Llonovoy dóna el sus a la Setmana del Llibre en Català carregant contra Bauzá

Notícies relacionades

Comença la XXVI Setmana del llibre en català

*

Molt bé,
em demaneu un pregó...
idò, per pregar
què millor que una capella.
I, aquí, a Mallorca,
si és en català...
ja ens convé resar!
Gràcies encara a la Misericòrdia!
Sí, senyor!
Seria pitjor a s’Escorxador!
Per evitar malentesos
la cosa no s’ha fet
en el Palau de Congressos.
Un edifici que, per cert,
ja són a punt d’acabar.
Vull dir, d’acabar
amb la meva paciència!

*

Amigues, amics,
lectores i lectors
hi ha qui diu
que amb el Català
no vas enlloc...
idò,
la Setmana del Llibre en Català
duu 26 anys
per amunt i per avall!
Això, és un no parar!
S’ha fet aquí,
es va fer allà,
un any, quasi no és fa...
qualsevol diria
que ens encalcen!
De fet,
un polític, molt sincer
proposava inaugurar
no avui
sinó la setmana que ve.
Concretament, dia 30
de febrer!

*

Requaranta setmanes
del llibre en català!
Algú ho va dir, no fa gaire:
En lloc d’escampar cultura
podrien escampar la boira!

*

Per cert,
aquí mateix, a Ciutat,
se hace saber:
el passat mes de gener
l’Excel!lentíssim Ajuntament
va celebrar les festes del poble
sense la gent!
E qui li qual:
les festes “populars”
de Sant Sebastià.
Populars...
Tuadell!
Van ser tan populars
que només hi eren ells!

*

Com fet expressament,
trob un autèntic encert
que el Premi Ciutat de Palma
enguany, es quedés desert.
Tanmateix, convé estar alerta
hi ha qui voldria
que aquesta, la nostra fira,
també hi quedés, deserta.
Deserta?
Cap com aquesta!
Aquí, no deserta ningú!
M’heu convidat a parlar
i jo, em sento molt honrat.
Voldria ser un bon reclam
i és el mínim que puc fer:
reclamar, jo també!
Encara que això, a Mallorca,
sigui re clamar en el desert.

*

No és fàcil ser mallorquí...
actualment,
per poder viure aquí
has de saber llatí!
Gairebé no xerram,
és cert, som molt reservats
però, tenim un munt
de modalitats
Si haguéssim de posar
una paradeta
per cada modalitat...
en lloc d’una setmana
això, duraria una eternitat!
En tot cas, el títol és bo:
l’Eternitat del Llibre en Català!

*

Em demanen:
tu, què trobes?
Què et sembla?
Què diries?
Si la Setmana
del Llibre en Català,
fos la Setmana del Llibre
en Català Bilingüe...
duraria quinze dies?

*

Per tal d’escoltar tothom
i passar una bona estona
un any, vaig organitzar
una taula rodona...
i, és clar, tot d’una
en va venir un d’es Círculo!
Idò, aquest bergant
encara està enfadat!
Perquè a la presentació
per picar,
no hi havia res salat!
—Queremos berberechos!
No, palabras!
Això, crec que va dir!

*

Donat que enguany
es celebra l’any
de l’il!lustre Ramon Llull
—no sé si vos sona
encara que sigui de lluny—
m’he comprat aquesta barba
i aquest llibre tan feixuc.
Per tal d’inspirar-me
he estat passejant per Palma.
He voltat pel casc antic
i per la part més moderna
i he arribat, evidentmnt,
fins al carrer Blanquerna.
És brutal!
Tota la ciutat
és plena de tavernes!
De bar en bar
jo, anava fent esses!
Per què bevia?
No, de terrasses que hi havia!
Literalment xerrant
les terrasses, ja ho tenen, això,
que t’arrassen!
Sí, t’arrassen tota la ciutat!
Tanmateix,
millor agafar-s’ho amb calma,
tots sabem que, això,
no només passa a Palma.

*

I quan dic Palma
potser,
hauria de dir:
Palma “de Mallorca”
Però, si ho dic tot sencer
a més a més de ser un doi
la rima...
és que no rima gens!
Pentura,
en lloc d’un humorista
hagués convengut més
convidar a un poeta...
o millor encara, un economista!
Ara, diuen que tot millora,
que la crisi ja és enfora
i que tot es veu més clar...
Sembla ser
que, aquí, a les Illes
necessitam tots lentilles!
Potser, som jo
que ho veig tot fatal
tant d’enfora com d’aprop.
Convidem, millor, a un oculista.
Que almanco
ens arregli la vista!

*

Ens diuen
que tenguem paciència
que tot s’arreglarà
i que, ara, amb la cultura
ens hem de reinventar...
idò jo, que estava a l’atur,
m’he llogat tot l’any
per fer de Ramon Llull.
Vaig començar pel gener...
i, si us he de ser sincer,
ja no puc més!
I just som el febrer!
Enguany, tothom em festeja!
Tothom em vol passejar!
I, tanmateix, finalment,
ningú no en té ni idea
de qui som, realment.
Quin poc coneixement!
A ses Beneïdes de Ciutat
em van fer desfilar
amb les autoritats.
Cap d’ells no em va reconèixer
o no n’estaven segurs...
Ramón, ya tenemos uno...
qui és aquest, tan barbut?

