Les vendes d'enguany varen ser "superiors a les de l'any
passat", segons comentà Francesc Sanchís, president del Gremi de
Llibreters. En català, triomfaren Crim de sang, de
Sebastià Alzamora, i Jo confesso, de
Jaume Cabré. Un altre dels títols de referència de
la jornada fou L'avi de 100 anys que es va escapar per la
finestra, de Jonas Jonasson, que va camí de
convertir-se en tot un best-seller mundial. "Estam molt contents
per com ha anat la jornada. La gent ha respost molt bé i això
confirma que el llibre és una oferta d'oci molt atractiva perquè
dóna moltes coses i no és car", afegí Sanchís mentre recollia la
paradeta de la llibreria Embat.
Joan Mas i Vives (Kabul i Berlín a l'últim
segon), Bartomeu Barceló (La fosca
blava), Biel Mesquida (Llefre de
tu), Gabriel Janer Manila (Amor
captiu), Bernat Nadal (La part freda del
llit), Guillem Frontera (Si una nit
penses en mi) i Antoni Vidal Ferrando
(Gebre als vidres) foren alguns dels autors que es
trobaren amb els lectors a les diferents paradetes per signar
llibres i mantenir alguna conversa.
"Hem notat l'afluència de més centres educatius al llarg del
matí", apuntà Joan Miquel Morey, de Norma Còmics.
"Ha estat una agradable sorpresa que el nostre llibre més venut
hagi estat Històries del barri, de Gabi Beltran i Tomeu Seguí" (que
també signaren exemplars i que acaben de firmar amb la prestigiosa
editorial Gallimard l'edició del còmic a França).
"Hem passat una mica de pena quan hem vist els núvols tan negres
al cel", indicà Miquela Serra, de Quart Creixent,
qui notà la crisi en el fet que "la gent mira una mica més que
abans els preus". A la seva paradeta, la gent no aturà de demanar
llaços per la llengua. "De vegades, ens oblidam de donar-los amb el
llibre i la gent tot d'una demana si els en podem regalar un.
Realment, ha estat un Sant Jordi molt reivindicatiu".
"Ens ha sorprès veure molta més gent adulta de la que esperàvem
al llarg del matí, amb una acusada presència d'escolars", digué,
per part seva, Maria Barceló, de la llibreria
Lluna. "Les vendes han estat molt igualades, amb Alzamora, Cabré i
Xavier Terrasa al capdavant", afegí. Precisament, a l'estand de la
llibreria Lluna, hi era Bartomeu Barceló firmant exemplars i
reclamant una mica més d'acció. "El que està passant és
completament insultant. Hem de fer alguna cosa", comentà, mentre la
gent s'acumulava i reclamava l'atenció de les llibreteres per fer
alguna pregunta.
Les floristeries de la Rambla no estaven tan
satisfetes com els llibreters. "El matí ha estat
fluixet, encara que l'horabaixa s'ha animat una mica més",
assenyalà Ana Amengual.
Sant Jordi no només matà el drac ahir, sinó que també aprofità
per deixar una estona adormida una crisi que ha copejat la cultura,
en general, i el sector del llibre, en concret, de
valent. Mentre que es parlava de recessió als mitjans, molts
ciutadans decidiren afrontar-la amb una bona lectura.
32 comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
Hala espanyolets un altra any sense Copa d´Europa!!!!!!!!!!!!!!
El Transcriptor, si tu! Si si, tu i tambe tu Tronxo................... "en lloc de descalificar, lo que has de fer es rebatre amb arguments lo que no t'agrada pero no crec que en trobis , lo d'en Transcriptor son" MENTIDES COM NO S'HAN CONTAT MAI Catalunya ( Països Catalans) va esser el primer PAIS d'Europa que va tenir Parlament i Estat Democratic propi Amb els fracesos sempra ens i durem be els CATALANS perque historicament sempra ens han donat una MA, banda de FORESTES GONELLES COLONITÇADORS............ CASTELLANS IMPERIALS.......... M'hon pare sempra m'ha dit: des teu plat en faras ses sopes
Demano per favor, que ningú es rebaixi contestant o puntuant als gonelles o als faxes forasters. Si només troben indiferència, deixaràn de fer-nos nosa.
Transcriptor. absolutamente de acuerdo en todo, Xareca , en lloc de descalificar,lo que has de fer es rebatre amb arguments lo que no te agrada pero no crec que en trobis , lo d'en Transcriptor son veritats com a punys
Demano per favor, que ningú es rebaixi contestant o puntuant als gonelles o als faxes forasters. Si només troben indiferència, deixaràn de fer-nos nosa.
