DECÀLEG (resumit)
1. Revaloració social de la cultura
Posar fi a la banalització que redueix la cultura a un «simple espai d’entreteniment», i a la «gratuïtat», conseqüència de la superficialitat. Posen com a exemple el cas d'IB3 Televisió, que en fa un tractament «folklòric». Aposten per «promocionar més que mai les arts escèniques entre un públic majoritari, a través de campanyes de foment de la lectura o la ciència».
2. Cultura social. Democratització i accés a la cultura
Demanen «facilitar l’accés a la cultura» amb una acreditació per a col·lectius desfavorits (aturats, jubilats amb pensions baixes, joves amb sous baixos i tots els sectors d’exclusió social…) que serveixi per aconseguir entrades de teatre i d’altres espectacles sense haver de passar per processos vergonyants. Per això, aposten per crear una estratègia per compensar econòmicament els teatres o espais que s’acollissin a aquesta política.
3. Interlocució amb l'Administració
Des d’Illescena creuen que s’ha de defugir «del paternalisme i la subsidiarietat típica dels responsables polítics» i reclamen el dret de ser uns interlocutors vàlids, perquè són «el col·lectiu professional d’arts escèniques amb el percentatge més alt de l’Estat d’empreses membres en relació amb les existents a les Balears».
4. Institut d'Indústries Culturals de les Illes Balears
Afirmen que la «perversió del sistema» fa que es penalitzi la projecció exterior del teatre balear. Critiquen la manca d'operativitat dels consells insulars i creuen que una solució a bona part d’aquests problemes pot arribar des del Govern Balear amb la creació d’un Institut d’Indústries Culturals de les Illes Balears, que ha de servir «a l’ampli sector de l’economia no especulativa que representa la cultura». Aquest institut, asseguren, «podria ser una gran eina en benefici d’un sector econòmic, la cultura, que actualment representa el 3,7% del PIB de les Balears».
5. Fiscalitat i impostos de les empreses d’arts escèniques
Reclamen que l’Estat espanyol faci un tractament fiscal especial per a la cultura i les arts escèniques, així com desgravacions, una política real de mecenatge i mecanismes de desgravació fiscal per a les aportacions.
En aquest sentit, des d’Illescena, diuen que s’’ha de posar remei «immediatament a la barbaritat que ha suposat l’increment de l’IVA al 21%».
6. Política laboral
«S’han d’excloure al 100% les situacions d’il·legalitat laboral», asseveren. Una altra mesura que proposen i que depèn de l’Estat: seguretat social especial per a actors i actrius que acaben de sortir de les escoles superiors d’arts escèniques ―com en altres països del nostre entorn cultural.
7. Distribució a les Balears
Pel que fa a la distribució dins la comunitat, pensen que la nova política s’ha de basar «en una organització de circuits insulars i d’un circuit balear».
Afirmen que el Circuit d’Arts Escèniques de Mallorca del Consell (CAEM) «no ha funcionat aquesta legislatura per l’obstinació dels responsables del Consell en treure’l del Teatre Principal sense cap altra alternativa, convertint-lo en l’únic de l’Estat que no gestiona una entitat autònoma, i amb una sola edició en tota la legislatura».
Per altra banda, diuen que «ha de ser professional, exclusivament per a entitats amb ànim de lucre per no afavorir les situacions de competència deslleial com ha fet l’Administració. I sempre amb la participació econòmica dels teatres públics que hi participin, i dels espectadors (taquilla), amb els percentatges que s’acordin amb el sector».
8. Fira d’Arts Escèniques de les Illes Balears
I pel que fa a la necessitat d’una Fira d’Arts escèniques de les Illes Balears, «imprescindible per vendre el producte balear a l’exterior», demanen una aposta decidida, d’una vegada, per una fira que sigui un mercat real, com la FiraIllescena’14, i de la qual es prepara una segona edició el 2015, a través de l’Institut d’Estudis Baleàrics, incorporant l’experiència del Sea Arts’13. Apostar per un esdeveniment, central i potent, destinat principalment a la venda a l’exterior del producte escènic balear.
9. Insularitat i projecció exterior. Fires d’arts escèniques a l’exterior
«S’ha de distingir entre doblers per superar la insularitat i doblers destinats, una vegada superada, a la projecció exterior. A qualsevol comunitat de la península que destina recursos a la projecció exterior es fa ja superada la insularitat (evidentment), en canvi les ajudes per aquest concepte a les balears, d’entorn el 50% dels costos d’insularitat, només cobreixen això: part de la insularitat»
La projecció l’organitza l’Institut d’Estudis Baleàrics (IEB), però pensen que no s’ha de renunciar, en cap cas, «a la participació de la Conselleria d’Indústria i d’altres accions de projecció industrial».
10. Pla d’equipaments i usos a Palma, part forana i del conjunt de la comunitat
Des d’Illescena consideren que tant la part forana de Mallorca, com a les Pitiüses i Menorca és necessari «un pla específic d’equipaments escènics que en prevegi una ordenació geogràfica, demogràfica i econòmica i dels usos que se’n fan. Se n’hauria de fer un d’específic per a Palma, per les seves característiques. Palma ha de ser capaç de crear una dinàmica d’arts escèniques pròpia».
També, les persones designades per gestionar aquests espais públics, sobretot en el cas del Teatre Principal, «haurien de tenir un perfil tècnic, passar un concurs de mèrits i ser contractades a través d’un contracte programa», segons l’associació.
2 comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
No es cert, Illescena son més de 20 companyies grans i petites, joves i no tan joves. Que paguen els seus impostos, donen d'alta als seus treballadors. I no depenen de subvencions perquè ja sabràs que es varen suspendre. Potser a tu si ten donaran els del PP.
Resum del Decàleg: -Volem rebre subvencions a rompre sense cap control de qualitat i, a ser possible, que just els grups grans d'aqui, dits 'professionals' però que sempre amb depengut de la subvenció, en cobrin la major part i els grups joves que comencen no en cobrin cap ni una...