Miquel Barceló ha estat distingit amb el premi Penagos de la Fundació Mapfre

El guardó es va crear el 1982 en memòria del dibuixant Rafael de Penagos, considerat el més important representant del moviment de renovació de la il·lustració gràfica dels anys vint i trenta

TW
0

L'artista mallorquí Miquel Barceló ha estat guardonat amb el Premi Penagos de Dibuix que atorga la Fundació Mapfre a la trajectòria d'un artista viu que en la seva carrera hagi dedicat una especial atenció al dibuix.

La decisió, que s'ha donat a conèixer aquest dijous, va tenir lloc el passat 20 de desembre. El Jurat va estar presidit per Alberto Manzano, president de Fundació Mapfre i constituït per Pablo Jiménez Burillo, director general de l'Institut de Cultura de l'esmentada Fundació; Francisco Calvo Serraller (Catedràtic d'Història de l'Art i crític d'art); Eugenio Carmona Matos (Catedràtic d'Història de l'Art); Juan Fernández-Layos Rubio (Vocal del Consell Assessor de l'Institut de Cultura de Fundació Mapfre); Julián Grau Santos (Artista), Leandro Navarro Ungría (Galerista); Estrella De Diego Otero (Catedràtica d'Història de l'Art); María Dolores Jiménez Blanco (Professora Titular d'Història de l'Art). Com a secretari no vocal va actuar Daniel Restrepo Manrique.

El Premi Penagos de Dibuix es va crear el 1982 en memòria del famós dibuixant Rafael de Penagos (Madrid, 1889-1954), considerat com el més important representant del moviment de renovació que es produeix en el camp de la il·lustració gràfica espanyola durant els anys vint i trenta.

Aquest guardó, que es convoca anualment, ha estat concedit a alguns dels més importants artistes del nostre panorama actual. A partir de 2008 el premi, que entra en una nova fase, s'atorga com a reconeixement a la trajectòria professional d'un artista viu de significació nacional o internacional, que dins de la seva carrera hagi dedicat una atenció excel·lent al dibuix.

Miquel Barceló

Miquel Barceló (Felanitx, 1957) va iniciar la seva formació plàstica de manera autodidacta i encara que va passar per escoles de Belles Arts de Palma i Barcelona, va abandonar aquests estudis per centrar-se en la seva incipient carrera a començaments dels anys vuitanta.

El 1981 va participar en la Biennal de Sao Paulo marcant l'inici del seu reconeixement internacional com a artista, que es va consolidar amb la seva participació posterior en la Documenta de Kassel i en diverses edicions de la Biennal de Venècia. Ha rebut, entre altres, el Premi Nacional d'Arts Plàstiques (1986), el Premi Príncep d'Astúries de les Arts (2003) i el premi Sorolla de la Hispanic Society of America de Nova York (2007), i ha estat nomenat Doctor Honoris Causa per l'Universitat de les Illes Balears (2001).

La seva producció es caracteritza per un constant diàleg amb l'orgànic, el material i l'animal, que interaccionen amb l'obra, per modificar-la i convertir-la en una mica viu, canviant. L'experimentació tècnica el porta a indagar en processos d'oxidació i corrosió, integrar tot tipus de materials de rebuig, sotmetre l'obra a l'acció de la naturalesa.

La seva ingent tasca en el dibuix, fonamental instrument de treball i testimoni de la seva exploració plàstica, recull la seva inspiració en els paisatges i la gent que coneix a la seva Mallorca natal, en les seves prolongades estades a Africa i en els seus nombrosos viatges. La seva faceta de cartellista i il·lustrador és àmplia, sent 'La Divina Comèdia de Dante' un dels seus treballs més destacats, així com els seus nombrosos Quaderns, que recullen els seus dibuixos d'Africa o l'Himàlaia.

A més de la seva pintura i la seva obra gràfica, Barceló ha treballat l'escultura, les arts decoratives i les arts escèniques. Entre les seves obres més recents destaquen la decoració de la cúpula de la Sala XX del Palau de Nacions Unides a Ginebra, la capella del Santíssim de la Seu de Mallorca i la performance 'Pas Doble'.