El portal major de la Cartoixa, llest el 2013

Les obres de rehabilitació de la coberta de la nau central i dels annexos de la Cartoixa de Valldemossa finalitzaren el setembre passat, després de dos anys de treball, problemes burocràtics i econòmics. Malgrat que el pressupost inicial de la intervenció rondava els 440.000 euros, la xifra ha pujat fins al 496.000, aclaria l’aparellador diocesà, Bartomeu Bennàssar. I és que les tasques de restauració de l’emblemàtic edifici de la serra de Tramuntana no només s’han centrat a reparar-ne la coberta, sinó que també s’ha intervingut la façana de l’església barroca, un element que estarà llest a principi de l’any que ve.
Les tasques, apunta Bennàssar, es basen a netejar tota l’estructura principal i “s’ha carregat amb morter de calç allà on hi havia pèrdues de material”, continua l’aparellador. La següent passa serà ara obrir el portal major. De fet, la intenció és començar els treballs després de festes, i està previst que aquesta tasca es perllongui durant un parell de mesos.
El principal enemic de les actuacions durant tot aquest temps ha estat bàsicament la meteorologia. “Hi havia dies de vent en què ni tan sols es podia pujar a fer feina”, apunta el constructor Joan Lladó. El gruix de la rehabilitació ha consistit a reemplaçar les teules que s’havien fet malbé i canviar les vigues podrides a causa de la humitat. També s’han posat xarxes perquè els coloms no tinguin accés al campanar ni a les finestres de l’edificació i no les facin malbé. “No ha estat gaire complicat, però sí que ens hem enduit alguna sorpresa, com quan vàrem comprovar que la creu de ferro de la façana principal havia rebentat la pedra”, diu Bennàssar.
L’aparellador i el seu equip han intentat aprofitar al màxim el material; per exemple, s’han pogut recuperar el 80% de les vigues. Així, s’ha inclòs el mínim nombre d’elements nous a l’edifici, una funció fonamental per a les restauració. Per a això, s’ha utlitzat morter de calç i no ciment pòrtland. “El morter transpira i no crea problemes”, afirma Lladó.
Les filtracions d’aigua eren un dels major perills per als frescos de l’església, i amb la rehabilitació de la coberta aquest problema ha quedat del tot solucionat.
Des de l’any 1997 no s’havia fet cap intervenció per rehabilitar  la Cartoixa, encara que durant aquest temps es duien a terme tasques de conservació i manteniment. “El que es va fer als anys 90 va ser canviar les rajoles del campanar, també amb la mateixa filosofia d’aprofitar al màxim els materials”, explica Bennàssar. La nova coberta és ara una garantia per al bon estat de l’edificació. “Si no hi ha cap desastre, tenim coberta per a molts anys”, diu l’aparellador, satisfet. Els canals d’aire que hi arriben des de la mar fan que sigui d’allò més necessari que les teules estiguin fixades com cal.
Un altre problema que s’haurà de solucionar amb el temps és l’eliminació de l’anell de ferro que es va posar per reforçar el campanar. “Hi va haver un temps que es posaven, però el ferro pot arribar a augmentar per 8 el seu volumen quan es rovella i el que fa es rebentar la pedra”, remarca Bennàssar.
L’objectiu final de qualsevol intervenció en el patrimoni és que gairebé no es noti. “Quan ens diuen que pareix que no s’ha fet res, sabem que ha estat un èxit”, comenta l’aparellador mentre contempla la façana i el portal major, tancat de moment. A més de la feina d’obrir-lo, s’haurà de posar una porta “de fusta bona”. “Aquesta intervenció està autoritzada des del 2001, però serà ara quan a la fi la puguem dur a terme”, diu Bennàssar. “Al poble encara no s’ho creuen!”, exclama per part seva, Joan Lladó.
El cost d’aquesta nova intervenció serà d’entre 24.000 i 25.000 euros, sense ajudes de cap institució. “Ja ho he dit en altres ocasions, però vàrem perdre la subvenció dels 200.000 euros perquè la convocatòria estava mal redactada: s’atorgaven 18 mesos per executar l’obra des que es va concedir, encara s’hauria d’haver fet des del començament dels treballs”, comenta Bennàssar.•