L'escriptor, historiador, crític literari i activista cultural Albert Manent i Segimon ha mort avui a Barcelona als 83 anys, segons ha informat l'entitat Òmnium Cultural, de qui rebé el 2011 el 43 Premi d'Honor de les Lletres Catalanes.
Nascut el 23 de setembre de 1930 a Premià de Dalt (Barcelona), fill del poeta Marià Manent, va sentir des de molt jove la vocació literària, inspirat per l'ambient familiar, encara que en 1948 inicià estudis de Dret en la Universitat de Barcelona.
El 1949, amb només 18 anys publica el seu primer llibre «Hoste del vent», prepara una Antologia poètica universitària i escriu alguns contes. Poc després, publica un segon poemario, «La nostra nit» (1951), amb pròleg del poeta de J.V. Foix.
Albert Manent desenvolupà en la universitat una forta militància cultural catalanista i, paral·lelament, des de 1950 començà a interessar-se per la crítica literària, amb col·laboracions a revistes de l'exili, com a «Germanor», «Pont Blau», «Revista de Catalunya», «Vida Nova» o «Xaloc», on signa amb diversos pseudònims.
En 1957 participà activament en la segona vaga de tramvies de Barcelona i dos anys més tard treballà en la segona etapa de la revista literària «Serra d'Or». Durant els anys 60 s'involucrà en diverses campanyes contra la censura i a favor de la cultura catalana, o la que reclamà bisbes catalans a Catalunya, a l'any 1966.
Un any més tard ajudà a crear «Edicions Catalanes de París», una editorial francesa que va publicar en català temes d'història i cultura catalanes.
A partir de 1971 es converteix en un dels redactors més importants de la «Gran Enciclopèdia Catalana».
Ja en l'època democràtica, és nomenat en 1980 director general d'Activitats Artístiques i Literàries del Departament de Cultura de la Generalitat, càrrec que va ocupar fins el 1988, i en aquesta etapa participà directament en la creació de l'Arxiu Nacional de Catalunya.
Així mateix, des de 2000 i fins a 2004 va ser director del Centre d'Història Contemporània de Catalunya. Va publicar les biografies de Carles Riba (1963), Josep Carner (1969), Jaume Bofill i Matis-Guerau de Liost (1972), J.V. Foix (1993) i la del seu pare, Marià Manent.(1995), entre moltes altres.
Amb una prosa que combina la literatura amb la història, el 1986 inicià una sèrie de volums de retrats literaris, que va començar amb «El molí de l'ombra», continuada per «Solc de les hores» (Premi Josep Pla 1987), «Semblances contra l'oblit» (1990), «Retorn a abans d'ahir» (1993) i « En un replà del meu temps» (1999).
És autor a més de diversos estudis, com «Literatura catalana en debat» (1969), «Tres escriptors catalans: Carner, Riba, Pla» (1973), «La literatura catalana a l'exili» (1976), «Escriptors i editors del nou-cents» (1984) i «Del Noucentisme a l'exili» (1997).
En l'àmbit de la història de l'església catalana, va escriure diverses obres com «L'església clandestina durant la guerra civil 1936-1939» (1984) i en 1995 va impulsar el Diccionari d'història eclesiàstica de Catalunya (2001), de tres volums, codirigit amb Joan Galtés i Ramon Cors.
Així mateix, va col·laborar amb diversos mitjans de la premsa escrita, com La Vanguardia, el diari Avui o la Revista de Catalunya. Albert Manent presidí també la Societat d'Onomàstica des de 1992 i va realitzar estudis de toponímia de la geografia catalana. Entre els nombrosos premis literaris rebuts durant la seva vida destaca el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes i la Medalla al Mèrit Cultural de l'Ajuntament de Barcelona (2003).
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.