Història d’amor amb el pop independent

Fa poc més de dos anys Gerard Armengol enllestia unes cançons a la seva habitació. Era la llavor d'El Gran Amant, un projecte de pop casolà i lluminós, en què participen noms tan destacats del pop indie mallorquí, com Pep Toni Ferrer (Oliva Trencada), Jordi Herrera (Satellites, Marzipan Man), en un quartet que completa Manu Mielniezuk. Aquest octubre ha sortit el seu àlbum de debut al mercat, titulat simbòlicament El primer disc, que la banda presentarà a Sa Possessió de Son Rossinyol dissabte en companyia dels valencians Senior & El Cor Brutal.

El debut s'enregistrà en tres dies "per transmetre una sensació de frescor" el setembre de l'any passat a Favela Estudios. Després, els músics s'agafaren temps per afegir-hi detalls, amb l'objectiu de "donar un caràcter i una identitat al disc", i aconseguir un "mosaic" sonor de pop independent. Talking Heads, El Niño Gusano, Primos i Astrud han estat algunes referències per donar forma al so d'El Gran Amant. "No els volem imitar, però sí que són una mena de documentació enèrgica que portam dins", explica Armengol.

Les lletres d'El primer disc tampoc no deixen indiferent. En aquest debut, les referències al cinema i a les icones pop dels anys 80 i 90 de cançons, com "Twin Peaks", "King Kong" i "Freddy Krueger", es mesclen fàcilment amb expressions extretes de la cultura popular mallorquina. "Supòs que és un disc introvertit i intimista i això ha fet que a les lletres sortissin coses de la infància que han marcat molt la meva generació", admet el cantant.

L'intimisme de la seva obra fa que El Gran Amant no es vegi lligat a cap escena musical en concret. "Tindrem el lloc que la gent vulgui que tinguem, no esper cap resposta. Em són igual la indústria, el món indie i l'escena de la música en català. Cant en català perquè em sent ridícul fent-ho en castellà, però no em veuran fent concerts onejant senyeres i aquestes coses", ecomenta.

Armengol explica que El Gran Amant és una activitat que es retroalimenta amb la seva professió, dedicada a les arts gràfiques. "Començ fent cançons, que serien el dibuix, però s'hi ha d'afegir la música. La música és com l'arquitectura o l'escultura, perquè la tècnica és molt important. En el fons, totes les arts estan íntegrament relacionades", apunta Armengol, qui considera el debut "un fanzine" i que ja pensa en el segon disc, "un llibre", que, segons avança, "no serà ni tan fàcil d'escoltar ni tan pop".