TW
0

L'artista mallorquí Miquel Barceló ha estat guardonat amb el Premi Penagos de Dibuix que atorga la Fundació Mapfre a la trajectòria d'un artista viu que en la seva carrera hagi dedicat una especial atenció al dibuix.

La decisió, que s'ha donat a conèixer aquest dijous, va tenir lloc el passat 20 de desembre. El Jurat va estar presidit per Alberto Manzano, president de Fundació Mapfre i constituït per Pablo Jiménez Burillo, director general de l'Institut de Cultura de l'esmentada Fundació; Francisco Calvo Serraller (Catedràtic d'Història de l'Art i crític d'art); Eugenio Carmona Matos (Catedràtic d'Història de l'Art); Juan Fernández-Layos Rubio (Vocal del Consell Assessor de l'Institut de Cultura de Fundació Mapfre); Julián Grau Santos (Artista), Leandro Navarro Ungría (Galerista); Estrella De Diego Otero (Catedràtica d'Història de l'Art); María Dolores Jiménez Blanco (Professora Titular d'Història de l'Art). Com a secretari no vocal va actuar Daniel Restrepo Manrique.

El Premi Penagos de Dibuix es va crear el 1982 en memòria del famós dibuixant Rafael de Penagos (Madrid, 1889-1954), considerat com el més important representant del moviment de renovació que es produeix en el camp de la il·lustració gràfica espanyola durant els anys vint i trenta.

Aquest guardó, que es convoca anualment, ha estat concedit a alguns dels més importants artistes del nostre panorama actual. A partir de 2008 el premi, que entra en una nova fase, s'atorga com a reconeixement a la trajectòria professional d'un artista viu de significació nacional o internacional, que dins de la seva carrera hagi dedicat una atenció excel·lent al dibuix.

Miquel Barceló

Miquel Barceló (Felanitx, 1957) va iniciar la seva formació plàstica de manera autodidacta i encara que va passar per escoles de Belles Arts de Palma i Barcelona, va abandonar aquests estudis per centrar-se en la seva incipient carrera a començaments dels anys vuitanta.

El 1981 va participar en la Biennal de Sao Paulo marcant l'inici del seu reconeixement internacional com a artista, que es va consolidar amb la seva participació posterior en la Documenta de Kassel i en diverses edicions de la Biennal de Venècia. Ha rebut, entre altres, el Premi Nacional d'Arts Plàstiques (1986), el Premi Príncep d'Astúries de les Arts (2003) i el premi Sorolla de la Hispanic Society of America de Nova York (2007), i ha estat nomenat Doctor Honoris Causa per l'Universitat de les Illes Balears (2001).

La seva producció es caracteritza per un constant diàleg amb l'orgànic, el material i l'animal, que interaccionen amb l'obra, per modificar-la i convertir-la en una mica viu, canviant. L'experimentació tècnica el porta a indagar en processos d'oxidació i corrosió, integrar tot tipus de materials de rebuig, sotmetre l'obra a l'acció de la naturalesa.

La seva ingent tasca en el dibuix, fonamental instrument de treball i testimoni de la seva exploració plàstica, recull la seva inspiració en els paisatges i la gent que coneix a la seva Mallorca natal, en les seves prolongades estades a Africa i en els seus nombrosos viatges. La seva faceta de cartellista i il·lustrador és àmplia, sent 'La Divina Comèdia de Dante' un dels seus treballs més destacats, així com els seus nombrosos Quaderns, que recullen els seus dibuixos d'Africa o l'Himàlaia.

A més de la seva pintura i la seva obra gràfica, Barceló ha treballat l'escultura, les arts decoratives i les arts escèniques. Entre les seves obres més recents destaquen la decoració de la cúpula de la Sala XX del Palau de Nacions Unides a Ginebra, la capella del Santíssim de la Seu de Mallorca i la performance 'Pas Doble'.