Un regidor, regirat
va cridar a seguretat!
Com si jo, m’hagués colat!
Com si fos en Nicolás...
com si en Llull fos un intrús!
Al final vaig desfilar, sí
però, amb els animals!
Vaig canviar de comitiva...
i tot era ben igual!
Enrevoltat de dimonis...
com si jo fos Sant Antoni!
A sa Rua, pel carnaval...
allà, sí que va ser gros!
Ramon Llull, el gran Beat
qualcat en una carrossa!
Talment la Beata
de Valldemossa!
En lloc d’amollar proverbis...
caramel!los i confetis!
Ah, punyetes!
Ara ho entenc!
Una carrossa...
Està molt clar!
Perquè en Ramon Llull
té 700 anys!

*

700 anys! És increïble!
Són molts d’anys...
i encara dura!
Per fer viva la cultura
haver de donar matadura!
Les poques ajudes que hi ha
en realitat, són molt magres
i, en algun cas, fins i tot
només t’ajuden a caure!
Per tal de tirar endavant
un projecte literari
vaig sol!licitar, un dia,
una petita ajuda en metàl!lic.
Present el projecte
i, tot molt bé,
entrego els papers,
m’hi posen un segell,
em grapen les fulles...
i jo, esperant la pasta...
idò, resulta
que la petita ajuda
en metàl!lic... era la grapa!

*

A la gent de la cultura
ens volen desenfeinats...
no en volen de gent desperta!
Perquè ells, són descafeinats!
En el departament de beques
actualment, tenen poca feina.
Vaig anar a l’oficina
per demanar una beca...
—És aquí, que bequen?
I sí, efectivament,
era allà mateix.
De fet,
en aquell precís instant
estaven tots becant!
Que si podia passar més tard.

...

A mi, això, que m’ho expliquin.
Tanmateix,
ja tornaré a passar...
sí, quan no hi siguin!

*

La cultura és un gran bé.
Això, sí, que s’ha de sebre.
Qui treballa en bé del poble...
i qui treballa en “B”
de “en negre”!
Aquí, s’ha dit des de sempre.
Això, és molt tradicional:
I un B negre!
Tal qual!

*

Si la paraula “enganat”
vol dir “passar gana”
el poble està afamagat!
El règim és pan y circo.
Amb això, se’ns distreu.
Tan xerrar de lo nostro...
i només miren pel seu!

*

Ensenyar a llegir i escriure
vet aquí, una bona feina.
D’aquí ve, segurament,
que la cultura és una eina.
Sort que hi ha
molta gent decent...
més de cent!
Són docents.
Dos-cents... o mil!
I encara més, els que criden!
El sistema és molt precari!
Criden a l’apotecari.
Potser, hauríem de menester
millor, cridar a un llanterner...
perquè l‘educació
fa aigua de per tot!
Quina és la solució?
On és la clau?
La clau, no ho sé...
però, tanmateix, tenc la certesa
que això, no s’arregla
amb una clau anglesa!

*

Les persones educades
—educades, amb esTil—
quan em veuen amb el llibre
i amb la barba, tan pelut...
em saluden i em tutejen.
A mi, em tracten de You.
You! You! Em diuen...
Ramón “You”!

*

Tira, tira i bona lletra...
vivim en un món supersònic!
Si la paraula “cultura”
vol dir “conreu”
jo, em deman:
un conreu, pot ser electrònic?
És a dir,
parlant amb propietat:
en els temps actuals,
quin és l’autèntic paper
dels llibres virtuals?
En principi, jo diria
que són llibres...
que no ho són.
Aquest, és el meu parer.
—Que no són llibres?
—No, que no són de paper.
Ara bé, si es tracta de llegir...
tothom és llibre
de llegir com vulgui.

*

Per qui no en tengui costum
a l’hora de llegir un llibre
el primer,
és que s’ha d’obrir.
Tancat...
un llibre, decora, sí,
però, no fa profit.
I el que és molt trist,
realment fatal,
és quan es tanca
tota una editorial!

*

El turisme i la cultura...
podria estar “tot inclòs”
a cada hotel, per obligació,
un llibre a cada balcó!
I si això és el que volen...
que volin amb la imaginació!

*

Els llibres són per llegir, rellegir
i regirar-se
amb el que hi ha escrit.
Això, sí.
Això, va,
segons la sensibiltat...
n’hi ha que es regiren
només perquè és en català!
Finalment, no en queda d’altra:
s’ha de llegir!
I, si fa falta,
llegir en veu ben alta!
Per la literatura catalana
trob molt justa un setmana.
Justa per necessària
i també, justa de curta!
Si la meitat de gent no llegeix
hauríem de llegir el doble!
Si en lloc de fer una setmana
miréssim de fer-ne un poc més
o, fins i tot, tot un mes!
I el que seria ideal,
com una cosa normal
és celebrar una Setmana
que duri tot l’any!
Idò, això:
per molts d’anys!