El mallorquí Toni Vallès actua a Madrid amb Hair

Demà s'estrena al teatre Arteria Coliseum de Madrid el musical Hair, un muntatge que rememora el moviment hippie de final dels anys 60 i en què participa el mallorquí Toni Vallès. "Hi vaig entrar per càsting, teníem dues proves, una de cant i una de dansa", comenta el mallorquí, que representarà l'obra fins a final del mes de gener de dimecres a diumenge amb sessions dobles. El ritme de treball de l'actor de Sencelles i els nous companys ha estat intens. I és que els assajos començaren el setembre i d'ençà del 6 d'octubre representen funcions prèvies. "Estic molt content, l'equip és fantàstic i tenc molta il·lusió", afirma. "Tanmateix, hem tingut molt poc temps i ha anat tot molt aviat. Hi havia vuit veterans que ja havien representat l'obra quan es va dur a Barcelona, però n'hi havia vint que érem nous. Així que les jornades d'assaig han estat llargues i intenses.

Malgrat estar ambientada a final dels anys 60, la temàtica de Hair és ben vigent avui dia. "Tracta dels conflictes que sortiren amb la guerra del Vietnam, però sobretot de la reivindicació humana i la força de la gent que va a l'una. És un missatge que ara s'ha repetit amb el 15-M quan hi ha grups de població que reivindiquen els seus drets, un missatge que dura.

La direcció ha volgut que el mallorquí tingui feina assenyada en aquesta obra i hi interpreta tres personatges, tasca que tan sols realitza una actriu més de tot el repartiment. "Per una part, hi interpret el pare del protagonista, un home autoritari de moral conservadora; per altra, Margaret, una senyora gran, que és un personatge estrambòtic, una dona encuriosida pel que fan els joves, i per altra part hi interpret Papp, un dels hippies de la tribu que participa en totes les festes, les protestes i les reivindicacions". Tanta feina pareix que no l'esgota i, de fet, Vallès s'ho pren com un repte. "Ho duc bé i el fet que els personatges siguin tan oposats entre si em facilita la feina com a actor.

Si són semblants, en canvi, hi ha més possibilitats de caure en lapsus. I és clar, cada personatge demana uns moviments del cos i un vestuari diferents. La varietat de registres em permet explorar coses diferents en una mateixa obra", comenta. Llicenciat a l'Institut del Teatre de Barcelona, Toni Vallès es troba a gust amb el gènere musical. "M'agrada molt cantar, crec que la música és una via directa a les emocions humanes. Basta a veure com una bona banda sonora pot fer que l'escena d'una pel·lícula emocioni molt més.