El fet casteller compleix la majoria d'edat a Mallorca

Les dues colles castelleres mallorquines, els Al·lots de Llevant de Manacor i els Castellers de Mallorca de Palma, s'han citat aquest diumenge a partir de les 12.30 hores a la plaça de la Rectoria de Manacor en la primera actuació que els aplega aquest 2014.

El motiu de la trobada és d'importància, i és que aquesta activitat a mig camí entre la cultura i l'activitat física que és tradicional del Principat, amb inicis valencians, i que amb el temps s'ha estès per distintes bandes del món -se'n fan també a Formentera durant l'estiu, i fins i tot a la Xina- ha assolit a Mallorca la majoria d'edat.

Ja fa més de devuit anys que dos grups d'amics i coneguts sense relació entre ells ni consciència els uns dels altres iniciaren l'aventura de crear una colla tan enfora de la zona tradicionalment castellera, que bàsicament es circumscriu al camp de Tarragona. Des d'allà també s'encomanà com una autèntica febre a tots els racons del Principat, i fins i tot la Catalunya Nord, a partir de la dècada dels vuitanta i noranta del segle XX.

Tanmateix, el camí no ha estat sempre fàcil. A més de la incredulitat i sorpresa que desperten les grans i efímeres estructures humanes, algunes vegades s'han topat amb obstacles, gairebé sempre basats en el desconeixement de què implica el fet casteller i els prejudicis cap a l'activitat pels seus orígens. En qualsevol cas, molta de gent ha gaudit de la intensitat i emoció que desperten segons quins castells com a espectadors, i també molts altres han fruït com a castellers, vestint la camisa verda dels Al·lots o la grana dels Castellers.

Possiblement sobrepassen el milenar els mallorquins, joves i majors, alts i petits, valents i més porucs, que en aquests devuit anys d'història del fet casteller a Mallorca han defensat la camisa d'una colla o l'altra, rivals a plaça castellerament parlant, però col·laboradores necessàries a l'hora de consolidar una gran pinya per a enfilar-se cap amunt. Tots i cada un d'aquests mallorquins han insuflat vida i han fet créixer una activitat que malgrat no ser originària d'aquí, ha estat assimilada com a pròpia per molta gent, esdevenint una forma única i genuïna de viure la festa, fer poble i treballar col·laborativament per un objectiu comú.

Tècnicament parlant, el nivell de les colles mallorquines no és gens menyspreable. Ambdues fa anys que dominen la gamma de castells de set pisos, i fins i tot s'han aventurat a fer tasts del 4 de 8, el conegut en l'argot casteller com a 'carro gros', carregant-lo els ciutadans en dues ocasions i els manacorins en una.