E.P.València, País Valencià08/03/12 0:00
TW
0

El Palau de la Música de València acollirà el pròxim dissabte, 10 de març, la primera audició en temps moderns de l'òpera 'Roger de Flor' de Ruperto Chapí, que l'auditori valencià recupera de l'oblit, després de la seva estrena al Teatre Reial de Madrid el 1878, amb motiu del casament d'Alfonso XII amb Mercedes d'Orleans, ha informat l'auditori.

Així mateix, el públic podrà escoltar la versió completa d'aquesta òpera, ja que s'ha pogut recuperar recentment un acte de l'obra, que estava perdut, amb diverses àries i romances per a baríton i soprano. Aquest acte es va trobar en una reducció per a piano, i ha estat necessari orquestrar i fer una revisió crítica, que per fi completa la partitura original, han destacat les mateixes fonts en un comunicat.

L'òpera serà interpretada en versió concert per l'Orquestra de València, sota la direcció de Miguel Ángel Gómez-Martínez, el Cor de la Generalitat Valenciana i un repartiment líric conformat pel tenor Javier Palacios com Roger de Flor, la soprano Ana María Sánchez al paper de María, el baix Stefano Palatchi com Miguel Paleólogo i el baríton José Antonio López com Basila, en els personatges principals.

Ruperto Chapí va ser el primer compositor espanyol en aconseguir per oposició una beca en l'Acadèmia Espanyola a Roma, encara que també va residir a Milà i a París. Roger de Flor pertany a la sèrie d'obres amb què el músic havia de justificar la seva beca del tercer any, i va ser elegida per a la seva estrena en la funció règia celebrada al Teatre Reial el 25 de gener de 1878, amb motiu dels casaments d'Alfonso XII amb Mercedes d'Orleans, i que estigué en cartell durant quatre nits.

Precisament des del seu 'Roger de Flor', Chapí no va tornar al Reial amb una òpera, que va ser l'any de la seva mort el 1909, amb 'Margarita la Tornera'. El llibret és de Mariano Capdepón Masares, d'Oriola (1838-1908) dramaturg, novel·lista, poeta i periodista.

Gràcies a la recent recuperació d'un acte perdut, el públic assistent podrà escoltar una partitura que s'apropa el màxim possible a l'original del dia de la seva estrena. En aquest sentit, l'edició crítica de Javier Pérez Batista (Edicions Musicals Autor SRL-Instituto Complutense de Ciencias Musicales, 2012) d'aquest drama líric en tres actes, s'ha realitzat a partir de dues fonts musicals: el manuscrit original de la partitura d'orquestra (dipositat a la Biblioteca d'Espanya, a Madrid), i una antiga i probablement primera edició de l'obra en format de cant i piano.

En la revisió de la partitura, ha estat necessari acarar compàs per compàs el manuscrit orquestral, i la primera edició del cant i piano, han puntualitzat.

Òpera francesa que evoca Verdi

L'òpera 'Roger de Flor' evoca Giuseppe Verdi, però és eminentment francesa, ja que es veu molt influïda per Giacomo Meyerbeer, que la va compondre després de la seva estada a París. Va ser a la capital francesa on va conèixer Charles Gounod i Camile Sant-Sains, que acabarien sent amics personals. Està instrumentada per a gran orquestra. A la crítica li va cridar especialment l'atenció l'obertura, molt interpretada en els concerts simfònics posteriorment, qualificant-la com la "més bella i acabada que hagi escrit fins ara un compositor espanyol".

D'altra banda, el cor té una presència destacada al llarg de tota l'obra, ja sigui com a expressió del poble grec, dels soldats catalanoaragoneses o dels cortesans, conferint a l'òpera una potent solemnitat.

L'argument gira entorn d'un fet històric ocorregut en temps de Federico II de Sicilia, nét de Jaume I el Conqueridor. Roger de Flor (1266-1305) va ser un cavaller templari que després de participar en l'última croada, va haver d'abandonar l'ordre després que se l'acusàs d'apropiació indeguda. Va encapçalar una expedició de 5.000 homes contra els turcs, i va ser proclamat cèsar de l'imperi. Tanmateix, Miquel IX el va fer assassinar a Adrianàpolis durant un banquet.