El barri de Gràcia de Barcelona va celebrar el tradicional Sant Antoni. Els foguerons foren precedits per una cercavila encapçalada pels xeremiers. | C. Doménec
Aquest dissabte a vespre el barri barceloní de Gràcia ha celebrat, com ja és tradició, la festa poblera de Sant Antoni. Un grup de xeremiers i ximbombes va encapçalar la cercavila donant pas a trabucaires, bastoners, castellers, dimonis i geganters.
La mateixa música ja s'havia sentit al migdia als dos mercats de Gràcia, anunciant els actes que s'anaven a celebrar al llarg de la tarda i nit. Durant el dematí, Teresetes de Migjorn representava l'obra infantil amb titelles El castell encantat.
Al son de la música popular mallorquina, el seguici festiu va acabar el seu recorregut a la plaça de la Virreina on el promotor de la festa, el farmacèutic Toni Torrens, i les autoritats van encendre el fogueró major dels repartits per tot Gràcia. El foc va donar pas a la ingesta de botifarrons i sobrassades.
Com en els últims dos decennis a Barcelona, els milers de ciutadans que es van apropar al barri de Gràcia van gaudir de l'agilitat mental dels glosadors de Mallorca.
El ball de bot va centrar l'activitat del Centre Artesà Tradicionàrius, on divendres es va presentar el concert Des de Mallorca a l'Alguer i el nou CD Rodamón del grup Ballugall.
4 comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
Macià, anava a escriure el mateix que diu vostè. I no hi ha dret que quatre emigrants espanyols inadaptats, dos mallorquins incults i altres dos fatxes, la gent normal quedem com a selvatges.
-1289: A la dedicatòria que fa Ramon Llull en un manuscrit seu que va lliurar al Dux de Venècia, Pietro Gradenigo, es pot llegir: "Ego, magister Raymundus Lul, cathalanus" ("La Festa de l'Estendard y los orígenes de los mallorquines", Bartomeu Bestard, cronista oficial de Palma. Diario de Mallorca, 30-12-2012) -1309: Fragment de l'aprovació de la Doctrina lul·liana "ad requisitionem Magistri Raymundo Lull Chatalani de Majoricis" ("Nueva Historia de la Isla de Mallorca y de otras Islas a ella adyacentes" de Joan Binimelis, Mallorca 1593. Traduïda de l'original català al castellà per Guillem Terrassa i impresa a la impremta Tous de Palma l'any 1927 per al diari "La Última Hora". Tom V, capítol I, pàg. 10) -1365: Els diputats mallorquins escriuen al Cerimoniós: "Com los mallorquins e poblats en aquella illa sien catalans naturals, e aquell regne sia part de Catalunya...", http://argumentari.blogspot.com.es/2009/02/referencies-sobre-la-llengua.html -1390: Els jurats del regne de Mallorca ordenaven que "si alcun català robava gra de dia, lo fossen tallades les orelles; si el lladre era un catiu o cativa" se li augmentava el càstig. Si el robatori era durant la nit se'l condemnaria a la forca, "per qualsevol persona axí catalana, com catiu o cativa". Això demostra que el gentilici "català" es feia servir per a referir-se als repobladors cristians lliures, o als seus descendents, i per a diferenciar-los, dins la societat mallorquina, dels esclaus. ("La Festa de l'Estendard y los orígenes de los mallorquines", Bartomeu Bestard, cronista oficial de Palma. Diario de Mallorca, 30-12-2012) -1418: Anselm Turmeda es presenta ell mateix de la manera següent: "aquell fill d'Adam que està assegut sota aquest arbre és de nació catalana i nat a la ciutat de Mallorques i té per nom Anselm Turmeda". ("La Festa de l'Estendard y los orígenes de los mallorquines", Bartomeu Bestard, cronista oficial de Palma. Diario de Mallorca, 30-12-2012)
Menos mal que no va ser a s,enreves. Que dirien per aquí tots els foresters i mallorquins renegats, si un grup de catalans fesin una festa catalana pels carrers de Ciutat?
Gran festa organitzada per T Torrens. Felicitats