3 de 7 dels Al·lots bastit als peus de la parròquia de Nostra Senyora dels Dolors en una anterior edició de l'aniversari dels verds. Efectius dels Castellers de Mallorca ajuden a fer pinya als seus teòrics rivals. | Joan Sitges
Les dues colles castelleres mallorquines, els Al·lots de Llevant de Manacor i els Castellers de Mallorca de Palma, s'han citat aquest diumenge a partir de les 12.30 hores a la plaça de la Rectoria de Manacor en la primera actuació que els aplega aquest 2014.
El motiu de la trobada és d'importància, i és que aquesta activitat a mig camí entre la cultura i l'activitat física que és tradicional del Principat, amb inicis valencians, i que amb el temps s'ha estès per distintes bandes del món -se'n fan també a Formentera durant l'estiu, i fins i tot a la Xina- ha assolit a Mallorca la majoria d'edat.
Ja fa més de devuit anys que dos grups d'amics i coneguts sense relació entre ells ni consciència els uns dels altres iniciaren l'aventura de crear una colla tan enfora de la zona tradicionalment castellera, que bàsicament es circumscriu al camp de Tarragona. Des d'allà també s'encomanà com una autèntica febre a tots els racons del Principat, i fins i tot la Catalunya Nord, a partir de la dècada dels vuitanta i noranta del segle XX.
Tanmateix, el camí no ha estat sempre fàcil. A més de la incredulitat i sorpresa que desperten les grans i efímeres estructures humanes, algunes vegades s'han topat amb obstacles, gairebé sempre basats en el desconeixement de què implica el fet casteller i els prejudicis cap a l'activitat pels seus orígens. En qualsevol cas, molta de gent ha gaudit de la intensitat i emoció que desperten segons quins castells com a espectadors, i també molts altres han fruït com a castellers, vestint la camisa verda dels Al·lots o la grana dels Castellers.
Possiblement sobrepassen el milenar els mallorquins, joves i majors, alts i petits, valents i més porucs, que en aquests devuit anys d'història del fet casteller a Mallorca han defensat la camisa d'una colla o l'altra, rivals a plaça castellerament parlant, però col·laboradores necessàries a l'hora de consolidar una gran pinya per a enfilar-se cap amunt. Tots i cada un d'aquests mallorquins han insuflat vida i han fet créixer una activitat que malgrat no ser originària d'aquí, ha estat assimilada com a pròpia per molta gent, esdevenint una forma única i genuïna de viure la festa, fer poble i treballar col·laborativament per un objectiu comú.
Tècnicament parlant, el nivell de les colles mallorquines no és gens menyspreable. Ambdues fa anys que dominen la gamma de castells de set pisos, i fins i tot s'han aventurat a fer tasts del 4 de 8, el conegut en l'argot casteller com a 'carro gros', carregant-lo els ciutadans en dues ocasions i els manacorins en una.
18 comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
A mi el que m´agradaria veure es en Tià, perdent es cul en xerrar foraster quan li vé un client de Zevilla a la casa. I és que la pela és la pela. Deu ser priceless.
Això, i el 3-4 del Barsa vos fara anar emprenyats tota la setmana, tot lo que te assencia de català vos dona mal de ventra, tila i camomila, ha,ha.
A jo el que m´agrada més dels castells és el missatge que dóna: Quan la gent, el poble s´uneix i dóna a la societat el seu esforç de manera anònima, asseu una basse ferma perque les generacións futures, fàssin que aquest mateix poble arribi molt amunt i triompfi plenament. Aquest mateix missatge posa molt nerviosos a uns quants.
El Fandango Menorquí és gariebé una sevillana. Sabieu també el els catalàns peninsulars, abans del segle XVIII anaven també "vestits a l´ample" com el vestit típic mallorquí dels homes?
Això sense comptar que les "kotes", els "boleros", els "copeos", és a dir el "ball de bot" es varen introduir a Mallorca dins la segona meitat del segle XIX, és a dir quan la influència espanyola es comença a deixar sentir a nivell popular. El "bolero mallorquí" és una còpia del "bolero de Caspe", aragonès. I del "fandango" menorquí, què me'n deis?
Voleu cosa més poc mallorquina (d'origen) que les "jotes", que pronunciam "kóta", i els "boleros"? I aquells "i olé!", què en tenen, de nostre? I "això és salero"? I tanmateix, ara passen per mallorquins: s'han integrat. Benvinguts siguen els "castells", ara ja ben nostres, com ja se'ls van fent propis altres països, com ara certs llocs dels Estats Units. Amunt els castells (mai més ben dit)!
Els foirasters inadaptats i que ens odien, no podràn treure-nos mai de la nostra terra. Bé, ni ells ni ningú.
No tots els andalussos som iguals d´inadaptats. Jo per exemple som andaluç de neixement i mallorquí d´adopció, i crec que el rebuig del Català en el nostre cas, depèn més de la cultura i de la educació de cadascú que d´altres eventualitats.
I es blavers des País Valencià van ben alerta a reivindicar-ho i a protestar per una pretesa apropiació per part de sa gent des Principat. Per què serà? Qui sap si per sa naturalesa mica agressiva de s'espectacle, tan a ses antípodes de ses corrides de toros, tan espanyoles
Ooooooooohhh! Gran tradició mallorquina!!! just, just, la Feria de Abril!! Fora d'aquí, això no és mallorquí!! I es "defensors de la nostra terra" callen com a putes.