Mestre va col·locar, davant la taula de la ponència, una camiseta verda en defensa de l'educació pública. Al seu costat Quim Torra, director del Born Centre de Cultura. | C.D.
El centre de cultura popular La Violeta de Barcelona acollí divendres la conferència 'Herois de Mallorca, herois catalans' impartida per Bartomeu Mestre 'Balutxo', historiador i col·laborador de dBalears. L'acte va comptar amb la participació de més d'un centenar persones.
La conferència va ser presentada per Quim Torra, director del Born Centre de Cultura. El responsable de l'entitat anuncià que el darrer cap de setmana de juny, se celebarà a Barcelona un cicle de conferències sobre la història de Mallorca i la situació actual.
Mestre, que recordà que els contactes entre poblers i veïns de gràcia es remunten a les revoltes de 1870, destacà el paper que van jugar els soldats d'artilleria mallorquins durant el setge de Barcelona de 1714. En aquest sentit, explica que ja el 8 de maig de 1707, dues setmanes després de la derrota d'Almansa, 150 artillersillencs es van desplaçar a Barcelona on es van unir a un altre centenar que ja hi feien estada.
L'historiador va recordar que des de 1705 fins a la caiguda de la ciutat era freqüents el trànsit de vaixells provinents de Palma, Alcúdia i Felanitx. Els combois, que transportaven pólvora i menjar, van ajudar a contenir el setge contra les tropes borbòniques.
Defensa de Santa Clara
Segons explicà 'Balutxo' més de 300 artillers mallorquins van ser determinants en la defensa del bastió de Santa Clara l'agost de 1714. Amb tot, recordà que després de la caiguda de Barcelona Mallorca va aconseguir mantenir el setge fins al 1715, després que el governador Rubí aconseguís reprimir les tropes borbòniques que intentaren conquerir l'illa l'octubre de 1714.
Mestre reiterà la importància que l'Illa aconseguís mantenir el setge fins un any després, recordant que foren necessaris 404 vaixells de la flota borbònica per fer-la caure. També precisà que després de la derrota Eivissa i Mallorca van quedar en mans borbòniques, mentre Menorca es va mantenir sota poder britànic. Després de la conferència, es generà un intens debat entre els assistents.
14 comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
Una altra cosa: els administradors del diari no haurien de consentir els insults. Les "Normes d'ús" i "L'Avís legal" deixen prou clar que no és permès. Com així es toleren?
Una vegada més, en Balutxo aporta dades i els seus enemics (que també són els meus) desqualificacions i insults. Dues cultures, certament. La dels defensors de la nostra terra i la dels agressors de la dels altres.
Hoy en día al más burro lo hacen "historiador"
Si Jaume III aixecàs es cap, se passaria per sa pedra an es 150 artillers que defensaren Barcelona. Es Borbó mos va llevar ses nostres institucions tradicionals, i segles abans un rei aragonés amb residència a Barcelona mos va llevar sa independència i va matar es nostro rei.
Què heu dit que aquest senyor és historiador? Veig que consta ben poc aconseguir per aquí títols pomposos, atorgats a gent que just es proposa escampar el discurs fàcil de l'enverinament sota la manipulació històrica d'una guerra dinàstica, presentada, sense fonament històric, com una guerra entre una part de les espanyes i una altre part d'elles. Convé tropitjar més els arxius i menys encendre flamarades patriòtiques. Estam ben arreglats entre aquests i el peperum ho tendrem ben difícil sortir-ne...
Molt interessant. S´hauria de parlar més d´aquesta part de la Història.
"1923: La nostra parla La nostra parla era una societat presidida pel maonès Joan Mir i Mir, el qual havia escrit el 1917: "Per part meva, crec necessari dir-vos en primer lloc que estic del tot conforme que la nostra parla no és més que una petita variació de la llengua catalana, i em pens que tots arribarem a comprendre que som catalans, fills dels que varen prendre Menorca als moros i dels qui han anat venint d'aquelles hores ençà. Catalans som i en bon català acabaran per escriure tots aquells que vulguin fer-ho així com toca". El desafiament no seria fàcil i sorgirien polèmiques per part d'aquells que defensaven el castellà. Però Joan Mir i Mir tenia les coses ben clares." (Miquel Ferrà i Martorell, dBalears, 8-2-2012) Joan Mir i Mir tenia el mateix sentiment nacional que Ramon Llull, Anselm Turmeda, Jeroni Rosselló, Benvingut Oliver i Esteller, Joan Estelrich, Antoni Maria Alcover, Gabriel Alomar, Pere Oliver i Domenge, Miquel Ferrà, Joan Pons i Marquès, Alexandre Jaume, Francesc de S. Aguiló, Pere Capellà, Joan Fuster, Blai Bonet, Nadal Batle, Miquel Bauçà, Baltasar Porcel, Josep Guia, Joan Guasp, Miquel Barceló, Bartomeu Mestre i Sureda "Balutxo", etc.
El qui signa "desanimat" hauria de signar "desanimador". Jo hi he estat més d'una vegada desanimada i quan hi he estat he callat. Puc entendre les potadetes dels enemics però les persones conscients allò que han de fer és animar la gent jove que necessita il·lusió i objectius clars. AMUNT ÀNIMA FORTA! va escriure Costa
-1289: A la dedicatòria que fa Ramon Llull en un manuscrit seu que va lliurar al Dux de Venècia, Pietro Gradenigo, es pot llegir: "Ego, magister Raymundus Lul, cathalanus" ("La Festa de l'Estendard y los orígenes de los mallorquines", Bartomeu Bestard, cronista oficial de Palma. Diario de Mallorca, 30-12-2012) -1309: Fragment de l'aprovació de la Doctrina lul·liana "ad requisitionem Magistri Raymundo Lull Chatalani de Majoricis" ("Nueva Historia de la Isla de Mallorca y de otras Islas a ella adyacentes" de Joan Binimelis, Mallorca 1593. Traduïda de l'original català al castellà per Guillem Terrassa i impresa a la impremta Tous de Palma l'any 1927 per al diari "La Última Hora". Tom V, capítol I, pàg. 10) -1365: Els diputats mallorquins escriuen al Cerimoniós: "Com los mallorquins e poblars en aquella illa sien catalans naturals, e aquell regne sia part de Catalunya...", http://argumentari.blogspot.com.es/2009/02/referencies-sobre-la-llengua.html -1390: Els jurats del regne de Mallorca ordenaven que "si alcun català robava gra de dia, lo fossen tallades les orelles; si el lladre era un catiu o cativa" se li augmentava el càstig. Si el robatori era durant la nit se'l condemnaria a la forca, "per qualsevol persona axí catalana, com catiu o cativa". Això demostra que el gentilici "català" es feia servir per a referir-se als repobladors cristians lliures, o als seus descendents, i per a diferenciar-los, dins la societat mallorquina, dels esclaus. ("La Festa de l'Estendard y los orígenes de los mallorquines", Bartomeu Bestard, cronista oficial de Palma. Diario de Mallorca, 30-12-2012) -1418: Anselm Turmeda es presenta ell mateix de la manera següent: "aquell fill d'Adam que està assegut sota aquest arbre és de nació catalana i nat a la ciutat de Mallorques i té per nom Anselm Turmeda". ("La Festa de l'Estendard y los orígenes de los mallorquines", Bartomeu Bestard, cronista oficial de Palma. Diario de Mallorca, 30-12-2012)
Si Jaume III aixecàs el cap, demanaria voluntàriament tornar a incorporars-se a la corona catalana del seu avi, en Jaume I, d´on mai no hauria d´haver sortit.