A les deu de la nit, el gran fogueró de la plaça de la Virreina, al barri barceloní de Gràcia, va començar a cremar envoltat de xeremiers, després de tota una setmana d'actes a la ciutat relacionats amb la cultura popular mallorquina.
El foc, com a eix central de la festa i present en vuit foguerons instal·lats a les principals places del barri, va suposar un risc més gran que altres anys a causa del fort vent. A la literària plaça del Diamant, sobre els refugis antiaeris de la Guerra Civil, es podien comprar botifarrons, sobrassada i ensaïmada amb denominació d'origen de sa Pobla.
Unes hores abans, un grup de xeremiers va encapçalar una cercavila que va recórrer els estrets carrers de Gràcia. El promotor, Antoni Torrens i el batle sa Pobla, Biel Serra, van ser rebuts per les autoritats locals a l'ajuntament del districte. A la rèplica barcelonina de la celebració de Sant Antoni es van desplaçar unes 140 persones de sa Pobla, entre els quals destacaven dimonis i tamborers d'Albopàs, i centenars de mallorquins arribats de l'illa.
De matinada i a la Virreina van actuar els grups Ballugall de Pollença i Aires de Monti-sion de Porreres. De manera espontània, la glossa festiva de Mallorca va sonar a ritme de ximbomba, animada per les ocurrències de Mateu 'Xurí', Maribel Servera i Catalina Canyelles, i la música dels germans Martorell. A la plaça del Nord es va desenvolupar un acte poètic amb la participació de Núria Martínez-Vernís, Albert Garcia i Maria Antònia Massanet, entre altres rapsodes.
La festa santantoniera ha arrelat tant a Barcelona, amb la participació de milers de ciutadans, que la ciutat se l'ha feta seva i l'organització inclou, al costat de les mostres mallorquines, una llarga llista de manifestacions populars catalanes, com castellers, trabucaires i correfocs.
"Algun polític m'ha comentat alguna vegada que amb aquesta festa, que suposa un important pont cultural entre Barcelona i Mallorca, s'arriba a fer més política que a les mateixes institucions".
Gràcia es converteix en Mallorca
El foc purificador de Sant Antoni compleix a Barcelona la seva edició 23
També a Illes Balears
- Palma es presenta a Nova York com un referent cultural amb una mostra de flamenc
- Perdre la feina per defensar el català a l'aula
- L'Associació de Periodistes es posiciona en contra del nomenament de Josep Codony com a nou director general d'IB3
- El centre de Salut Emili Darder desobeeix la normativa vigent
- Narges Mohammadi: dona de foc
8 comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
Totalmente confirmado. Gràcies es tonto
Per Gràcies, Me pareix molt bé que vulguis criticar el que te vengui de gust, però seria interessant que t´informassis primer, per no fer el ridicul. Per exemple, a Madrid, existeixen els carrer "Mallorca" i "Ibiza". I ben cèntrics que són.
@Gràcies Tú eres, básicamente, tonto, no?
Alerta amb aquests que encara ens robaran sa festa...
"Invasión de hace 800 años?", "Típico elemento de adoctrinamiento?". De que vas mestre?. Aquesta festa de Sant Antoni a Gracia té els seus orígens i els seus fonaments en els estudiants mallorquins que viuen a Barcelona que per trobar-se en temps d´examens no podien disfrutar de sa festa mallorquiina de Sant Antoni, això per tu és un elemnet d´ adoctrinament?, creus que seria possible fer aquesta festa a Madrid, Sevilla o Saragossa?. Xerres de "Invasión", la invasió va alliberà s´illa del domini musulmà, segons això pereix t´estimaries més formar par del Estat Islàmic, no tastar sa sobrassada, no beura vi..., tu mateix te retrates.
Cuento unos 100. El 90 por ciento debían ser mallorquines. Entonces, ¿de qué barcelonins estás hablando?. O sea que la invasión, la de hace 800 años y todas las que han venido después sin solución de continuidad, eran invasiones "suposades". El que da gracies, es el típico elemento del adoctrinamiento que no se entera de nada. Pobret.
Ha! Ja lis agradaría...
Quin detall! Els barceloníns ens dediquen una festa i encara en hi ha, que volen convencer-nos d' una suposada invassió, per convertir-nos en castellàns de tercera. A Madrid no ens han dedicat mai rès, ni una festa, ni un carrer, i si no s' en riuen de noltros podem donar-los les gràcies.