Margarit: "Un poema no el pot escriure qualsevol, la poesia no és democràtica"

"No sé fer altra cosa que no sigui poesia", diu el poeta i arquitecte Joan Margarit (Lleida, 1938) durant una conversa extensa, amb explicacions pausades, impregnades d'exemples i anècdotes biogràfiques. L'autor català, Premi Nacional de Poesia el 2008 per l'obra Casa de Misericòrdia, oferirà aquest dijous, a les 20 hores, un recital "solemne", organitzat pel Cercle de Belles Arts de Palma i presentat per Antonio Rigo, a la llibreria Jaume de Montsó (Palma), que no culminarà amb l'últim poema, sinó obrint un diàleg amb el públic.

Que un poema es pugui compartir és la primera regla de la poesia?
Sí, la primera i l'última. Comença i acaba així. A la meva tauleta de nit no tinc obres meves. Hi ha uns poetes que van passant i l'únic que no ho fa sóc jo, tret que sigui un esborrany que estigui escrivint.

Hi ha autors que parlant de si mateixos venen molts llibres.
Aquí començaríem una especulació de dir quan s'equivoca el poeta i quan ho fa el lector. A mi m'agrada dir que si tu no arribes al lector t'has de preguntar per què. Un poema no el pot escriure qualsevol, la poesia no és democràtica, ni l'art.

Per a què és útil la poesia?
Per a què és útil la medicina? Està clar, no? I l'enginyeria que fa les calderes de calefacció? Està clar, no? Tot això que la ciència et dóna, tu amb un petit manual d'instruccions, i moltes vegades ni això, et defenses de la intempèrie material: Si fa fred, calor, si tens gana, set... la meva pregunta és: què fas quan la intempèrie que t'agredeix no és la física, sinó la moral? I si es mor una persona que estimes o perds la feina. Quin botó apretes? Quin manual d'instruccions tens a mà?
Aquest és l'error d'eliminar les lletres dels estudis, que és igual de bèstia que esborrar les ciències, que ens deixarien perduts enmig de l'hivern. Que no hi hagin lletres ens deixa perduts enmig d'un altre hivern. Per això serveix la poesia.

Es pot ser original?
Tot el que hi ha abans de mi m'interessa, perquè jo no sóc més que una conseqüència. Amb això ja estic parlant contra la paraula originalitat.