Lluís Maicas rescata uns poemaris «dispersos» a 'On resideix l'ombra'

Versos «inèdits», petites edicions «que no han vist la llum» o escrits que Lluís Maicas tenia «guardats en un calaix» es reuneixen ara en un sol poemari, que porta per títol On resideix l'ombra (Perifèrics, 2014). Es tracta d'un conjunt de poemes en els quals l'autor parla «sobretot, de les meves inquietuds». Es presenta aquest dijous, a les 19.30, a Sa Capella d'Inca.

«Diferents preocupacions» personals, la forma «en què jo veig la vida» o simplement «apreciacions del moment en què escric» s'ordenen ara amb aquest nou llançament poètic -l'últim, El cel de l'infern (Lleonard Muntaner), va veure la llum en 2013-, en el qual l'autor reprèn de nou les seves temàtiques més recurrents per donar forma als seus versos, com «la identitat», molt vinculada a «la cultura i a la llengua pròpia», així com «l'obsessió que tenim molts escriptors o artistes amb la finitud, la mort;? tots ells comporten una apreciació de pertinença que és objecte d'escriptura», detalla.

No hi ha un fil conductor entre els diferents poemaris que recopila a On resideix l'ombra, més aviat «sóc jo el que dóna unitat a tots ells, estaven dispersos, parlen de diferents coses, però tots ells sóc jo, són de diferents èpoques, els vaig escriure entre 2012 i 2014, però vistos en conjunt es percep aquesta unitat entre els mateixos», subratlla el col·laborador d'Ultima Hora.

La seva faceta política «no té massa incidència en la meva poesia»; tot i així, «fa que me n'adoni encara més de la realitat que vivim avui en dia, gràcies a això m'he adonat que no podem abaixar la guàrdia en cap moment, però la política i la poesia vénen de sensibilitats molt diferents». Potser fora la seva tasca d'articulista periodístic que va ajudar més a prendre seriosament l'acte d'escriure:? «Quan cada setmana has d'escriure vas agafant una rutina que després no pots abandonar, i això, al final, t'ajuda molt, ara cada dia he d'escriure», conclou.