Una de les cares de l'esbós de Joan Miró per a la 'Sèrie Gaudí', abans d'ahir a l'oficina de l'empresa Balears Art i Llar. | Guillermo Esteban

TW
1

L'empresari i transportista Xim Quesada, propietari de Balears Art i Llar S. L., es va quedar de pedra quan va veure a la premsa les fotos d'un quadre com el que ell tenia guardat a la seva oficina des de feia uns mesos, a l'espera que el seu propietari, -«pensava que era d'un client»-, el reclamés. L'obra havia arribat a les seves mans embolicada i dins d'una caixa de fusta de les que s'utilitzen per al transport d'obres d'art, una caixa «de les d'excedent de contingent» que li regalen i que ell reutilitza per a nous enviaments «perquè són molt cares i perquè és una forma de reciclar».

«Era a un bar, vaig demanar permís per arrencar la fulla del periòdic, vaig anar a l'empresa per comparar les imatges amb el quadre i em vaig quedar... ja es pot vostè imaginar com». Era l'esbós de Joan Miró, sense signar, número XVIII i XIX de la Sèrie Gaudí d'obra gràfica, propietat de la Fundació Pilar i Joan Miró de Palma, del qual, la setmana passada, l'Ajuntament de Ciutat va anunciar que s'havia extraviat i la desaparició del qual va denunciar davant la Policia Nacional.

Es tracta d'una peça amb anvers i revers, el valor del qual, segons l'assegurança, és d'uns 450.000 euros. L'esbós sobre paper, tal com s'havia explicat en roda de premsa, estava emmarcat i protegit amb cristall per ambdues cares i així es trobava a Balears Art i Llar.

Quan Quesada va comprendre que sí, que era el mateix quadre que es reproduïa en la premsa, es va posar en contacte amb aquest diari per explicar que es trobava en el seu poder.

Notícies relacionades

El que divendres passat havia començat com un misteri indesxifrable i la dimissió de la directora de la Fundació, Elvira Cámara, finalitzava ahir amb una alegria i amb la peça dormint custodiada a la comissaria palmesana, per 'viatjar' avui a la Fundació de la col·lecció de la qual forma part.

Quesada recorda que, mesos enrere, «un dels fusters es presenta aquí [la seva oficina] amb l'obra i em diu que l'ha trobat en una caixa que havia d'arreglar per fer un transport; i aquí va quedar, a l'espera que algú la reclamés. Un dia, com ningú ho feia, la vaig desembolicar i vaig veure que era una cosa molt contemporània; vaig pensar que era una cosa d'un client que aniria per restaurar perquè hi ha trossos que estan aferrats amb cinta barata». I en la seva oficina seguia l'esbós extraviat fins que la notícia de la seva desaparició va arribar als mitjans de comunicació.

Respecte a la cinta aferrada en una de les cares del mateix, i els petits cartrons retallats en l'altra a manera de collage, Cámara havia explicat que formava part del procés de treball de Miró. L'artista preparava un previ a manera de maqueta, per «veure com quedaria el que ell volia fer», abans d'entrar al taller de gravat.

Segons va informar la Fundació divendres passat, aquesta peça està datada de 1975, les seves mides són de 89 x 63 centímetres i es va exposar a la Sala Kubo del Kursal de Sant Sebastià entre juliol i octubre de 2010. Es va trobar a faltar al novembre de 2011. Apareix a la pàgina 465 del catàleg de la fundació palmesana.