La casa de Toni Catany a Barcelona es converteix en seu de la seva fundació

Amics de Toni Catany (Llucmajor, 1942 - Barcelona, 2013) i representants de la cultura es van reunir aquest dijous a la que va ser casa seva, al centre de Barcelona, per homenatjar al fotògraf. L'immoble es presentà al públic com la seu catalana de la Fundació Toni Catany. «Des de la mort d'en Toni han passat bastantes coses i volíem explicar el que hem fet fins ara als seus amics», va comentar Miquel Bezares, president de la fundació que té com intenció la difusió del llegat de Catany i la creació del Centre Internacional de Fotografia a Llucmajor.

«En l'última reunió hi ha hagut sintonia amb l'Administració, en aquest cas, el Consell, per saber que és tot el que cal fer, però ens trobem amb un missatge contradictori», va declarar Bezares, que va aclarir que «d'una banda existeix una certa urgència, i hi ha 4,3 milions d'euros que es poden perdre si no es fan servir abans del 2016, i d'altra banda hi ha una inacció i falta d'agilitat».

La seu barcelonina és una casa senyorial, viscontiniana, a pocs metres de la Rambla, que guarda bona part de l'obra del fotògraf. Plena de llibres d'art, objectes recognoscibles en algunes cèlebres instantànies de l'artista, va ser construïda el 1902. El sòl és una reproducció d'un original de l'arquitecte Domènech i Muntaner. El silenci de la casa contrasta amb la sorollosa vida de la zona.

L'acte d'homenatge va començar amb el parlament de la cantant Maria del Mar Bonet, íntima de Catany, que va assegurar que «aquesta casa havia de poder acollir els seus amics». Van assistir el conseller català de Cultura, Ferran Mascarell, i el batle de Llucmajor, Joan Jaume.

Retrospectiva
Miquel Bezares i Antoni Garau, en condició de director de la fundació, van anunciar que «la Pedrera exposarà una gran retrospectiva de l'obra Toni Catany a la primavera de 2016». L'artista va gaudir l'any 2000 d'una important retrospectiva, L'artista al seu paradís, al Museu Nacional d'Art de Catalunya, que recorria 30 anys de trajectòria professional, des dels seus primers calotips. El llibre i exposició La meva Mediterrània li va obrir les portes majors del reconeixement a França.
«A la Pedrera hi haurà molt material inèdit», va anunciar Garau. En els últims anys, Catany, molt interessat en la confecció de llibres, elaborar projectes fotogràfics a Venècia, recollits en la publicació Venessia, o nombrosos retrats i paisatges presos al Carib.