L'espai de la Institució Pública guarda, estudia i potencia el llegat d'Antoni Maria Alcover i Sureda. | J. Socies

TW
1

De Manacor fins al Mitjà Oest americà. Aquest és el viatge que emprèn un dels puntals de la nostra tradició literària més lligada al poble, les rondalles, que de la mà de la gerent de la Institució Pública Antoni M. Alcover seran tractades amb cura en el V Simposi de Llengua Catalana, que organitza la Universitat de Missouri el dimarts 18 i el dimecres 19 de març.

Magdalena Gelabert, la cap de la institució que es dedica a conservar i transmetre el llegat de l'escriptor, lingüista i religiós nat a Santa Cirga, destacà abans d'emprendre l'emocionant periple que la de Missouri-Colúmbia és una de les 150 universitats esteses arreu del món que imparteixen docència de català, i cada any organitzen un esdeveniment monogràfic sobre llengua, literatura i cultura catalanes.

En el d'enguany, precisament, s'ha reservat un espai per aquestes històries mantingudes durant generacions a dins la tradició oral de l'Illa, i que gràcies a la contribució del folklorista manacorí quedaren fixades en els seus coneguts aplecs, assegurant així la seva pervivència fins a nosaltres.

Traduccions
Explica Gelabert, qui a banda de gestionar l'ens d'estudi filològic és especialista en aquestes composicions de la literatura popular mallorquina, que fa temps, arran de les traduccions a distintes llengües com l'anglès, el txec o el rus de les rondalles de Mossèn Alcover, contactà amb Mónica Marcos-Llinàs, professora associada de català i espanyol a la Universitat de Missouri i organitzadora de l'esmentat simposi. D'aquí que enguany Marcos-Llinàs -qui a més té ascendència mallorquina, com denota el seu llinatge- escollís a Gelabert com a experta per a fer la conferència Màgia i fantasia a les rondalles mallorquines d'Antoni M. Alcover.

Per a Gelabert serà una experiència totalment nova, perquè el més habitual és que les persones que assisteixen a les seves ponències sobre rondalles ja tenguin un mínim coneixement de què són.

Els referents
"Aquí no fa falta dir a ningú de què va la història de la Flor Romanial, per exemple, però allà és diferent; tenen altres referents culturals", assegura Gelabert, qui indica que davant un auditori no necessàriament especialitzat en temes de literatura popular, i menys en l'imaginari col·lectiu mallorquí, haurà de fer servir moltes relacions i vincles amb mites de tipus més universals, o també vinculant les històries genuïnes mallorquines amb exemples més actuals, que tot i la distància geogràfica i temporal casen bé.

"Poc s'imaginen que el protagonista de La llàntia meravellosa i el popular personatge literari Harry Potter comparteixin quelcom, però ambdós fan servir un objecte -el primer unes ulleres, el segon una capa- per a aconseguir la mateixa finalitat: fer-se invisibles".