No faltaren a la cita alguns companys de professió com Antoni Vidal Ferrando, Pep Lluís Aguiló, Pere Joan Martorell, Miquel Àngel Vidal i Damià Pons. També hi acudiren les actrius Lluqui Herrero i Caterina Alorda; Joan Miquel Oliver i Jaume Manresa, d'Antònia Font; el president de l'OCB, Jaume Mateu; i Nanda Ramon, entre d'altres.
Joan Mas començà la presentació de Crim de sang advertint sobre la capacitat d'acumular "cadàvers literaris" d'Alzamora i assegurant que no revelaria el final de la novel·la per si de cas. Mas destacà "la capacitat de reinvenció" del guanyador del premi Sant Jordi, qui ha treballat gèneres tan diversos com "l'assaig, la poesia i la narrativa". Quant a l'obra, l'escriptor de Maria de la Salut es demanà: "És una novel·la negra, històrica, gòtica o fantàstica? O tot plegat?". "Tot això i més", es respongué a ell mateix. A més, Mas destacà alguns conceptes presents al llarg de les quasi 300 pàgines del llibre d'Alzamora, com "el límit entre la vida i la mort o entre l'element racional i l'irracional".
Per part seva, Sebastià Alzamora no quedà curt en elogis vers Kabul i Berlín a l'últim segon. L'autor llucmajorer recordà els temps en què Mas fou el seu professor a la UIB i reconegué que ha estat un plaer coincidir-hi en el Sant Jordi i escoltar-lo parlar del seu treball. "Ara que ja no em fa classes, puc dir que el seu llibre és excel·lent sense que ningú no pensi malament", afirmà entre les rialles del públic que omplí el saló d'actes. "Des del títol, la novel·la de Mas deixa clares les seves intencions. Té un plantejament ambiciós i molt ampli que compleix a la perfecció", va assenyalar. Així mateix, en va recordar una frase: "El fracàs sempre és resultat de la fricció entre el que ets i el que vols ser". "Això és el que no li passa a aquesta novel·la", va sentenciar Alzamora, qui va alabar la combinació "entre les trames dels personatges i grans fets històrics". Després de la presentació dels llibres es va iniciar un debat amb el públic.
5 comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
La literatura ens permet una cosa que no se'ns permet moltes vegades: la llibertat absoluta d'agafar un llibre i llegir-lo o deixar-lo si no ens agrada. Però criticar-lo perquè sí és de poc gust i d'una estupidesa intel·lectual manifesta. Hi ha llibres bons i llibres dolents, que poden agradar o no, però amb uns arguments literaris. En Joan Mas és un fantàstic professor de literatura i en cada conversa amb ell aprens qualque cosa. D'altra banda, si n'Alzamora va ser assessor cultural d'en Matas, bé que va fer, almanco en Matas no tenia en Delgado i en Campos, com el president actual.
No puc entendre aquets dos cometaris que jutgen la personalitat de l'escripror sense haver llegit l'obra. En Joan Mas és un gran escriptor. Vaig llegir la seva anterior novel·la "Com una vella canço" i era una obra boníssima. Ja tenc ganes de llegir aquesta nova.
En Joan Mas el vaig tenir de professor de literatura i era rar i estrafolari. Sempre he pensat que sobreactuava només per fer-se l'interessant. Em sembla que no té gaire personalitat.
Alzamora, l'assessor cultural de Jaume Matas, molt ben remunerat per cert. La seva novel·la la llegirà sa mare. I en Joan Mas, quin paper més trist!