Els Ciutat de Palma queden sense escriptors

Els premis Ciutat de Palma quedaren ahir sense escriptors. La cerimònia d'entrega dels guardons va estar marcada per l'absència de literats entre el públic i per la protesta d'uns joves que foren expulsat del teatre Principal per protestar en favor del català als guardons ciutadans. Els premiats estigueren envoltats de polítics i de representants institucionals pertot arreu. L'acte fou una prova palesa de la bretxa que ha provocat la política lingüística de l'actual Govern. I, per molt que els polítics volgueren idealitzar la convivència entre llengües a Palma, la llengua fou precisament el ‘problema' de la gala.

El batle, Mateu Isern, encarregat del discurs final de la nit, fou interromput per l'aparició de tres joves que volgueren desplegar una pancarta a l'escenari en què posava un simple "En català". L'actuació dels serveis de seguretat, excessiva en la seva contundència, evità que aconseguissin l'objectiu. Així i tot, Isern va haver d'aturar-se diverses vegades. "I aquests demanen tolerància!", es va sentir entre el públic una vegada que s'endugueren els joves. Quan el batle acabà el parlament, la major part dels presents s'aixecà per aplaudir-lo. Isern recordà les paraules d'Eduardo Jordà i afirmà en el seu discurs que "Palma és capaç de parlar i escoltar en dues llengües", paraules que foren aclamades pel públic.

La intervenció de Josep Maria Quintana, guanyador del premi Llorenç Villalonga de novel·la en català, fou un altre dels moments destacats de la nit. Quintana manifestà "preocupació per la dinàmica de la política lingüística del Govern", pel fet que "s'oblidin de la naturalesa jurídica del català com a llengua pròpia". Per això anuncià que renunciava als 20.000 euros de dotació econòmica, els quals destinarà a l'Obra Cultural de Menorca i a la també menorquina Acció Cultural.

Jordi Julià i Garriga, vencedor del Joan Alcover de poesia en català, també volgué convertir el seu parlament d'agraïment "en una reivindicació" i denuncià la possibilitat de "perdre la identitat pròpia i convertir-nos en forasters a Mallorca". L'escriptor català recordà "els companys" que duien a terme un "acte paral·lel" a Can Alcover en defensa de la llengua catalana. La seva intervenció anà acompanyada pels xiulets del públic i crits de "¡Nada de política!".

El discurs de Fernango Gilet, que serví per iniciar l'esdeveniment, fou molt aplaudit. El regidor de Cultura i Esports fou interromput per les mamballetes després de dir que havien complit "la promesa electoral d'atorgar premis de novel·la i poesia en castellà, símbol de la recuperació de la normalitat que es viu als nostres carrers i places".

A partir d'aquí, desfilaren per l'escenari els guardonats. Nofre Moyà entregà el premi d'animació independent a Juan Montes de Oca, per Ella. Moyà fou qui inicià tímidament les reivindicacions en favor del català. "Aquest premi (el d'animació) és internacional. També ha de servir per mostrar al món la nostra cultura, identitat i, com no, la nostra llengua", digué.

Tomeu Ramis, Aixa del Rey i Bàrbara Vich recolliren el Guillem Sagrera d'arquitectura. D'altra banda, l'argentina Noni Benegas no pogué viatjar des de Madrid per rebre el premi Rubén Darío de poesia en castellà i hi acudí en nom seu la coordinadora del Conservatori Superior de Música, Isabel Bonet. El periodista cubà Luis García Méndez s'emportà el Camilo José Cela de novel·la en castellà. L'acte finalitzà amb un concert de l'Orquestra Simfònica de Balears.