Faltaven pocs minuts per a les vuit del vespre quan la comitiva municipal al complet entrava a la plaça Major acompanyada d'una forta escorta. Allà els esperaven una vuitantenta de persones que, amb pancartes a la mà, li recordaren que "A Mallorca, en català" o que el "Dimoni és en Bauzá". Eren algunes de les consignes del grup de manifestants que havien estat convocats per les xarxes socials i que provocaren que l'encesa i la foto ‘oficial' duràs cinc minuts escassos. Isern fugí ràpid.
Després de la reivindicació, arribà la festa de bon de veres mentre el batle assegurava que "avui no és dia per a això". El ball de bot començà a encalentir els motors a la plaça Major quan passaven pocs minuts de les vuit del capvespre. A aquella hora hi havia poques rotlanes de balladors i molta gent esperant el caliu de les torradores. A poc a poc l'ambient s'escalfava i els carrers i places començaven a omplir-se de ciutadans carregats amb senalles, bosses de plàstic i fins i tot geleretes. Cal anar preparats, perquè la nit és llarga, comentava una família palmesana que anava a torrar a la plaça de Santa Eulàlia.
Precisament, aquest indret, a les nou del vespre, era ben buit. Sobretot si ho comparam amb l'any passat -època d'eleccions-, quan la plaça bullia de paradetes de partits polítics. Enguany només n'hi havia dos: el PSM, amb el seu tradicional envelat protesta, i els d'EU. Cap rastre de Convergència, Esquerra o UpyD.També un ambient un poc magre hi havia a la seu socialista, al carrer del Sindicat. Just al contrari que davant la seu del PP, on s'acumulaven coes ben llargues per recollir les palanganes de carn que regalaven els populars. Allà també hi torrà el president, José Ramón Bauzá, amb la presidenta insular, Maria Salom, i el delegat del Govern, José María Rodríguez.
La nit era freda, però no gèlida com anys anteriors, fet que provocà que els ciutadans decidissin sortir al carrer i viure la bauxa. Això sí, amb menys afluència que en edicions passades. Tot i això, val a dir que en els darrers anys s'ha demostrat que és igual el cartell del programa, o si els grups són bons o xerecs: el poble vol renou i gresca, i així ho demostrà anit. Això no obstant, se sentiren algunes queixes, com la de Maria Suau, que a la plaça de la Reina esperava joiosa veure els Anegats, l'únic grup pop-rock de música en català en tota la revetla. "Hi falten més formacions com aquesta", assegurava. A deu minuts per a les onze, els Anegats cantaven amb força sobre l'escenari amb un públic totalment entregat. No succeïa el mateix a la plaça Joan Carles I, on a aquella mateixa hora hi havia molt menys públic que en altres ocasions.
La plaça de l'Olivar va estar marcada per la música llatina, precedida per Fran Ruiz, teloner d'aquell concert. Com era de preveure, entre el públic hi havia molts llatinoamericans esperant a veure Fusión Cumbiera i New Label, els caps de cartell de l'indret. Els que sí que estaven molt animats eren els assistents a la plaça d'Espanya, que ja abans de començar l'actuació entonaven les cançons que anaven sonant el dial d'Europa FM. Entre les deu places oficials de Cort també hi havia ambients ‘alternatius', com el concert de Balkan bus a la costa de la Pols i la música enllaunada davant la seu de Ben Amics, al carrer Conqueridor.
Així mateix, la plaça de Cort es convertí ahir en un dels llocs més animats de la revetla des del principi de la vetlada amb els Gin Tonic Band i les seves versions. Per contra, molt poca gent es desplaçà fins a la Llonja per escoltar el jazz i molta menys a la plaça Santo Domingo de la Calzada, al passeig marítim, un indret ahir poc transitat. Al tancament d'aquesta edició, els concerts de les diferents places es duien a terme sense cap incident davant un públic que, amb la panxa plena, desafiava el fred.
