L'estat de salut d'aquest polígraf i erudit palmesà, que nasqué un 28 de setembre, era delicat des de feia alguns mesos.
Tot i que va estudiar Dret a les Universitats de Barcelona i Madrid, també cursà Filosofia i Lletres, a la secció de Llengua i Literatura Moderna, a la Universitat de València.
Fou professor de Literatura i d'Idiomes a l'ensenyament secundari i obtingué reconeixement per una producció literària riquíssima i variada, fins el punt de ser considerat un dels escriptors més importants de l'actualitat en llengua espanyola, per la seva originalitat i per la seva profunditat.
La seva obra completa (fins a 1996) es troba reunida a Ars Quimérica (Bitzoc, 1996).
Serra va rebre el Doctorat Honoris causa l'any 2005 per la Universitat de les Illes Balears, per la seva contribució a la creació literària i a la traducció.
Entre la seva obra més destacada hi ha els reculls d'aforismes Nótulas (1999) i Efígies (2002). També de l'autobiografia Las líneas de mi vida (2000), de la biografia de Jesús, a partir de les visions de la vident alemanya Anna Katharine Emmerick, a Visiones de Catalina de Düllmen (2000).
Així mateix traduí al castellà Mis diarios (1998), de Léon Bloy. Per aquests assoliments, el 2000 fou distingit pel Govern de les Illes Balears amb el premi Ramon Llull.
Els seus últims treballs s'endinsen ja a la dècada següent, i destaquen la traducció de l'obra completa del filòsof taoista Chuang-Tzu, i el Premi Faula que obtingué per l'obra El don de la palabra, el 2005.
33 comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
Pierre: És evident que la cultura no és només la llengua; però dins el món de les lletres, com dius tu, només poden formar part de la nostra cultura aquells qui escriuen en català; siguin mallorquins, anglesos o de la Cotxinxina.
Equiparar llengua i cultura en un mateix pla és incorre en una fal•làcia que nomes vostès podríeu caure. La llengua constitueix un element més -encara que important- de tot l’entrament que articula la cultura, i no, com vosaltres l’enteneu, un element limitador. Aquest concepte de cultura tan restrictiu que vosaltres defenseu implica, com es obvi, que deixeu fora molts aspectes de la nostra cultura, i que renegueu, per exemple, d’escriptors de la talla d’en Cristòfol Serra. En tant que era mallorquí, les seves aportacions dins el món de les lletres formen també part de la nostra cultura. Tots els que menyspreen a Cristòfol Serra són, precisament, els no es mereixen respecte algun, els que demostren mesquinesa intel•lectual. Si almenys no el voleu valorar com escriptor important dins la nostra cultura, mostreu els vostres respectes per la pèrdua d’un gran escriptor i poeta.
Fills d’una raça dreturera i forta que unia el seny amb l’ímpetu, no renegueu de vostra sang ... Oprobi pel fill qui n’és apòstata! Costa i Llobera No facem trampa: en Robert Graves era anglès i en Costa parlava dels fills del nostre poble que apostataven de la nostra llengua i de la nostra cultura.
No es pot qualificar d'enemic a algú només pel fet que escriu en castellà. Els enemics són els que volen esclafar la nostra identitat i els feixistes: aquells que volen aniquilar els altres només perque no es senten o parlen com ells. Dit d'un altra manera: Era un enemic en Robert Graves?
@JAUME: Ja no hi ha ningú que cregui en la teoria que hem d'esser simpàtics amb els espanyols perquè així no ens maltractaran tant. Ho hem provat des de fa més de trenta anys i s'ha demostrat que no ha ajudat en absolut al nostre objectiu polític. Ara ja és hora de separar-nos-en.
Visquen els ciutadans de les nostres Illes que -enmig de la persecució- són lleials a la llengua pròpia de l'arxipèlag! Tots els nostres honors per a ells! Als altres, ja els honoraran els nostres enemics.
JAUME: una altra "bonista" tomba emblanquinada.
Jo soc nacionalista i estic empagaït dels comentaris que he llegit per aquí desqualificant a un escriptor, a un ciutadà de les nostres Illes només pel fet de no escriure en català. És vergonyós i contràriament al que pensau, la vostra actitut no ajuda en absolut al nostre objectiu polític.
En els països la llengua dels quals no està normalitzada se sol produir aquesta anomalia de qualque escriptor en la llengua que l'estat ocupant vol imposar. La cosa curiosa és que s'exigesqui que la part que s'ha mantingut, amb molts de sacrificis, fidel a la llengua perseguida hagi, encara, de retre honors al "trànsfuga".
La lengua no tiene importancia; por eso es mejor en castellano, así nos entendemos todos. ¿Vale? Oé, oé, oé, oé, oé, oé...