El regidor Miquel Bonet i el batle Manuel Onieva, en una imatge d’arxiu | J.R.
Calvià24/07/12 0:00
L’Obra Cultural Balear ha denunciat la censura als glosadors per part de l’Ajuntament de Calvià a les festes de Sant Jaume. La delegació local de l’OCB va proposar fer un combat de glosadors amb motiu d’aquesta celebració, proposta que va ser desestimada pel regidor de Festes, Miquel Bonet. És més, l’Ajuntament prohibí que “es pogués dur a terme en cap espai públic de la vila”, explica l’entitat mitjançant un comunicat. L’OCB considera que, “amb aquesta actuació, l’equip de govern de Calvià, encapçalat per Manuel Onieva, censura una activitat molt arrelada a la cultura popular de Mallorca i que es veu que incomoda la classe política”.
32 comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
Volem una Mallorca i unes Balears sense pancatalanisme BARCO !! Volem una Mallorca i unes Balears sense pancatalanisme BARCO !! Volem una Mallorca i unes Balears sense pancatalanisme BARCO !! Volem una Mallorca i unes Balears sense pancatalanisme BARCO !! Volem una Mallorca i unes Balears sense pancatalanisme BARCO !! Volem una Mallorca i unes Balears sense pancatalanisme BARCO !!
Quan Catalunya sigui lliure i independent, quin sigui un estat sobirá, quan el mal govern espanyol no mani mes en el Principat, llavors molts voldran el mateix, y molts de aquests son de Balears... //*//
Que no ens imposin el bilingüisme també en aquest fòrum: deixem sense respondre ni valorar els comentaris en espanyol. I si podem evitar de llegir-los, millor. Demostrem, amb fets, que aquí el castellà no és útil ni necessari.
Como esta la prima de riesgo catalina señores, como esta...
Es voltor negre vol unes "Baleares" plenes de carronya per anar espipellant eh
Mite: L’any 1714 Catalunya va perdre la seva independència: fou conquerida per Espanya i les institucions catalanes foren abolides. Realitat: Abans de 1700 Catalunya no era independent, sinó que era un territori amb institucions pròpies integrat dins de la Corona Espanyola des de feia segles. Aquell any, el rei Carles II (d’Espanya, inclosa Catalunya) morí sense descendència i s’inicià una guerra de Successió al tron (no pas de Secessió sobiranista) entre dos candidats: Felip d’Anjou –francès- i Carles d’Habsburg –alemany-. A tots els territoris de la Corona hi hagué seguidors d’un i d’altre candidat. Les institucions catalanes primer van jurar fidelitat a Felip d’Anjou (Corts de 14 de gener de 1702, a Barcelona), però després una flota anglo-holandesa a favor de Carles va desembarcar al riu Besós (el 25 d’agost de 1705) i va conquerir Barcelona davant la indiferència de la població. El 16 d’octubre les institucions catalanes van reconèixer a Carles com a rei d’Espanya. Finalment, la guerra va acabar amb la renúncia de Carles al tron (perquè havia estat anomenat Emperador del Sacre Imperi) i Felip V no tingué oposició: va amnistiar els dirigents de la revolta austracista, però va abolir les institucions catalanes, tot creant un estat centralista a imitació de la França d’aquell moment. Les institucions del s.XVIII eren estamentals, pròpies del feudalisme: representaven a l’aristocràcia, la burgesia i l’alt clergat. Defensaven, per tant, els interessos d’aquells. No hi havia pas un Parlament com el que coneixem avui dia, ja què sobirania nacional i popular són conceptes posteriors, no coneguts en el moment del fets. Ses veritats quan més vegades es repeteixen en es vostro món radical i antidemocràtic, són com grans en es cul i més quan només hi ha arguments de resposta manipulats i sense cap mil · ligram de veritat, au a segir gratant es cul Volem una Mallorca i unes Balears sense pancatalanisme BARCO !! Salut i Força Voltor Negre
http://in.directe.cat/documents/digueu-li_catalunya.pdf
[...]"l'ideal fóra adoptar, no ja la forma "Catalunya Gran", sinó senzillament Catalunya, per designar les nostres terres. Ara bé: aquesta aspiració ha d'ajornar-se sine die. Podem preparar les condicions materials i morals perquè, un dia sigui ja factible. I és per això que en certs moments caldria recomanar una cautela esmolada en l'ús de la paraula "Catalunya". Hauriem de fer els majors esforços per reservar-li en el futur aquella amplitud integral. És per aquesta raó que convé emprar sistemàticament la denominació "el Principat"[...] Al cap i a la fi, en tot aquest problema del restabliment d'una terminologia col·lectiva apropiada, la victòria sobre els anacrònics prejudicis particularistes ha de ser guanyada a força de reiterar les fórmules escollides i procedents, i a força d'acostumar-nos i acostumar els altres a utilitzar-les d'una manera metòdica. No ens hem pas d'enganyar: es tracta d'una qüestió de rutines. Contra la rutina creada en els temps de la nostra disgregació com a poble, hem de crear-ne una altra que resumeixi la nostra voluntat de reintegració." [...] Joan Fuster, "Qüestió de noms" (publicat ara fa 50 anys) Ara ja és factible, el futur ja és aquí. Tots quants tenim voluntat de reintegració ja hem superat "la rutina creada en els temps de la nostra disgregació com a poble" i, gràcies a tots aquells qui ens han preparat "les condicions materials i morals" perquè ho sigui, de factible, ens hem acostumat a utilitzar metòdicament el corònim Catalunya amb l'amplitud integral que li correspon, això és, de Salses a Guardamar i de Fraga a Maó i l'Alguer. També, empram sistemàticament la denominació "el Principat" per referir-nos a les quatre províncies de la Comunitat autònoma espanyola; dita "Catalunya" per la legalitat estatal ocupant i per tots quants no han aconseguit, encara, "la victòria sobre els anacrònics prejudicis particularistes".