59 comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
Normes d'ús » No és permès escriure-hi comentaris contraris a les lleis, injuriosos, il·lícits o lesius a tercers » dbalears.cat es reserva el dret d'eliminar qualsevol comentari inapropiat. Supòs que esborrareu aquest comentari de "mallorqui" i no consentireu que insulti el nostre gentilici nacional: CATALANS.
xisco, i on son les normatives d'aquest govern per a la protecció del mallorqui?, perquè jo no les veig enlloc; i qui diu que siguem catalans xisco?, aquest govern només posa castellà, castellà, i més castellà, no fotem home (homo, homu) xisco...
El lingüicidi o genocidi lingüístic és la mort intencionada d'una llengua. La imposició o la prohibició d'una llengua per part d'autoritats estatals és un dels mecanismes de genocidi lingüístic. Defensam sa nostra llengua i defensant es Mallorquí/Català defensam sa nostra terra, sa nostra família i ses nostres tradicions Mallorquins alçau es cap
Normes d'ús » No és permès escriure-hi comentaris contraris a les lleis, injuriosos, il·lícits o lesius a tercers » dbalears.cat es reserva el dret d'eliminar qualsevol comentari inapropiat. Supòs que esborrareu aquest comentari d' "Adeu Cataluña, comunidat autonoma" i no consentireu que insulti el nostre gentilici nacional: CATALANS.
Aquesta es la gent que crea crispació, i no els castellanoparlants. Som mallorquins...balears, ¡¡ MAI CATALANS !!
Com a bon Mallorquí que som estig molt content de veure com poc a poc sa va acaband es chollo de sa dictadura pancatalanista, vos creis es cuatre de sempre que mos féreu xerrà es català, però estau equivocads y eu sabêu. Sa majoría de ciutadans d’aquestas islas no aceptà es català com a llengo propia. Per descontàd no puc entendre com gent nascuda aquí por renegà de sa séva llengo y cultura, axò domés eu pot fe un traidó y renegad. No se si es perque vos han menjad es cap a s’universidad, si es per sas subvencions o es perque no sou Mallorquins, per axò si no vos agradà es xerrà es Mallorquí no ea cap probbléma, cap a cataluña y ja està, que es molt gran y ei cabrêu tots y d’aquesta manéra Mallorca tornera essê lo qu’éra. SOM BALÉÀS, MAY CATALANS
@mitos: Nació mallorquina? Nació eivissenca? Nació menorquina? Nació formenterera? Nació tortosina? Nació lleidatana? Nació valenciana? Si fos així, hauries d'admetre també: nació toledana, nació madrilenya, nació segoviana, etc.
En biel diu:En Maisurt diu: "No crec que un argentí, un xilè, un peruà es senti espanyol per compartir llengua."; però aquesta comparació no s'adiu a l'evolució de les nacions castellana i catalana. En maisurt es referia a la catalana i mallorquina, no castellana i catalana. I ja que s'escau comentar que amb aquest escrit en maisurt, segons el meu parer, és qui te més coneixement de tots quant redolen per aquest diari.
En Maisurt diu: "No crec que un argentí, un xilè, un peruà es senti espanyol per compartir llengua."; però aquesta comparació no s'adiu a l'evolució de les nacions castellana i catalana. Si volem respectar el context i el temps històrics farem un paral·lelisme amb les reconquistes respectives dels territoris musulmans, no amb la colonització americana per part de Castella. La relació nacional, divisions administratives estatals a part, de Mallorca, Lleida, Tarragona, Tortosa, València, etc., amb la Catalunya Vella, és la mateixa que hi ha entre "Castilla la Nueva" i molts de llocs de "Castilla la Vieja" amb el nucli originari de la nació castellana.
@Margo, la curtor genètica no està adscrita a cap raça en particular. I, a més, l'adjectiu és més aviat una metàfora referida a la dificultat que tenen algunes persones per substituir prejudicis per informació. Qui té sa coa de palla aviat se li encén. Qui mal entén mal respon. Qui perd els orígens perd la identitat. Qui pet envia, merda espera. I així podríem seguir fins a l'infinit navegant pels plecs d'aquesta llengua nostra, que ha de ser motiu de vincle i no de disputa doiuda.