Quart Creixent rememora la seva obertura presentant un llibre sobre el Cardenal Despuig

El passat any 2013 es compliren les dues centúries de l’òbit d’Antoni Despuig i Dameto, per a molts un dels mallorquins més il·lustres. Ara, repassant biografies, diaris personals i cartes, Vibot ens revela un personatge complex, viatger, ambiciós i amb grans perspectives, que visqué en primera persona algun trascendent episodi a l'Europa del tombant del segle XVIII i primers compassos del XIX.

La imparable carrera religiosa el dugué al cardenalat en un dels moments més convulsos per a la història de la Itàlia d’abans del resorgimento. Abans de gaudir, però, d’aquest càrrec de privilegi, va ser canonge a Mallorca, auditor de la Rota Romana, bisbe d’Oriola, arquebisbe de València i Sevilla, patriarca d’Antioquia i ardiaca de Talavera i València. També exercí càrrecs civils (conseller d’Estat) i actuà de manera subtil i diligent davant els desitjos i maniobres de la monarquia espanyola.

El Cardenal Despuig fou, per tot això, observador i sensible davant l’entorn. Però aquesta sensibilitat té un caire en què excel·lí: les arts. Algunes gotes de l’etapa formativa, que ell mateix declara que no fou aprofitada així com calia, i especialment l’ambient il·lustrat propi de l’època —concretat en la Societat Mallorquina d’Amics del País— contribuïren a confegir un tarannà que a l’illa és reconegut i admirat pel que va ser la seva dimensió artística, bibliogràfica i arqueològica, com per exemple l’impuls en la reforma de les cases i jardins de Raixa, considerada un dels emblemes patrimonials de Mallorca.