LAS GRANDES MENTIRAS DEL NACIONALISMO CATALAN 1. La Corona catalano-aragonesa o Condederació catalano-aragonesa: Nunca hubo tal corona, a eso se le llamó siempre Reino de Aragón. el conde de Barcelona Ramón Berenguer IV que se casó con la reina aragonesa Petronila nunca se tituló rey de Cataluña y Aragón. No solo eso sino que se reconoció vasallo del emperador toledano Alfonso VII (su cuñado) que se titulaba Hyspaniae Imperator. Además por aquella época no existía todavía el gentilicio catalán ni el nombre Cataluña. 2. La bandera cuatribarrada que comparte Aragón, Valencia, Baleares y Cataluña no es catalana: A pesar de que Rovira i Virgili dijera: "La Unió catalano-aragonesa adoptà l'enseya catalana de les quatre barres vermelles." es falso. El origen de la bandera es aragonés. Representaba la casa real de Aragón. El primer rey aragonés en usarla fue Alfonso II. Todos los autores catalanes del medievo entre ellos Muntaner llamaron a la bandera cuatribarrada, la senyal real d'Aragó. Nunca dijeron que fuese l'escut de Catalunya como dicen ahora los nacionalistas. Hablar de banderas o de reyes catalanes no tiene ningún sentido. Nunca hubo ningún rey catalán ni ningún Estado catalán. Los únicos reyes de los que se puede hablar son los reyes de Aragón. La casa condal de Barcelona -que no representa la actual Cataluña porque ésta estaba formada por más condados- al único reino al que pertenecieron fue al de Aragón. Además en la bandera cuatribarrada se encuentra el origen de la bandera nacional de España. La bandera de la Marina Real en tiempo de Carlos III todavía blanca, se cambió por otra que se distinguiese mejor en altamar, se pensó en la del reino de Aragón, pero tampoco se distinguía bien por ser las barras muy estrechas, así en imitación a esta se ensancharon las franjas y la amarilla se hizo doble que las rojas. 3. La Diada nacional de Catalunya, símbolo de resistencia nacional catalana contra el imperialismo castellano. Según el nacionalismo catalán, "el centralismo y el espíritu colonizador de Castilla hacia Cataluña se fue intensificando hasta que en 1714, durante la Guerra de Sucesión, Castilla y Francia aliadas, vencierona Cataluña, Inglaterra y Austria". Nada más falso. En realidad, el 11 de septiembre de 1714 lo que ocurrió fue la entrada de las tropas de Felipe V a Barcelona que estaba bajo dominio francés. En el asedio a Barcelona participaron miles de catalanes integrando el ejército borbón. Otros miles de catalanes sitiados en Barcelona lucharon para la que estimaban como legítima dinastía española y de la "libertad de toda España". Así lo atestigua por ejemplo el historiador nacionalista Ferrán Soldevilla. No sólo eso, sino que un siglo después en la Guerra de la Convención. Los catalanes participaron con entusiasmo en defensa de su religión, su rey y su patria contra los revolucionarios franceses. De hecho se puede leer en el Diario de Barcelona del 1 de octubre de 1792 un Soneto Catalá celebrando la toma de la localidad rosellonesa de Bellaguarda: " Vallesir, Rosseló, la França entera del valor espanyol lo excés admira:
Va aprendre a llegir catala pel seu compte amb es llibres de sa pradina... i aixi vol que s'aprengui es catala a mallorca: qui vulgui pes seu compte. Que l'ensenyin a l'escola amb doblers publics ja seria una altra historia, i seria una falta de respecte al castella del imperi, com ho era quan ell va haver d'aprendre catala practicament d'amagades. Aquest tio es incapaç de concebre una societat on la seva llengua propia es normalitzada, i el tenim al nostre govern...
sa millor opció passa per que les batlies de nostro país s'adhereixin a: http://www.municipisindependencia.cat/municipis-adherits/ passa-ho LLIBERTAT
http://joseramonbauzahaciendocosas.tumblr.com/
D'altra banda, Bosch ha revelat el títol de l'exemplar que ha adquirit aquest Sant Jordi "Breviari per a polítics anticatalanistes" del conegudíssim autor Vlas Pinyar, que ha estat traduït a les modalitats des Polígono de Levante i Magalluf