L'Editorial Moll ha publicat, al llarg dels seus 80 anys de vida, més d'un miler de títols de gran diversitat temàtica | M.À.C.
L'Editorial Moll, inaugurada pel filòleg Francesc de Borja Moll Casasnovas, tanca definitivament després de 80 anys de vida a causa dels greus problemes econòmics que travessava i que el va portar fa uns anys a entrar en concurs de creditors.
Antoni Moll Echeto, gerent de l'editorial, i Susanna Moll Kammerich, la directora de Producció, han agraït el suport rebut en els últims anys per tractar de tirar endavant l'empresa a través d'iniciatives com la campanya “Amics de l'Editorial Moll”.
Els responsables de l'editorial, amb tot, han lamentat que els esforços “no han estat suficients i hem arribat a una situació insostenible que no ens deixa cap altre camí que tancar les nostres portes”.
Els dos gestors han destacat que l'Editorial Moll ha tingut “un lloc en la nostra petita història i en èpoques molt difícils per a la nostra llengua i cultura, i ha contribuït a consolidar-les i a configurar el món cultural de les illes perquè pogués arribar a ser el que és avui en dia”.
En aquest sentit, la tasca de difusió i normalització de la llengua i cultura catalana la va exercir en solitari el fundador de l'editorial, Francesc de Borja Moll, però “ara ja no és patrimoni d'una sola empresa o institució”. “Podem dir amb orgull que hem complert un cicle i que ara ja no som imprescindibles com alguns de vosaltres amablement ens dieu”, afirmen els Moll.
Els propietaris han agraït “tots” els que han acompanyat a l'editorial durant 80 anys: treballadors, clients, lectors, proveïdors, impressors, distribuïdors, llibreters, bibliotecaris, mestres i professors, il·lustradors, fotògrafs, crítics i periodistes, i “molt especialment a tots els autors que ha dipositat la seva confiança en nosaltres.”
“Els llibres sempre formaran part de la nostra vida i qui sap si en el futur ens trobarem a través de nous projectes literaris. Fins aviat”, s'acomiaden Antoni i Susanna Moll.
Vuitanta anys d'història
L'Editorial Moll va ser fundada el 1934 pel filòleg Francesc de Borja Moll com a continuació de l'obra cultural que va iniciar el 1896 mossèn Antoni Maria Alcover Sureda amb la publicació del primer tom de les Rondalles Mallorquines, que reuneix actualment 24 volums.
L'obra més important duta a terme per aquests dos grans filòlegs és el Diccionari Català-Valencià-Balear, de deu volums, iniciat per mossèn Alcover el 1900 i completat per Francesc de Borja Moll el 1962, en el qual van col·laborar també Manuel Sanchis Guarner i Aina Moll Marqués.
L'Editorial Moll ha publicat més d'un miler de títols de gran diversitat temàtica agrupats en col·leccions com Les Illes d'Or, Raixa, Els Treballs i els Dies, i Balanguera, que forma un conjunt de gran interès per a la literatura catalana i una font de consulta imprescindible per al coneixement de la cultura de Balears.
18 comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
Filomoll, Què pretens? Dir-nos que eren mal gestors? És clar que si haguessin estat uns doblerers, ara tu no podries consultar el DCVB a la xarxa. I és clar que no t´ho mereixes!
Esparall! Els actors no són els únics que teniu problemes. A què ve ara atacar les camisetes verdes? Ells lluiten pel que creuen i tenen molta feina. En fas tu una mica? Sobretot, munta una obra de teatre que engresqui la gent. El bon teatre sol agradar a tothom. Ompliràs el Teatre del Mar. Segur.
Guiem, idò si hi havia misèria, miseri com dius tu, no són betzols qui venien a fer-se rics o simplement a menjar. Més fàcil m´ho poses!
A ti no te importan, pero a mi si. C. de f. ¿Tú, bambol, derechos de autor?. Y a mi que me importan tus derechos ¿Serás bambol?. Evidentemente, si.
y a periodicuchos como este les quedan dos días sin subvenciones oficiales. Quién va a pagar por leer artículos de opinión que los podría escribir un colegial? (incluso los artículos de Maria Antonia Font los podría firmar un parvulo), con esos análisis sesudos, esos argumentos profundos (se capta la ironía, no?)
Però que ens importen a nosaltres els dipòsits bancaris i els pisos de "La vida". Serà bàmbol? A mi la Ed. Moll em deu 1.800 E. de drets d'autor. Quan pugui ja em pagarà
Pues mejor me lo pones. O sea que le daban solo permiso para determinadas cosas y..... vivieron durante 40 años. No sería tanta la imposición. Al otro: Yo no muerdo la mano del que me da de comer. Yo como solito y de mis propios ingresos sin depender de nadie. Mis depósitos bancarios y mis cuatro pisos, me lo permiten. En el futuro, Dios dirá. Tú, probablemente, no.
Una mala notícia, però l'editorial ha deixat molts de deutes per una gestió pèssima. Què passarà ara amb els deutes? I els drets d'autors, qui els pagarà ara, si és que l'editorial els ha pagat mai en els darrers decennis...
A Per la vida: Vostè no sap res de res. Jo era alumne de D. Francesc de B. Moll al "Ramon Llull". Li donaren permís per vendre només les "Rondalles mallorquines", i solament fins que no li quedàs cap exemplar. Llavors, res més. Ell, de nit, feia funcionar la impremta d'amagat tirant exemplars. Com la tela de Penèlope però a la revessa: de nit reposava tot el que s'havia esgotat de dia. I mai acabava! Aposta a cada casa hi havia exemplars.
En Bauzá i el Círculo avui faran festa grossa: ja han guanyat la primera batalla amb víctimes importants