes entre els castellans».
La presentació a Palma serà aquest dijous a Can Alcover (Carrer de Sant Alonso, 24) a les 20 hores. El llibre ha estat editat per Lleonard Muntaner. Hi intervendran Damià Pons, catedràtic de la UIB i prologuista del llibre; Jaume Mateu, escriptor i president de l'OCB; Biel Barceló, candidat de MÉS per Mallorca a la presidència del Govern de les Illes Balears; i l'autor del llibre. Moderarà l'acte Lleonard Muntaner.
Podeu escoltar l'entrevista sencera a:
http://www.ivoox.com/mateu-morro-entrevista-a-ona-mediterrania-audios-mp3_rf_4328453_1.html
13 comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
La población balear no sabe. Menos mal que aquí viene este señor con tanto morro para iluminarnos con su sabiduria....
En Morro només tenia el seu Company-de-la-tractorada. Ara pot posar-se a fer un llibre sobre els HONDEROS BALEÁRICOS.
Ay, Morrito, Morrito..... Te tuve de "profesor" en PIO XII, hace muchos años. Recuerdo que fue de los primeros centros en abrazar la fe catalanista. Recuerdo a todos los profesores dando las clases en catalán. Recuerdo los libros en catalán....el de Historia de Baleares, de Janer Manila, con una portada muy bonita... Lo que no recuerdo es que saliera de tu boca en varios años ni una puñetera mención a la gloriosa Guerra de Sucesión. Curioso. Que salga ahora. El tema. Digo.
A robar carteras!!!
Morro, ara fas tard, aquestas esplicacions les tindrias que haber fet fa 20 anys, i tu estavas en el núbul esquerranos perdent el temps. De totes formes enhorabona per la teva tardana lluminacio.
Quan en Morro comandava a cal PSM, no hi havia la desidiologització actual. Ara només els preocupe col·locar-se a costa de ser MENYS. És realment patètic. Morro t'entoram!
80 anys donen molt per a tapar es excessos de sa dictadura franquista.
Població balear? També hem de caure en el llenguatge provincià? Jo no m'he definit mai com a "balear" perquè ni ho som ni m'hi sent.
Es que no importa llegir el que va passar fa 300 anys; basta veure el comportament de la majoria dels mallorquins quan venen forasters. Un company meu de la feina li deia a un que se incorporava vengut de la península: "... perdona pero aqui tenemos la mala costumbre de hablar en mallorquín..." Aquest complexe de inferioritat i aquesta actitut de autoodi cap a la nostra llengua demostra que som un poble colonitzat.
Cantamañanas