Fragment d'un discurs, amb ortografia antiga, de Jeroni Rosselló (Jocs Florals de Barcelona, 1873) "Tinga lo nom de Catalunya , sia Catalunya la terra tota ahont la nostra llengua se parla, y no hi hage per tots nosaltres mes qu' una sola pàtria y una sola llengua , y aquesta cobrarà en galania lo que la pàtria crexerà en grandesa. No posem esment ahont se gronxa lo breçol de tots los que aquí ens aplegam , que açò se tany entre 'Is fills d'una sola mare. No siàm uns dels altres gelosos de les joyes que uns y altres de totes parts aportam à la nostra benvolguda, ja que tantes ne dexà oblidades en los recons de les terres que senyorejà la seua gentilesa. Per tot n' hi trobarem de les perles que li caygue- ren quant catiua li fou tolta la corona y de la cort la desterraren, ahont tant s' era ennoblida y engalanada. Y no perquè les trobeu vo- saltres per dins los burchs mes encastellats en les vostres serres, ò per les masies que blanquejan en les llunyanes fondalades, les ha- vem de mirar de reull los qui no 'n siam conexents; ni per haverles hagudes uns per los vilatges de Mallorca y els altres per los caba- nyals de Valencià, haveu vosaltres de negarvos à engastarles en la dia- dema que li restituïm, ò en la vesta ab que la volem endiumenjar. Recordemnos que en lo temps de les nostres glòries no hi havia p' els avis mes qu' una sola llengua, sens que lletjura la faés à ninguns estranya. Ramon Llull cantava son Desconort, axí com escrivia lo rey en Jaume son llibre de la Saviesa, ò com en rims posava la Biblia en Romeu de Ça-Burguera: Ausias-March puntejava ses esparçes, axí com dehia sos estramps en Jaume d' Aulesa, ò dictava ses balades en Lluís de Vilarasa : en lo Cançoner de París no s' hi troba mes que la pura manera catalana entre tots los trobadors de les diferents encontrades de lo realme d' Aragó que hi dexaren sos bells dictats ; y fins Fra Anselm Turmeda , qu' havem sempre tingut per fill de Catalunya, nasqué , teniuho per segur, en les muntanyes de Mallorca , sens que per sos rims ni per sos vocables vos n' haguesseu adonat ni ho ha- guesseu pogut conexer. Y si llavors era una la llengua, creyeu fora de bon seny ferne tantes com son les corrupcions en que los dife- rents pobles la desfiguraren? No , per cert. Triemla tots ab ull clar y bon juhi, sens que nos torben les predileccions ni les parcialitats. Vu' llam acullir totes les riqueses que sian de bona mena, d' hont se vulla que vinguen , si son de gent nostra , y rebujem sens mirament tot lo qu' entela lo clar espill ahont se mira la gentil aymía. Axis l'arbre posarà gran esponera, y joies seran les flors que esclatin en lo ver y saborosos los fruyts que en la tardor hi madurin. Fasseuho, y llavors be podrem cridar com los primers creuats p' el camí de la nostra restauració literària, y cantar bellament , com los aucells en l'aubada , la vinguda del astre resplan- dent del nostre esdevenidor."
"1923: La nostra parla La nostra parla era una societat presidida pel maonès Joan Mir i Mir, el qual havia escrit el 1917: "Per part meva, crec necessari dir-vos en primer lloc que estic del tot conforme que la nostra parla no és més que una petita variació de la llengua catalana, i em pens que tots arribarem a comprendre que som catalans, fills dels que varen prendre Menorca als moros i dels qui han anat venint d'aquelles hores ençà. Catalans som i en bon català acabaran per escriure tots aquells que vulguin fer-ho així com toca". El desafiament no seria fàcil i sorgirien polèmiques per part d'aquells que defensaven el castellà. Però Joan Mir i Mir tenia les coses ben clares." (Miquel Ferrà i Martorell, dBalears, 8-2-12) Joan Mir i Mir tenia el mateix sentiment nacional que Ramon Llull, Anselm Turmeda, Jeroni Rosselló, Antoni Maria Alcover, etc.